El permís per convertir en mesquita un local al número 63 del carrer Alfred Perenya està en tràmit a la Paeria des de finals d’estiu i en les properes setmanes podria rebre el vistiplau si es compleixen tots els requisits de la modificació de l’ordenança d’establiments de pública concurrència en la qual també es regulen els centres de culte. El Ple del passat 29 d’octubre va aprovar aquesta modificació per “facilitar” que diferents confessions puguin obrir centres de culte a la ciutat, ha explicat la regidora de Cooperació, Sandra Castro. L’aforament no podrà superar les 200 persones i ha de tenir una vorera d’un mínim de 3 metres. D’aquesta manera es descarta la mesquita al local del carrer Nord que va comprar la comunitat islàmica.
La mesquita que s’està adequant al carrer Alfred Perenya de Lleida serà la més gran de la ciutat si finalment aconsegueix els permisos per poder ser un oratori, tal i com està previst que passi en unes poques setmanes, segons fonts de la Paeria. Les limitacions estipulades a l’ordenança feien que fos “pràcticament impossible” obrir un centre de culte a la ciutat, ha remarcat Sandra Castro, que ha afegit que des de 2016 la Paeria només havia concedit dues llicències per a centres de cultes a Lleida. Arran d’aquesta situació, hi ha hagut casos en que algunes confessions es donaven d’alta com a activitat cultural, quan en realitat estaven fent culte. És el cas d’una mesquita que hi ha al barri de la Bordeta, que va obrir amb llicència d’activitat cultural, però ara ja està en procés de legalització. A Lleida, hi ha dos mesquites més, una al barri de la Mariola i l’altra és la mesquita Omar, al carrer Clavell, al Centre Històric.
La del carrer del Nord, encallada
La comunitat islàmica Ibn Hazam de Lleida, més coneguda com la comunitat del carrer del Nord perquè fa anys hi tenia la mesquita, té actualment encallat el projecte per a un nou oratori i tot i ser la més majoritària de la ciutat, ha de fer les pregàries de forma temporal al pavelló de Vidre dels Camps Elisis o en una carpa habilitada quan l’espai firal està ocupat. Aquesta comunitat va comprar uns terrenys a la vora del riu Segre prop de les comportes de la Mitjana per fer-hi una mesquita però no va poder portar a terme el projecte perquè eren inundables i no es podia autoritzar l’obra. Recentment van comprar un magatzem al mateix carrer Nord per situar-hi allí la mesquita, però l’espai tampoc reunia els requisits de l’antiga ordenança. Castro assegura que amb la modificació aprovada tampoc es pot habilitar el local per al culte ja que el carrer Nord és preferent per a vianants, té una vorera de 1,27 metres i no té places d’aparcament adjacents. Per això “ara com ara és impossible implantar la mesquita”.
La regidora de Cooperació recorda que la modificació de l’ordenança s’ha fet per a “tota la ciutat i totes les confessions religioses”, de manera que no s’ha fet una “normativa a mida” per a cap comunitat en concret sinó que es tracta d’una reglamentació per regular a nivell de ciutat aquesta situació. En aquest sentit, assenyala que la voluntat de la Paeria és que les comunitats tinguin facilitats per fer centres de cultes a tots els barris, però amb capacitat limitada. En casos puntuals que el volum de feligresos augmenta considerablement com són les festes del final del Ramadà o la del corder, Castro recorda que com s’ha fet en els darrers anys, es cedeixen ubicacions especifiques com el pavelló de vidre o pavellons esportius. A més a més, la regidora, remarca que no és només la comunitat del carrer del Nord la qui demana permís per celebrar aquestes festes de forma multitudinària sinó que en la darrera ocasió van rebre fins a 5 peticions d’espais de grans dimensions.
