Dissabte, 28 de gener de 2023 - Edició 1647
La República

La fiscalia de Madrid demana un any de presó a l’home que va escriure ‘Per la llibertat’ a la tomba de Franco

Cap sorpresa: el 2019 la Fiscalia va publicar una circular que afegia com a “delicte d’odi” el rebuig als nazis

Carme Garau 03/12/2021

La fiscalia de Madrid demana un any de presó per l’artista gallec que va fer una pintada sobre la tomba del dictador Francisco Franco quan encara estava enterrat al Valle de los Caídos. L’acusat hi va escriure ‘Per la llibertat’ i va dibuixar un colom al costat, símbol internacional de la pau.

L’home va entrar a la basílica el 31 d’octubre de 2018 “ocultant en la seva roba un pot de pintura de color vermell i un pinzell” i va realitzar la pintada, segons la fiscalia, “amb evident menyspreu cap als sentiments religiosos dels presents i emparant-se en la seva concepció sociopolítica de la societat”. És a dir, a Espanya es pot menysprear sistemàticament les dones, el col·lectiu LGTBI+, els immigrants, els catalans… però no es pot ser antifeixista.

¿Que és un delicte d’odi? Teòricament, segons la Constitució, són els actes de discriminació o violència cap a les minories o grups discriminats, com els citats anteriorment. El 2019, però, la Fiscalia de l’Estat va considerar oportú publicar la ‘Circular 7/2019, sobre pautas para interpretar los delitos de odio tipificados en el art. 510 CP’ en què afegia que els nazis també poden ser objecte de “delictes d’odi”.

Jacobo Dopico, catedràtic de Dret Penal de la Universidad Carlos III de Madrid, va fer un fil de Twitter que evidenciava el despropòsit de protegir els feixistes tan descaradament: “No es refereix a provocar directament a agredir a nazis (art. 17) ni a l’apologia de delictes contra ells (art. 18). Es refereix a la incitació a l’odi als nazis”. I es preguntava: “Empresonarem supervivents d’Auschwitz per incitar a l’odi als nazis?”.

El ministeri públic considera que va cometre un delicte contra la llibertat de consciència recollit a l’article 523 del Codi Penal i, a banda de la condemna a un any de presó i inhabilitació per al dret de sufragi passiu, demana que indemnitzi Patrimoni Nacional amb 833,41 euros pels “danys i perjudicis ocasionats”. El judici començarà divendres vinent, 10 de desembre, a la secció primera de l’Audiència de Madrid.

La fiscalia remarca que l’acció va tenir lloc “mentre els nens de l’Escolania estaven accedint al Cor i els sacerdots de l’Eucaristia es dirigien a l’Altar Major”, on es trobava la tomba de Franco abans que fos exhumat i traslladat al cementiri de Mingorrubio a El Pardo. Clarament, presenciar un acte reivindicatiu contra un genocida pot traumatitzar la canalla.

Així mateix, l’acusació insisteix que l’acció va “pertorbar el normal desenvolupament de la cerimònia religiosa, ja que es va haver de retardar la celebració de l’Eucaristia de les 11 hores d’aquell dia”. A més, va quedar tancat l’accés al públic “fins que no es va acabar la neteja de la làpida”.