Dilluns, 30 de novembre de 2020 - Edició 858
La República

El Gobierno demana absoldre els guàrdies civils del cas del Tarajal perquè cap migrant va morir “a la banda espanyola del mar”

Diverses persones, que l’Advocacia de l’Estat titlla d’allau, van perdre la vida ofegades al mar quan intentaven arribar a territori espanyol via Ceuta

Redacció
Redacció 03/10/2019
Imatge d'arxiu d'agents de la Guàrdia Civil/ EP

L’Advocacia de l’Estat ha demanat en un escrit l’absolució dels 16 agents de la Guàrdia Civil processats per la mort de 14 migrants que intentaven entrar a territori espanyol pel Tarajal (Ceuta), al febrer de 2014, perquè -entre altres coses- “no es va produir cap mort a la banda espanyola del mar”. Segons ha avançat ‘El Confidencial’, aquest òrgan del Gobierno diu que “els 23 immigrants que van accedir a la platja de Ceuta del Tarajal, bé pels seus propis mitjans, bé auxiliats pels serveis marítims, ho van fer en perfecte estat de salut, i per aquest motiu van poder ser rebutjats a la frontera de manera immediata, i els bussos que van pentinar la zona el dia dels fets i el dia següent van confirmar que no s’havia produït cap mort a la banda espanyola”.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de Ceuta, María de la Luz Lozano Gago, va decidir -després de dos intents de sobreseïment per part del mateix tribunal- processar els 16 guàrdies civils per la mort dels 14 migrants perquè “si bé és cert que la protecció de la frontera s’activa davant els intents d’entrada al territori, per més difícil que pugui ser aquesta tasca, això no pot justificar que es recorri a pràctiques incompatibles amb els drets humans, ni pot donar lloc a sobreentendre, ni remotament, que les fronteres són zones d’excepció en relació amb aquests drets”. Malgrat això, l’Advocacia de l’Estat justifica que “no s’ha produït, i per tant no consta, cap resolució posterior, gairebé sis anys després de l’inici de les actuacions, que permeti convergir l’existència de presumptes fets punibles o rellevants des d’un punt de vista penal i la identitat dels presumptes responsables”.

El text de l’Advocacia de l’Estat, a més, descriu la versió del Gobierno dels fets: un intent d’entrada a Ceuta que titllen d’ “allau”. “Amb data 6 de febrer de 2014, sobre les 5:45 hores, una allau d’unes 200-300 persones d’ètnia subsahariana pretenia entrar de forma il·legal des del Marroc a Ceuta (Espanya), accedint per la vora del mar (Platja del Tarajal ) vorejant l’espigó que delimita la frontera. […] El grup de persones que tractava d’entrar a Ceuta no ho feia de manera pacífica, sinó que ho feia aprofitant la nit, en allau i de manera violenta, utilitzant pals i llançant pedres, desbordant el dispositiu marroquí, causant lesions a diversos agents així com danys materials a la garita”, diu.

I aprofita per arremetre contra la instrucció de la jutgessa María de la Luz Lozano Gago perquè -afirma- “vulnera clarament el dret a defensa, en particular, el dret bàsic i essencial que tota persona a qui se li atribueixi un fet punible mereix”. “Les diligències s’han convertit en una mena d’investigació genèrica de fets, que no revesteixen transcendència penal (…) o que almenys són d’impossible atribució a cap de les persones que es troben imputades, i l’objecte sembla que s’ha centrat a demostrar la correcció de l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil, en definitiva, la seva pròpia innocència, desconeixent els pilars bàsics d’un Estat de dret”, afegeix l’Advocacia de l’Estat. I apunta que “la instructora parteix d’una primera premissa errònia, en assenyalar que ‘les persones immigrants estaven sota control de les forces de l’ordre espanyoles ‘. Tan sols es van trobar sota les forces de l’ordre espanyoles els 23 immigrants que van aconseguir accedir al territori espanyol, i que posteriorment van ser rebutjats”.

Així, l’Advocacia creu que “és insostenible” que els guàrdies civils siguin processats perquè “les morts no es van produir a Espanya, cap actuació de la força espanyola es va desplegar al costat marroquí del mar, els nedadors que van aconseguir arribar a la costa espanyola van ser auxiliats pels agents i van ser rebutjats a la frontera sense que presentessin lesions”. Per a l’Advocacia, doncs, l’actuació dels agents de la Benemèrita va ser proporcional perquè “els mitjans antiavalots es van llançar, en un primer moment, amb la finalitat de contenció, i amb la idea de perllongar la frontera física entre Ceuta i el Marroc, al llarg de la línia del mar, i posteriorment per canalitzar els immigrants que havien arribat a aigües espanyoles a la platja com a zona segura, evitant que nedaran mar endins”. “En cap cas van arribar a sobrepassar la zona marroquina. En cap cas es van llançar amb la finalitat d’agafar els immigrants”, afegeix.

I conclou: “Els cadàvers van aparèixer sense flotador i amb diverses peces de roba. La causa de la mort és anòxia anòxica. Només dos dels cinc cadàvers presenten lesions, però es tracta de lesions qualificades com no vitals. Del cadàver trobat el dia 15 de febrer de 2014, sobre les 10:30 hores, es diu que les lesions presenten forma quadrangular (que exclouria que el mateix rebés un impacte de bola o pot de fum) “.

Relacionats