La Fundació Miró s’ha despertat avui amb una crisi a sobre. Segons ha publicat el diari El Punt-Avui el seu pressupost tindria un forat d’almenys 500.000 euros. Aquest forat s’hauria produït al llarg del 2018, ja que els comptes de la fundació publicats no el registren. Per tal de solucionar-lo, el patronat hauria acomiadat a set treballadors, estalviant 180.000 euros. D’altra banda, l’ICUB hauria fet una aportació extraordinària el 2017 de 400.000 euros i de 100.000 aquest últim any. Segons el rotatiu a Generalitat hauria aportat 100.000 euros el 2017 i el 2018. Tot per frenar la situació de crisi.
Tal com es pot comprovar a les dades publicades per la mateixa institució, el 2016 l’Ajuntament de Barcelona va subvencionar la Fundació amb 827.819 euros i hi va fer una inversió de 605.000 euros. El 2017 la subvenció va augmentar fins als 1.085.009 euros i la inversió va disminuir a 200.000 euros. L’ajuntament va passar de donar un total d’1.432.819 el 2016 euros a 1.285.009 el 2017.
Pel que fa a la Generalitat el 2016 va aportar 418.841 euros i el 2017; 559.810. D’aquesta manera sí que hauria aportat quasi 150.000 euros més el 2017. Segons els pressupostos publicats del 2017, les pèrdues només haurien estat de 199.447 euros. Segons les últimes dades disponibles.
Tal com ha publicat El País, fonts de la plantilla haurien afirmat que el director Marko Daniels i la gerent Dolors Ricart han admès un dèficit d’entre 800.000 i un milió d’euros. Alhora que els acomiadaments podrien arribar a afectar el 13% de la plantilla.
Els treballadors fan culpable de la situació a Rosa Maria Malet, que va dirigir la Fundació durant 40 anys i va plegar l’any passat. El nou director Marko Daniel ha decidit doncs gestionar la crisi amb l’acomiadament de diferents treballadors. La direcció del centre s’ha explicat en aquests termes: “Malgrat els esforços realitzats, la Fundació Joan Miró s’ha vist obligada a amortitzar set llocs de treball per causes econòmiques i organitzatives que en feien inviable el seu manteniment. Durant més de 40 anys i fins al moment, la Fundació ha gestionat situacions adverses sense haver de reduir el nombre de treballadors que conformaven la seva plantilla. La disminució d’ingressos en els darrers anys a la institució i en gran part del sector cultural barceloní, juntament amb l’estancament i la dificultat de recuperació, han generat que la Fundació Joan Miró se n’hagi ressentit greument en els seus resultats ordinaris i s’hagi vist abocada a prendre aquesta mesura”.
