Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

Expresidents de Govern i Parlament demanen la llibertat dels presos polítics de cara al judici de l’1-O

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i els expresidents del Govern i del Parlament han signat un escrit impulsat pel primer en què demanen al Tribunal Suprem (TS) que consideri […]

Avatar
Agències 16/01/2019
Els presos polítics catalans

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i els expresidents del Govern i del Parlament han signat un escrit impulsat pel primer en què demanen al Tribunal Suprem (TS) que consideri la disposició de “mesures alternatives” a la presó provisional per als presos polítics encausats per l’1-O durant el judici. Recorden que la vista durarà mesos i que qualsevol presó de Madrid està a una hora de viatge de la sala on es jutjaran. Consideren que aquestes circumstàncies poden vulnerar el dret a la defensa dels encausats, que és “fonamental”, i per això subratllen que per poder exercir aquest dret de manera efectiva calen els mitjans adequats.

L’apel·lació s’inclourà en els textos de les defenses dels encausats i recorda al Suprem que, a parer dels signants, que els encausats tinguin els mitjans adequats per defensar-se vol dir que també tinguin les condicions materials idònies, “molt en especial durant la celebració del judici oral”. En aquest sentit, dibuixen un escenari segons el qual els encausats hauran de ser transferits cada dia en vehicles policials de custòdia des de la presó on se’ls ingressi a la sala de vistes, qualsevol d’elles a almenys una hora de viatge.

A més, el comunicat argumenta que la presó preventiva té unes causes taxades en l’ordenament jurídic espanyol que “no sempre s’interpreten en els seus justos límits, la qual cosa la converteix, de fet, en una pena anticipada”. És un “problema generalitzat” del sistema penal que “vulnera el dret a la llibertat individual i el dret a la presumpció d’innocència”, a banda que “pot entorpir” el dret de defensa.

A banda del mateix Ribó, el text el signen els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, així com els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont.