Dissabte, 8 d'octubre de 2022 - Edició 1534
La República

El Govern recorre l’ordre del TSJC de retirar la pancarta dels presos polítics del Palau de la Generalitat

D’altra banda, el regidor del PSC al Districte de les Corts treu el llaç groc de la seu municipal

Agències 25/09/2019
Quim Torra, president de la Generalitat / Junts per Catalunya

L’advocat de la Generalitat ha presentat un recurs de reposició contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordenava al president del Govern, Quim Torra, retirar en 48 hores la pancarta a favor dels polítics presos i exiliats del balcó del Palau de la Generalitat. En l’escrit, de 14 pàgines, el lletrat demana suspendre la mesura cautelar i el requeriment personal fet al president Torra dilluns passat a la tarda, al·legant que l’ordre vulneraria la llibertat d’expressió del president. A més, considera que la interlocutòria de mesures cautelars entra en el fons de l’assumpte, cosa que no podria fer, sinó que simplement ha de vetllar perquè l’execució de l’acte pugui fer perdre la finalitat legítima del recurs.

A l’escrit, el lletrat recorda que la decisió de la sala del TSJC de fer retirar la pancarta com a mesura cautelar va comptar amb un voto particular “parcialment dissident”. També considera que la interlocutòria és “errònia” i subratlla que, des del punt de vista de la defensa, cal “distingir” entre l’exercici de potestats administratives i les manifestacions “de tipus polític emmarcades en l’exercici de la llibertat d’expressió de la qual gaudeix qualsevol representant polític”.

Al text es considera, efectivament, que “penjar o mostrar una pancarta amb un lema polític” té la consideració de manifestació de tipus polític, per la qual cosa també s’ha d’emmarcar en l’exercici de la llibertat d’expressió. “Sembla obvi que quan un representant polític vol exercir aquesta llibertat, no se li ha d’exigir que segueixi un procediment administratiu determinat ni que dicti cap resolució administrativa”.

És per això que, a parer de la defensa, el TSJC hauria d’haver “preguntat” si el fet de penjar la pancarta és “un exercici d’una potestat administrativa” o “pura i simplement l’exercici d’una llibertat”, en aquest cas la d’expressió. Si és la segona, “difícilment es podrà admetre que s’ha produït una via de fet”, tal com considera la interlocutòria que insta a la retirada cautelar del rètol.

La defensa de Torra lamenta que la interlocutòria no vulgui entrar en aquest debat, “deixant pràcticament sense contingut el plet principal en haver-nos avançat ja la decisió que s’adoptarà en la sentència que es dicti en el seu dia”. I insisteix que el vot particular d’un dels magistrats de la causa ja apunta en aquesta direcció.

Així, la tesi que es defensa és que l’acte de penjar la pancarta no es pot considerar una activitat administrativa, sinó una manifestació de tipus polític emparada en la llibertat d’expressió de Torra, per la qual cosa “falla la premissa per poder considerar que s’ha produït una via de fet i, per tant, per poder adoptar la mesura cautelar interessada”.

El recurs s’empara en diferents sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i subratlla que aquest estament judicial “ha afirmat que l’exercici de la llibertat d’expressió, que inclou l’ús de pancartes, és especialment important per als representants escollits democràticament i que la seva restricció o interferència només està justificada per raons de gran importància en una societat democràtica”. Aquestes raons, afegeix la defensa de Torra, “s’han d’interpretar restrictivament” per no vulnerar el dret a la llibertat d’expressió també dels representants polítics. En aquest cas, apunta, raons d’aquesta mena “no concorren”.

Per tot plegat, el recurs alerta que la mesura cautelar vulnera la Constitució, el Conveni Europeu de Drets Humans i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i afegeix que, a més, “suposa haver pres una decisió precipitada” per no haver valorat les raons de fons de Torra davant l’esmentada via de fet.

El regidor del PSC al Districte de les Corts treu el llaç groc de la seu municipal per “complir” el reglament electoral

D’altra banda, el regidor del govern de Barcelona al Districte de les Corts, Xavier Marcé, ha demanat aquest dimecres treure el llaç groc de l’edifici de l’ajuntament al districte. Marcé (PSC) ha argumentat que ho ha fet perquè “avui entra en vigor el reglament electoral que implica no tenir llaços grocs”. “Creiem que hem de ser respectuosos amb aquest tipus de reglaments”, ha dit, insistint que “no hi ha cap voluntat més”. “No hi ha cap voluntat explícita de cap manifestació política, em sento més còmode complint el reglament”, ha afegit.

De fet, ha explicat que li sembla “la mar de bé” que hi hagués el llaç groc i que no han fet cap actuació fins ara “tot i tenir peticions” en aquest sentit. A més, ha anunciat que quan s’acabi el període electoral iniciaran al districte un debat amb els grups per decidir què es fa amb el símbol de la façana.

Inicialment Marcé ha vinculat la decisió a un “requeriment” però fonts socialistes han matisat que ho ha fet simplement “en compliment de la normativa electoral”. Mentre que des de Cs han aplaudit la decisió, ERC ha lamentat assabentar-se’n per les xarxes socials. “Ens hem assabentat a través d’una piulada sorprenent de Cs que s’havia retirat el llaç groc del districte, un símbol que no és partidista sinó que defensa els drets i les llibertats”, ha assegurat en declaracions als mitjans Jordi Castellana, regidor d’Esquerra adscrit a Les Corts.

Castellana ha demanat que es torni a posar el símbol a la façana i que s'”intenti” parlar amb els grups abans de prendre una decisió així. “Les qüestions d’institució creiem que s’han de decidir entre totes les forces de l’ajuntament”, ha afegit.