El president a l’exili i líder de Junts Carles Puigdemont ha comparegut aquest dilluns a la tarda després que l’executiva nacional del partit hagi decidit per unanimitat trencar les relacions amb el PSOE i deixar de donar suport al govern espanyol de Pedro Sánchez, una decisió que ara se sotmetrà a consulta de les bases. Coincidint amb el vuitè aniversari de la declaració de la DUI, i davant una gran expectació mediàtica, Puigdemont ha detallat els motius que han dut Junts a prendre aquesta decisió, els quals es resumeixen en els reiterats incompliments dels acords d’investidura per part del PSOE. Puigdemont ha deixat ben clar que la vocació de Junts no és pas l’estabilitat espanyola, sinó millorar les condicions de vida dels catalans i catalanes, i carrega amb força contra els socialistes per haver trencat ells primer l’acord d’investidura.
Puigdemont ha arrencat el seu discurs recordant que “avui fa vuit anys que el Parlament declarava la independència”. Ha continuat recordant que “aquella declaració era fruit d’un referèndum aprovat per les institucions catalanes, el Parlament i el Govern, que va comptar amb una participació massiva a favor de la independència. El referèndum i la declaració d’independència són dues decisions que Junts considera vàlides, vigents i legítimes, i així ho vam fer constar a l’Acord de Brussel·les signat ara fa dos anys” ha reblat. “Van ser respostes democràtiques i polítiques a la falta de resposta i l’absència política per part de l’Estat espanyol que, en cas de ser-hi, haurien contribuït a resoldre un conflicte històric. Les dues fites marquen un punt d’inflexió definitiu en les relacions Catalunya-Espanya, amb l’objectiu de situar-les en la lògica del reconeixement mutu, del respecte mutu, que la lògica de la dependència no ha estat capaç d’assegurar durant decades”.
El president a l’exili ha centrat bona part del seu discurs en els “costos insostenibles” que la “dependència d’Espanya” té per a Catalunya: “Més pobresa i més empobriment. Menys recursos pels catalans dels que els catalans generen. Una incapacitat de poder tenir una política fiscal justa i sostenible. Una pèssima cultura burocràtica. Una desinversió crònica, un mal funcionament dels serveis públics estatals, una absència absoluta de palanques efectives per abordar els reptes que té el nostre país en habitatge, sanitat, educació, tercer sector, seguretat, el repte demogràfic.. Una desprotecció cada dia mes alarmant de la llengua catalana… Els problemes de la Catalunya d’avui, que tothom pateix, no els hem de buscar en el Procés d’independència, sinó en la dependència d’Espanya”.
Puigdemont ha justificat l’acord d’investidura signat amb el PSOE ara fa dos anys perquè “els resultats electorals d’aleshores van fer possible l’oportunitat que fa vuit anys, el govern espanyol d’aleshores havia negat, és a dir, la via de la negociació per parlar d’aquest conflicte i explorar-ne les vies de solució”. “Si ja hi havíem estat oberts fa vuit anys, com no ho havíem d’estar-ho fa dos, quan cap dels projectes empresos per Espanya fins aleshores no havia servit ni tan sols per compartir un mateix relat del problema? D’aquí surt el Pacte de Brussel·les signat fa dos anys”. Ha explicat que tant el PSOE com Junts van reconeixer les profundes discrepàncies de les quals partien, i ha destacat l’acte d’honesteda fet per Junts, que va fer constar a l’acord que eren conscients dels obstacles amb què el procés de negociació es trobaria.
“Com que n’érem conscients, sabíem que calien uns ingredients imprescindibles: condicions determinades, voluntat de les dues parts, confiança política i, lògicament, resultats. Ens vam proposar, almenys internament, de fer una evaluació d’aquest procés a meitat del seu recorregut per donar temps, comprovar el recorregut que podia tenir, però sobretot per a tenir una certa perspesctiva perque poguéssim arribar a conclusions i, en conseqüència, prendre decisions“. Tanmateix, ara farà un any, Junts va començar a tenir “evidències que aquests ingredients no s’estaven donant, i pitjor encara, no semblava que hi hagués disposició a corregir-ho”. “Sabíem des del principi qui teníem davant. Sabíem de la temptació tacticista que li coneixem al PSOE, però també sabiem que nosaltres no estàvem disposats a garantir tota una legislatura en aquelles condicions. D’altres és evident no en tenen cap problema, però la gent de Junts sí. Això ells [PSOE] ho saben des del primer dia que ens van venir a buscar per si hi havia possibilitat d’entesa. Els vam deixar meridianament clar que per fer el mateix altres fan, per fer el mateix que havien fet en l’anterior legislatra, no érem els socis que buscaven“.
Havent constatat que no es donaven les circumstàncies per a complir amb l’Acord de Brussel·les, ara fa un any Junts va llançar un seriós avís al govern espanyol proposant que el president Sánchez que se sotmetés a una moció de confiança. Tanmaeix, Puigdemont ha explicat que la mediació va “suggerir que seria interessant concedir una pròrroga per comprovar sí els compromisos es materialitzaven”. Junts va considerar que els socialisteshavien entès els missatges, però Puigdemont ha denunciat aquest dilluns que “només ho feien veure”. “A mesura que passaven les setmanes i els mesos, quedava clar que al PSOE només el mou el tacticisme pel poder, fet que d’altra banda ja vam comprovar a Barcelona quan [el PSOE] va pactar amb el PP per impedir que Junts tingués l’alcaldia de Barcelona. Va quedar clar que no tenia voluntat de forçar les costures del règim del 78 per complir amb allò que el pacte de Brussel·les diu al primer paràgraf, i cito textualment, és: “desenvolupar una dinamica per resoldre el conflicte en termes diferents dels de la darrera legislatura”.
“Passada la primera meitat de la legislatura, hem de constatar que no hi ha confiança suficient i, de fet, la desconfiança mútua és la mateixa. La confiança no hi és. Potser hi ha confiança personal, però no a nivell polític, que es del que es tractava de construir venint de tant lluny. Però la confiança s’ha d’acreditar, no es pot donar per suposada. Constatem que no hi ha voluntat per executar els acords polítics en temps hi forma. Hem arribat a acords polítics molt importants, però no s’han executat ni en temps ni en forma. No han canviat tampoc algunes de les condicions crítiques que impedeixen que una de les dues parts pugui seure a la negociació sense el xantatge de la repressió, sense correr el risc de ser empresonat, extraditat o perseguit. Ens havíem conjurat tots plegats que amb aquestes condicions no es podia establir una relacio d’igualtat, en la que una part té les mans lligades. Finalment, tampoc no hi ha hagut resultats suficients que justifiquin que continuem donant per valida la via oberta ara fa dos anys” ha dit Puigdemnt.
El president a l’exili ha denunciat també la “reculada” que s’ha viscut a Catalunya des de l’arribada del PSC a la Generalitat. “Des de l’arribada del PSC a la Generalitat hem reculat en tots els aspectes, d’una manera que sembla que hi hagués un interès que l’acord de Brussel·les no espatllés l’estratègia de l’anestèsia. Espanyolització de Catalunya galopant, descatalanització de les institucions nacionals de Catalunya, reculada dels drets lingüístics dels catalanoparlants, cada dia mes indefensos; passivitat davant el desastre de Rodalies, indolència total davant del patiment dels catalans que no poden agafar el tren, passivitat davant la desinversió crònica de l’Estat o del col·lapse dels serveis públics. L’existència d’una aliança tripartita (Vox, PP i PSC) per bloquejar les propostes en àmbit nacional que Junts planteja per poder parlar a la taula de Suïssa, perquè havíem quedat que podríem parlar de tot. Però aquesta aliança estratègica de l’espanyolisme es manté molt més sòlida i unida que la propaganda que ens volen fer creure. El PSC es recolza en el PP i Vox per bloquejar i per debatre avenços per Catalunya que proposa Junts” ha denunciat Puigdemont.
“Hem tingut paciència i quan ens en van demanar mes, n’hi vam posar més. De fet, a hores d’ara, ja sabíem que el que ens proposem a resoldre era complex i llarg, demana temps, però pensàvem arribar a aquest primer tram de l’acord de Brussel·les, de la legislatura, que demostrés per la via dels fets que era possible aprofitar aquella oportunitat que la democràcia ens havia brindat, que valia la pensa continuar dedicant temps, esofços i riscos perquè un dia s’arribés a un acord que culminés amb el reconeixement naional, que fos efectiu, amb la protecció efectiva de la nostra llengua, i que plantegéssim exercir el dret a l’autodeterminació sense l’amenaça de la repressió, perquè aquest dret ja el vam exercir els catalans fa vuit anys, pero no sense repressió” ha afegit.
Puigdemont ha tret pit que des de Junts “hem fet tot el que tocava perquè l’acord es complís. Però amb nosaltres sols no n’hi ha prou. El PSOE ha considerat que el seu ritme era l’únic vàlid, ha actuat ignorant la seva debilitat parlamentària i ha menystingut els avisos que els hem anat enviant aquests 22 mesos de treball, o durant les 19 trobades que hem celebrat a Suïssa. A diferència d’altres, no estem disposats a continuar ajudant un govern que no ajuda Catalunya. Ni aquest ni qualsevol altre. El nostre no és un projecte polític que tingui per vocació l’estabilitat espanyola. Si va bé per Catalunya, parlem-ne, si no, adéu-: siau. Per això, la direcció executiva nacional ha decidit trencar el seu suport al PSOE, exercir l’oposicio i evidentment consultar a la militància”.
