L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimecres la seva proposta de Pla d’acció per promoure l’ús del català a la ciutat, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua. El Consistori ha formulat una bateria de 68 accions en l’àmbit polític i institucional, de l’atenció al públic, el comerç, l’educació, el lleure, l’esport, la salut i la cultura on intervindrà per promoure que el català sigui la llengua d’ús comú.
La iniciativa no inclou canvis normatius en l’àmbit lingüístic ni règims sancionadors sinó “recursos i solucions” per millorar la visibilització i la possibilitat d’ús del català, han detallat la coordinadora del pla, Marta Rovira, i el tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí.
La creació del Dia de la llengua a Barcelona, la formació en llengua catalana a professionals dels comerços, l’acompanyament al personal sanitari amb recursos perquè aprenguin el català i un premi a la contribució al llenguatge científic en català són algunes de les accions previstes al Pla d’acció per promoure l’ús del català a la ciutat.
Les propostes s’estructuren en 12 àmbits (gestió interna de l’Ajuntament, Comunicació amb la ciutadania, educació, salut, joventut i oci, etc.). Entre les accions incloses hi ha la de vetllar perquè el català sigui la llengua per defecte de les intervencions de l’alcaldessa i els regidors, també en la publicitat institucional i els canals informatius del Consistori.
També s’inclou la creació de la Casa de les Lletres al Poblenou com a espai de referència de la llengua a Barcelona, una campanya de foment de l’ús del català als comerços, que també rebran assessorament lingüístic des del Consorci de Normalització Lingüística.
En l’àmbit de l’educació, la formació i l’esport, es recullen accions com convidar influenciadors que parlen en català al centres educatius de secundària o establir un sistema de padrinatge per als alumnes acabats d’arribar d’altres països i zones de l’Estat, així com realitzar formació en pràctiques lingüístiques per a entreadors d’esports i àrbitres que treballen amb infants i joves.
En el de la ciència, el pla recull propostes com crar un premi a la contribució al llenguatge científic en català; promoure la traducció de textos de reerència en català que es fan servir als graus universitaris; col·laborar en el programa de benvinguda de la Generaltiat per al personal mèdic que ve a treballar a Barcelona provinent de l’estranger; i oferir suport lingüístic a les entitats de persones nouvingudes perquè incorporin el català a la seva comunicació
Des del Consistori han defensat aquest dimecres que aquest pla d’acció representa un “nou model” de política lingüística que incardina en cada un dels sectors on intervé la política municipal, i els àmbits de la societat que hi tenen relació, una sèrie de mesures que afavoreixin la visibilització del català i la possibilitat de l’ús”.
Així ho ha defensat la coordinadora del pla, Marta Rovira aquest matí. Com a exemple “emblemàtic” de les mesures, ha parlat de la intervenció en l’àmbit sanitari, on cada cop són més els metges que no tenen el català com a llengua materna i abunden les queixes dels usuaris que no poden rebre atenció en aquest idioma. “Ens queixem que el metge no ens entén, però no li donem les eines que això se solucioni. Si tinguéssim un estat li faríem passar una prova o passar un procés, doncs nosaltres podem resoldre les necessitats lingüístiques (al professional)”, a partir d’acompanyament, assessorament i recursos lingüístics.
La mesura és il·lustrativa perquè està molt relacionat en el diagnòstic del qual ha partit el pla de mesures sobre la situació del català. Una diagnosi que constata el canvi en la composició demo-lingüística de Catalunya i la reducció del percentatge de parlants inicials de català, particularment a Barcelona, i també que el segment de la població monolingüe en castellà és del 26%, i que un altre 27% l’utilitza poc. Les mesures també volen corregir l’ús minoritari del català entre els joves de la ciutat, especialment en determinats districtes.
El tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí, ha puntualitzat que les propostes no estan acompanyades d’un règim sancionador perquè no estan pensades com una “exigència”, ni parteixen de cap canvi normatiu que afecti l’àmbit lingüístic. “No és exigència, és convidar, insistir, demanar i reclamar que en aquests àmbits de la vida comunitària el català sigui la primera opció”, ha indicat.
L’estratègia municipal en aquest àmbit s’ha definit en un procés de treball amb un comitè de persones expertes, consells de participació ciutadana, entitats i grups municipals durant el darrer any. El pla és l’aportació municipal al Pacte Nacional per la Llengua, amb una proposta de “solucions” concretes i especial atenció a la gent jove. El pressupost global del pla i la campanya de comunicació (‘El teu català suma’), amb un calendari de quatre anys, és de 24 milions, d’euros.
Al respecte, els regidors d’ERC i Junts, Gemma Sendra i Ferran Mascarell, s’han felicitat per la iniciativa, en la qual han participat, però s’han queixat respectivament que aquesta proposta arriba “tard”, després de 8 anys de mandat de l’actual equip de govern i a tan sols tres mesos de les eleccions municipals. També han reclamat mesures més contundents per complementar l’esperit de “pluja fina” al qual el tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí, s’ha referit per definir l’esperit de les 68 mesures.
"Celebrem que s'hagi impulsat el pla 'El teu català suma'. El proper mandat cal fer una bona mesura de govern per seguir aquesta feina de foment del català a la capital, no podem perdre més temps, la situació del català a Barcelona és preocupant."
👉🏻 @ferranmascarell. pic.twitter.com/K7gFNjM4uo
— JuntsxCat Barcelona (@JuntsxCatBCN) February 22, 2023
