Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Elena comunica amb peus de plom la destitució de Trapero i afirma que vol que porti “nous lideratges”

El conseller d’Interior ha negat qualsevol mena de desavinença amb Trapero i ha presentat el nou comissari en cap

Agències 20/12/2021
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el nou comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela. Imatge del 20 de desembre de 2021

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, vol que la destitució del major Trapero porti “nous lideratges” als Mossos d’Esquadra. Ho ha dit aquest dilluns juntament amb el nou comissari en cap del cos, Josep Maria Estela, assegurant que cal “aprofundir” en el rejoveniment i la proximitat.

Tot i això, ha deixat clar que no ha tingut cap mena de desavinença amb Trapero, i ha afegit que la seva confiança resta intacte. D’altra banda, Estela ha incidit en alguns dels objectius d’aquesta nova etapa, com un reforç del “model de proximitat”, així com un major “treball en equip”. També ha subratllat que cal estar atents als “canvis de la societat”, posant l’accent en el talent femení. Malgrat tot, val a dir que el nom que ha proposat Elena ha estat el d’un comissari del gènere masculí.

El conseller ha començat la compareixença posant en valor la feina feta pel major, assegurant que va estar al peu del canó en moments molt durs del país, com per exemple els atemptats del 17-A. Un perfil que, ha subratllat, disposa “d’expertesa i dedicació” i que, precisament, ha servit per donar impuls a una “nova etapa”. “No s’està negant la feina anterior, que es produeixi un canvi no és negar el passat, sinó reafirmar la bona feina feta fins ara”, ha apuntat.

Elena també ha subratllat que Trapero continuarà “vinculat” al cos, aportant tot el seu coneixement. Així, ha negat qualsevol tipus de desavinença amb l’anterior cap dels Mossos i ha tancat la porta a “cap qüestió” en aquesta direcció. “Responia a un moment en que aquesta persona feia aquesta feina, i ara considerem que és millor que sigui més coral”, ha afegit, “un equip nou i una nova generació”.

Els canvis que es marca Interior a curt i mitjà termini passen per una aposta per la proximitat, el creixement del cos, la modernització i la feminització del cos. Així, Elena ha destacat la necessitat de disposar de nous lideratges, com és el cas del nou comissari en cap, Josep Maria Estela. De 51 anys, amb vint-i-sis anys al cos policial, l’ha definit com una persona “arrelada al territori” que ha treballat en sis de les nou regions del país.

“És una persona dialogant, que sap treballar en equip, i que ha mostrat la seva vàlua en totes i cadascuna de les responsabilitats”, ha assegurat. Unes característiques que Elena creu que beneficiaran al projecte del cos amb horitzó 2030, el qual ha tornat a reiterar, comptarà amb una major presència de dones, i que estarà format per una policia més “jove, modernitzada i propera al territori”.

Quan se li ha preguntat per la possibilitat que el nou cap fos una dona, Elena ha recordat que de la trentena de comissaris que hi ha al cos, només tres ho són. “El total del cos se situa en un 21%, i això reverteix en un conjunt de decisions, que van des de la cúpula als comandaments”, ha recordat.

Per la seva banda, Estela, ha fet una aposta per “prendre decisions de forma col·lectiva i treballant en equip”, i ha assegurat que s’ha de “desterrar la primera persona del singular al cos per convertir-ho en la primera del plural”. El nou comissari en cap també ha recalcat la necessitat que la policia “estigui atenta als canvis de la societat”, i s’ha fixat com a principal objectiu “donar servei a les persones”.

Durant la seva intervenció, Estela ha parlat de les bones relacions dels Mossos amb les policies locals i urbanes, la qual espera mantenir per resoldre “els problemes” del territori i reforçar conjuntament el “model de proximitat”. També ha explicat que la relació amb la resta de cossos i forces de l’Estat s’ha “normalitzat”, atribuït aquest fet als darrers operatius conjunts en que han participat.

Pel que fa a la col·laboració amb jutges i fiscalia, Estela s’ha compromès a treballar “per seguir enfortint aquesta relació”. En aquest sentit, ha parlat d’un clima de “confiança” mútua i també de “lleialtat institucional”.

El nou cap ha dedicat les seves darreres paraules a Trapero, qui va assumir la tasca dels Mossos durant una època “gens fàcil” i que s’ha convertit en un referent en quant al “lideratge i la implicació”. També ha celebrat que el relleu generacional el pugui tenir “de referència”.

Trajectòria policial de Trapero
Procedent d’una família d’immigrants de Valladolid, Trapero va néixer el 1965 a Badalona, i es va criar al barri del Singuerlin de Santa Coloma de Gramenet. Trapero va ingressar l’any 1989 a l’Escola de Policia de Catalunya i va començar a fer d’agent el 1990. Va ser agent de l’àrea bàsica policial de Girona i també de Vielha, on s’encarregava de l’oficina de denúncies. També va ocupar el càrrec de caporal d’escamot a la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès. Més tard, a Blanes i Figueres, s’ocupà del grup d’investigació, àmbit en el qual es va especialitzar. Va estar en aquesta àrea a la regió de Girona, a la Metropolitana Nord, a la Comissaria General Territorial de Barcelona i a la regió de Barcelona a partir del desplegament del cos a la capital catalana el 2005.

Paral·lelament, el 2006 es va llicenciar en Dret a la Universitat Oberta de Catalunya i també compta amb estudis superiors en direcció i gestió de seguretat pública, criminalitat informàtica, blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. El 2012 va seguir un curs a l’acadèmia de l’FBI i ha donat classes tant a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), com a la UAB i la UB.

L’any 2008 va ser nomenat cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC). Un any més tard, ocupà el càrrec de sotscap de la Comissaria General d’Investigació Criminal per passar a ser-ne el cap el gener del 2012, càrrec que va ocupar fins a ser nomenat comissari en cap del cos l’abril del 2013 per part del conseller Ramon Espadaler. Com a responsable d’investigació es va fer càrrec de diversos crims, investigacions sobre grups terroristes i casos de corrupció. Un cas de corrupció policial, ‘Macedònia’, el va esquitxar de manera colateral inicialment, però mai va arribar a ser investigat formalment.

Ja com a cap del cos, el novembre del 2014, va haver de gestionar el dispositiu policial al voltant de la consulta independentista del 9-N. La primavera del 2017, amb el conseller Jordi Jané, va ser ascendit al màxim escalafó jeràrquic del cos, major, vacant des de la jubilació el 2007 del major Joan Unió. A l’agost d’aquell any va agafar molta notorietat pública per la gestió dels atemptats terroristes a la Rambla i Cambrils, i al setembre i l’octubre següents va estar al punt de mira dels cossos policials espanyols i del mateix Gobierno per la seva gestió del referèndum de l’1-O.

De fet, amb l’aplicació del 155 va ser destituït com a cap del cos i va ser jutjat per l’Audiència Nacional per sedició. L’octubre del 2020 va ser absolt i poc després restituït al càrrec pel conseller Miquel Sàmper.