El diputat de la CUP Carles Riera ha obert de nou la port a que la formació anticapitalista formi part del proper Govern de la Generalitat, un cop celebrades les eleccions al Parlament. En una entrevista a Nació Digital, Riera ha defensat que “si es tracta d’estar en un Govern que dugui a terme polítiques de ruptura democràtica, defensa de drets socials i exercici de l’autodeterminació”, la CUP “pot ser-hi”. Ara bé, ha avisat que “si es tracta d’estar en un Govern per gestionar l’autonomia i la normalitat institucional, no hi ha sentit que l’esquerra independentista hi sigui”. Amb tot, no dona per fet que aquest eventual executiu hagi de tenir un president de JxCat o ERC. ” També podria estar presidit per nosaltres!”, diu.
D’altra banda, el diputat ha considerat adequada la decisió de la seva formació de desvincular-se del Consell per la República i no assistir a l’acte que van celebrar la setmana passada a Perpinyà. “És veritat que va fer un esforç molt important en el to i el discurs antirepressius, però en el context polític en el qual ens movem, va ser un acte preelectoral de JxCat. Podem participar de la unitat, podem contribuir a la unitat a nivell antirepressiu. Ara bé, si aquesta unitat vol dir construir-la al voltant del pal de paller de JxCat, no hi podem estar d’acord. I menys en un context preelectoral”, sentencia. En aquest sentit, ha criticat que l’expresident Carles Puigdemont pretengui encara liderar l’espai de JxCat i alhora el Consell per la República. “La seva opció partidista li afebleix i li limita la seva funció presidencial a l’exili i la presidència del Consell”, assegura Riera.
Per últim, parlant de la taula de diàleg entre governs, el diputat de la CUP ha citat l’adjectiu de l’eurodiputada Clara Ponsetí en assegurar que l’espai “és una enganyifa si algú es creu que aquesta taula servirà per resoldre el conflicte i assolir l’autodeterminació”. “Si algú diu que aquesta taula és un marc útil per resoldre el conflicte s’enganya o enganya, o totes dues coses. La taula és una fase del conflicte, l’hem de veure en perspectiva històrica i veient què passa a d’altres llocs. És un petit pas endavant que optimitza el que pot donar l’Estat en aquests moments, que malbarata gran part del potencial del moviment i que es pot convertir en una trampa, perquè pot donar la imatge internacional que anem bé i desactivar la mobilització i fer que es posin per sobre de l’autodeterminació objectius de desenvolupament autonòmic. Aleshores sí seria una enganyifa. Si serveix per constatar que fins aquí hem arribat i que cal una nova passa endavant, un desbordament democràtic, per obligar l’Estat a abordar l’autodeterminació, vol dir que estarem en el camí correcte”, argumenta.
