El Govern ha refermat aquest divendres la seva aposta per la Col·lecció Nacional assegurant que deixa enrere un 2023 “extraordinari” en la compra d’art contemporani, fotografia, còmic, il·lustració i béns culturals i mobles. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha explicat que, en total, s’han fet 506 adquisicions – amb un valor de 5 milions d’euros (MEUR) – i s’han rebut 151 donacions. Català-Roca, El baró de Maldà, Olga Sacharoff, Jordi Pericot, Amèlia Riera, Albert Serra, Pilar Aymerich, Samuel Aranda o Isabel Bas són alguns dels noms destacats. Garriga també ha recordat que s’ha impulsat una nova línia d’art de postguerra i segones avantguardes amb obra d’artistes com Norman Narotzky o Josep Guinovart.
En la presentació d’algunes de les obres adquirides, Garriga ha explicat que el pressupost de partida per a la Col·lecció Nacional l’any passat era de 2,6 milions, i que finalment s’hi ha destinat una partida superior per poder adquirir, per exemple, el fons de Català-Roca, “un dels grans exponents de la fotografia catalana que no podíem deixar escapar”.
La consellera també ha destacat la nova línia especialitzada en art de postguerra i segones avantguardes, pensada per reforçar un període poc representat en els equipaments catalans. Pel que fa a la Col·lecció Nacional, ha recordat que és “prioritària” en el marc de les polítiques patrimonials per a la conservació i la difusió del patrimoni cultural català, el reforç de tots els museus i arxius del país, així com el suport al sector de galeristes, artistes, i tants altres agents del món de l’art.
Garriga ha comparegut al Museu Nacional d’Art de Catalunya, acompanyada del director del MNAC, Pepe Serra. També de l’artista Regina Giménez; de la galerista Gabriela Moragas, de la galeria Àngels Barcelona, en representació dels diversos agents del món de l’art; i de Marika Vila, en representació del grup de treball d’adquisicions del Còmic i la Il·lustració. Totes tres han valorat positivament les diferents adquisicions, posant en relleu la importància de preservar “l’ecosistema artístic”.
Balanç de les adquisicions
Pel que fa a les adquisicions de béns mobles, se n’han fet 391 i s’hi han destinat 3,6 milions. Quant al Pla Integral de les Arts Visuals, s’han comprat 54 obres de 59 artistes, per un valor de 747.348 euros; al Pla Nacional de Fotografia s’hi han destinat 347.505 euros i s’han fet 26 adquisicions de 36 autors; pel que fa al còmic i la il·lustració, s’han adquirit 309 obres de 25 autors per un valor de 170.505 euros; i per la nova línia d’art de postguerra i segones avantguardes, un total de 234.967 euros, i 20 obres d’una vintena d’autors.
Segons ha explicat Serra, tot plegat ha estat gràcies a una bona “vertebració” entre agents culturals, que ha permès portar a terme totes aquestes operacions. “En el cas de Catalunya, la compra està molt professionalitzada, no és arbitrària ni frívola”, ha insistit, “hi ha un esforç per ser flexibles, juntament amb unes comissions i plans molt vius que permeten un treball directe amb tot tipus de professionals”.
El director del MNAC també ha recordat que es troben davant d’un canvi d’escenari “rellevant”, i ha subratllat la importància de “conservar el patrimoni”. “S’està permetent que les compres arribin a tothom, en una col·lecció que està descentralitzada i que no es focalitza només en la ciutat de Barcelona”, ha celebrat.
Béns mobles
En l’àmbit dels béns mobles, s’han adquirit peces de gran valor artisticohistòric com ara pintures, escultures, retaules, monedes medievals, mobles, objectes històrics, entre altres. Enguany, són moltes les adquisicions que destaquen pel seu alt valor patrimonial i l’excepcional estat de conservació. En són exemple l’escultura gòtica del Sant Salvador del Mestre d’Albesa, el moble-calaixera de Salvador Mayol, un exemplar firmat per l’autor, o el Timpà de la Sagrada Família que, més enllà de l’excepcionalitat del seu estat de conservació, destaca per ser una peça única del romànic català, de rellevant autoria i temàtica.
També destaquen la pintura ‘Dame à la cage’ d’Olga Sacharoff, que es diposita al MNAC, una artista de renom molt poc representada en els museus catalans; el conjunt de joies i objectes d’ús personal de Francesca Bonnemaison (1872-1949), dipositat al Museu d’Història de Catalunya; dues obres del primer període artístic de Santiago Rusiñol relacionades amb les seves estades en terres gironines i que s’han dipositat al Museu d’Art de Girona, i diversos objectes del nostre passat científic, tècnic i industrial, com és el cas d’una cabina telefònica (model Garza) i un segell d’estampació de l’España Industrial, dipositades al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Pel que fa al patrimoni documental, s’han realitzat 75 adquisicions, de les quals 73 han estat per compra directa i 16 donacions. Totes elles s’han dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC). Les més rellevants han estat l’Arxiu de la Cartoixa de Montalegre i els Llibres d’actes i una pel·lícula del Comitè Central del Segell Pro Infància dels anys 1933-1939, tots dos ingressats a l’ANC. Més enllà d’aquestes dues, també hi figura un pergamí del monestir de Sant Benet de Bages del 1101, dipositat a l’Arxiu Comarcal del Bages o bé un document d’Alfons el Cast, el primer comte-rei del Casal de Barcelona, també a l’ANC.
Quant a l’adquisició de peces i obres d’art pròpies del barroc, ‘El Calaix de Sastre’, de Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, és una de les adquisicions més importants d’enguany, una de les obres més rellevants de la història catalana del segle XVIII i inicis del XIX.
Art Contemporani
El 2023 s’han comprat 54 obres per a la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, a 25 artistes dones i a 30 artistes homes i dos col·lectius. La majoria són obres d’artistes vius i en actiu i predominen les produccions de l’última dècada d’artistes nascuts entre 1971 i 1985. Aquestes seran dipositades en 14 museus de Catalunya i aborden qüestions polítiques com el feminisme i les identitats dissidents. També fan palesa la diversitat de tècniques artístiques i els llenguatges presents en l’art contemporani: instal·lacions, fotografia, videoart, performance, art digital i arts plàstiques entre d’altres.
Entre les obres adquirides destaca l’obra singular ‘Els tres porquets’ (2012) d’Albert Serra, una pel·lícula en vídeo de 101 hores de duració que es dipositarà a la Filmoteca de Catalunya i al MACBA; o ‘Billie y Nilo’ (2022), d’Alex Reynolds que va guanyar el premi de videocreació de 2022. Pel que fa a la recuperació d’obra dels anys seixanta i setanta hi ha Jordi Pericot, pioner de l’art òptic, i Amèlia Riera, de la qual s’ha adquirit un maniquí intervingut del 1972. També una sèrie de dibuixos primerencs de Joan Pere Viladecans, ‘Sèrie 1969’, que contrasta amb obres més conceptuals d’artistes com Pere Noguera o Francesc Abad.
Entre la feina de les generacions posteriors hi ha la instal·lació multimèdia interactiva ‘Canal*Gitano’ (2005) d’Antoni Abad, o la instal·lació de Luis Bisbe. També destaquen les adquisicions d’obres significatives de dones de les darreres generacions com Regina Giménez, Joana Cera, Mireia Sallarès, Lucia C. Pino, Laia Estruch o Mariona Moncunill entre d’altres.
Fotografia
Al 2023, la comissió d’impuls del Pla Nacional de Fotografia va tornar a obrir una convocatòria pública perquè professionals del sector, galeries i col·leccionistes i particulars presentessin les propostes susceptibles de formar part del fons fotogràfic de la Col·lecció Nacional. En la selecció final s’han triat 27 autories masculines (una de les propostes aporta 11 obres de diferents autors), 8 de femenines i una peça d’autoria desconeguda. Les línies específiques d’adquisició també sumen grans noms a la Col·lecció Nacional, com les fotografies històriques de Pilar Aymerich, Sandra Balcells, Joaquim Prats o Samuel Aranda.
Còmic i il·lustració
Enguany s’ha comprat obra de quatre creadores destacables: Isabel Bas, Juanita Bañolas, Laura Pérez Vernetti i Raquel Gu. En total s’han fet 15 adquisicions que comprenen dibuixos originals, historietes seriades i suports gràfics. En el camp del còmic i la il·lustració cal destacar el lot de vinyetes originals de la revista ‘TBO’, d’un conjunt d’artistes catalans que representen el pes que ha tingut el país en aquest art.
Postguerra i segones avantguardes
Finalment, per completar la Col·lecció Nacional, aquest 2023 s’ha creat la línia d’adquisicions d’Art de Postguerra i segones avantguardes, que pretén adquirir obra d’art contemporani històric d’artistes catalans del període comprés entre 1940 i 1980. En aquest sentit, s’han incorporat 20 obres d’art, tant de pintura com d’escultura, de les quals una desena correspon als anys 50 del segle XX.
La nova línia permet aportar un important patrimoni artístic amb produccions de tipologia molt diversa, des de l’abstracció de Norman Narotzky amb ‘Paisaje Ardiendo’ fins a les pintures figuratives de Josep Guinovart, com el ‘Tríptic camperol’. També es troben altres artistes destacats com Maria Jesús de Sola, Montserrat Gudiol o Joan Puig Manera.
