El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar la justícia espanyola per la demanda civil que Carles Puigdemont i quatre exconsellers han interposat contra el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Fonts de l’executiu apunten que aquest és el procediment habitual en aquests casos perquè l’Advocacia de l’Estat no pot actuar fora de les fronteres espanyoles. En tot cas, estaria sota la direcció i la supervisió d’aquest organisme. Tanmateix, el govern espanyol encara està analitzant quina és la fórmula més adequada per a aquest procediment judicial. En cas de confirmar-se, aquest advocat seria qui compareixeria davant el tribunal belga el proper 4 de setembre i no ho faria Llarena personalment.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar dijous un acord que instava els Ministeris de Justícia i Exteriors a adoptar “totes les mesures necessàries” per assegurar “la integritat i la immunitat” de la justícia espanyola. La comissió permanent dels jutges també va acordar donar empara al jutge Llarena.
Els ministeris de Justícia i Exteriors han començat a treballar i estudien contractar un advocat a Bèlgica que representi l’Estat en la demanda civil presentada per Puigdemont i quatre exconsellers contra Llarena. Els dos ministeris estan estudiant quina fórmula usen després que la comissió permanent del CGPJ els instés a buscar “totes les mesures necessàries” per garantir la “integritat i la immunitat” de la justícia espanyola en aquest procediment obert en un tribunal belga.
De moment, però, la mesura no és ferma i fonts de l’executiu de Pedro Sánchez reconeixen a l’ACN que s’estan analitzant totes opcions possibles.
En tot cas, el que sí confirmen és que si es contractés aquest lletrat seria la persona encarregada de comparèixer el proper 4 de setembre davant el tribunal belga que cursa la demanda. Això vol dir, doncs, que Llarena no hi aniria en cap cas personalment ja que és suficient amb què comparegui un representant legal.
El CGPJ empara Llarena
El passat 30 de juliol, el jutge Pablo Llarena va adreçar-se al Poder Judicial per defensar-se de la demanda civil que Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica i Escòcia van presentar contra ell. La demanda dels polítics catalans esgrimeix que la instrucció de Llarena vulnera el dret dels polítics catalans a un judici just.
El magistrat del Suprem entén que es tracta d’un “atac planificat, groller i fraudulent” i, per això, ha demanat a la comissió permanent del CGPJ que intercedeixi i li ofereixi empara. En una reunió celebrada dijous a la tarda, el poder judicial va atorgar-li aquesta empara perquè considera que es tracta d’un “atac planificat” a la independència de Llarena per part dels “fugits de la justícia” i considera que l’únic fi és el de “condicionar i influir en les futures resolucions judicials”. A més, l’acord també instava l’executiu a defensar la justícia espanyola i a prendre “totes les mesures necessàries”.
L’acord s’ha aprovat amb els vots del president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, i la resta de vocals a excepció de Concepción Sáez que ha votat en contra. Precisament, el CGPJ ha aprovat aquest dijous la seva renúncia com a vocal del CGPJ després d’integrar-se al govern de Pedro Sánchez com a gerent de la Mutualidad General Judicial).
Demanda retornada
El ministeri està estudiant com reaccionar a la demanda civil de Puigdemont i els exconsellers, tot i que formalment el jutge Llarena no ha estat oficialment notificat encara. El passat 20 de juny, el jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, va decidir no cursar la demanda “per improcedent”. A més, va posar la demanda en coneixement del president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes. Es dona el cas que Viejo és actualment secretari d’Estat de Justícia amb el govern de Pedro Sánchez.
Posteriorment, el 10 de juliol el mateix president del Suprem i del CGPJ va adreçar una carta als ministres de Justícia, Dolores Delgado, i d’Exteriors, Josep Borrell, per demanar-los que intercedissin per “assegurar la integritat de l’acció de l’Estat i del magistrat afecta davant la justícia i les institucions belgues”. Segons Lemes, la demanda de Puigdemont i els exconsellers “posava en qüestió les institucions de l’Estat i la pròpia correcció de l’Estat”.
En la seva petició d’empara, el jutge Llarena reconeix que és coneixedor d’aquestes “actuacions” i també de les que ha realitzat el ministre d’Exteriors davant el govern belga. Llarena reconeix, però, que “ignora” si aquestes gestions han comportat una “decisió concreta de l’actuació processal per part del govern belga”.
