L’exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies Josep Ginesta ha admès que va haver-hi “incidències administratives” en la contractació i adjudicació del servei d’acolliment de menors entre el 2016 i el 2020, però ha negat que hi hagués “irregularitats”. En una compareixença a la comissió de Drets Socials sobre la contractació pública i adjudicació del servei d’acolliment de la infància i l’adolescència entre el 2016 i el 2020, Ginesta, que va ocupar el càrrec durant aquests anys, ha remarcat que les decisions i els mecanismes que es feien servir estaven avalats pels governs del moment. Al seu torn, l’exconseller Chakir El Homrani ha atribuït les disfuncions a la manca de pressupost, el 155 i l’augment en l’arribada de menors.
En les compareixences, que buscaven donar resposta a l’informe de la Sindicatura de Comptes que va alertar sobre disfuncions comptables i en la contractació pel servei dels centres de menors de la DGAIA entre el 2016 i el 2020, l’exsecretari general de Treball i Afers Socials ha remarcat que les “incidències” estaven “supervisades” pels governs i “avalades jurídicament” i que s’anaven “regularitzant” per “normalitzar progressivament la situació”. “Ningú es va embutxacar diners”, ha insistit, tot subratllant que “no va haver-hi un mal ús dels recursos públics”.
Ginesta ha carregat contra Junts per posar en dubte els mecanismes que es van fer servir, com els contractes d’emergència o les pròrrogues en els contractes, tot “sabent les circumstàncies” en què es van fer. “Puigdemont va avalar l’acollida i la utilització dels instruments. Torra va avalar l’acollida i va ser una decisió política. Els òrgans de gestió vam gestionar misèries. Ens agrada ser solidaris, però vivim de les misèries”, ha lamentat.
El Homrani: “Eren les figures jurídiques que teníem en aquell moment”
Al seu torn, El Homrani ha reivindicat que la contractació d’emergència, les pròrrogues de contracte sense haver signat cap document i les modificacions en règims econòmics -algunes de les qüestions a les quals apuntava la Sindicatura de Comptes- tenien l’objectiu de respondre a una obligació “legal, ètica i moral” d’acollida als joves. L’exconseller ha argumentat que s’havia de gestionar una situació “d’emergència” amb un gran increment en l’arribada de joves i que el context era complex pel 155 i la manca de pressupost. “Va ser una feina titànica per la qual ningú no estava preparat”, ha afirmat, tot remarcant que aquest increment es va produir en una administració “ja tensionada”.
A més, El Homrani ha remarcat que va ser un “repte” trobar entitats que poguessin gestionar els centres d’acollida i que a les mateixes entitats els costava trobar professionals. En aquell moment, ha subratllat, hi havia menors dormint a comissaries i ha explicat que cada nit rebia un missatge amb els joves que hi havia dormint a comissaries arreu de Catalunya. “Vam fer mans i mànigues per posar fi a aquesta situació”, ha afegit.
Davant aquesta situació, ha argumentat l’exconseller, “l’única manera possible” era la contractació d’emergència, que ha reivindicat que implica una vintena de passos dins de l’administració i que aquest instrument rebia el vistiplau del conjunt del govern. “Eren les figures jurídiques que teníem en aquell moment”, ha insistit.
Sobre la pròrroga de contractes que no s’havien signat però es continuava prestant el servei, El Homrani ha dit que els que apareixen a l’informe no es van signar durant el 155. Segons ha explicat, quan va assumir el càrrec es va trobar amb 890 milions d’euros de serveis socials que no s’havien signat durant el 155.
Per millorar el sistema i que sigui “robust”, El Homrani ha defensat que cal un operador públic “potent”, com, ha exemplificat, l’ICS ho és per al sistema sanitari.
Amorós: “Ningú s’ha enriquit”
L’exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies Oriol Amorós i March, que va ocupar el càrrec del novembre del 2020 al maig del 2021, també ha defensat que “ningú s’ha enriquit” amb la gestió de l’acolliment de joves. Ha subratllat que va haver-hi 9.500 arribades de menors en aquells anys i que aquest augment en les arribades sumat a la manca de pressupost i el 155 va tenir una incidència “molt important” en la contractació.
“Tenir una pròrroga d’un servei sense cobertura jurídica no és una ganga per a les entitats, sinó que les posa en dificultats financeres. Però el menjar s’ha de posar a taula”, ha reivindicat, tot admetent que se n’havien fet “moltes” i que això és una “incidència”. Sobre la despesa superior per modificacions del règim econòmic, Amorós ha justificat que es va fer en alguns casos perquè des de les entitats alertaven que amb aquelles condicions era difícil mantenir la continuïtat dels educadors.
Calvo rebutja conflictes d’interès
L’exdirector de la DGAIA Ricard Calvo, que va ocupar el càrrec del gener del 2016 a l’agost 2017, ha denunciat una persecució mediàtica, davant l’adjudicació de contractes per valor d’uns 100 milions d’euros a entitats amb les quals havia tingut vinculació. Calvo ha defensat que no hi ha conflicte d’interès. “Es constata que, després de dos anys en què la fiscalia busca i rebusca en la documentació, determina que no existeix cap irregularitat”, ha dit.
Calvo ha defensat que les fórmules que es van servir entre el 2016 i 2020 tenien “empara legal”. “Eren serveis necessaris, imprescindibles i d’obligatòria prestació”, ha subratllat, tot remarcant que les decisions es van prendre en “condicions de desbordament”.
Rèplica dels grups
La diputada de Junts Ennatu Domingo ha demanat explicacions sobre els criteris que van justificar fer servir contractacions d’emergència i si es van garantir la igualtat d’oportunitat en els processos de contractació. La representant de la CUP Pilar Castillejo ha lamentat el “to de menyspreu” a l’informe de la Sindicatura de Comptes i ha avisat que una desena d’entitats concentren més del 50% de la despesa.
La diputada d’ERC Ester Capella ha destacat el context en què es van prendre les decisions i que s’ha de garantir l’interès superior del menor i els drets dels menors. La representant del PP Montserrat Berenguer ha apuntat a “dèficits estructurals” del sistema i la de Vox María García ha apuntat a “irregularitats”.
Finalment, la diputada dels Comuns Núria Lozano ha posat en qüestió l’externalització del sistema de protecció i ha qüestionat als compareixents si es podrien haver fet coses de forma diferent i la del PSC Mónica Ríos ha remarcat la voluntat de l’actual Departament de Drets Socials d’obrir una “nova etapa” i “refundar” la DGAIA.
