Dilluns, 21 d'Octubre de 2019 - Edició 452
La República

La constel·lació de l’horror: les xifres de #Cuéntalo

El 26 d’abril del 2018 hi va haver la primera sentència de La Manada que va fer que milers de dones sortissin al carrer al crit de “No és abús, […]

Marina Almansa
Marina Almansa 18/01/2019

El 26 d’abril del 2018 hi va haver la primera sentència de La Manada que va fer que milers de dones sortissin al carrer al crit de “No és abús, és violació”. Els jutges pertinents no van creure que aquell cas fos una ‘violació en grup’ perquè, segons els magistrats, la noia agredida havia restat passiva, després que ella mateixa declarés que havia entrat en estat de xoc degut a l’extrema sensació de por, vulnerabilitat i pànic que el seu cos estava experimentant alhora que cinc homes la penetressin per tots els orificis del seu cos en reiterades ocasions. Era una violació.

Si bé la sentència no ho clarificava, ell jutges que ho havien dictaminat, tampoc. La periodista Cristina Fallaràs participava en una tertúlia televisiva quan es va assabentar de la notícia i va quedar atònita mentre feia esforços per pensar quina podia ser la resposta a tota aquella indignació col·lectiva. S’havia de refutar que les dones mentim. “Germana, jo sí que et crec” va ser el segon lema més utilitzat en aquelles convulses hores.

“No ens creuen, ho hem d’explicar”. Fallaràs va pensar que només una multitud de dones explicant les seves vivències personals d’agressions masclistes podien acabar amb la incredulitat de bona part de la societat. I d’aquí neix #Cuéntalo. La periodista i escriptora explica a Twitter dues agressions masclistes amb aquesta etiqueta i, sense esperar-s’ho, al cap de deu dies tres milions de dones narraven l’horror.

De les dades a la constel·lació

Un cop l’etiqueta ja havia travessat fronteres i arribat a l’altra punta del món, Fallaràs s’atura. Havia de trobar la manera d’endreçar, copsar i guardar tots aquells relats i testimonis “perquè no quedessin en mans d’una empresa que no fossim nosaltres”. La periodista de dades Karma Peiró es posa en contacte amb Fallaràs i comencen a organitzar-se. El Centre Nacional de Supercomputació i el seu equip d’anàlisi de dades treballen amb tots els relats a la xarxa i l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, les recullen.

Karma Peiró, Cristina Fallaràs, Ada Colau

Per Peiró, analitzar aquestes dades va ser “analitzar l’horror” del crit anònim: 2.750.000 tuits escrits des de 60 països diferents. En total, l’Associació d’Arxivers va captar 13GB i se’n van poder extreure conclusions, com que un de cada deu relats denunciava un assassinat o que un de cada tres tuits explicava un maltracte o abús.

Gràcies a aquest equip i al suport de l’Ajuntament de Barcelona -amb la presència a l’acte de presentació de l’alcaldessa Ada Colau- i altres institucions públiques, tothom pot fer una passejada per la constel·lació de l’horror, un web que recull tots els testimonis perquè passin a formar part de la memòria col·lectiva.

 

 

Relacionats