Dimecres, 27 de gener de 2021 - Edició 916
La República

Catalunya, País Valencià i Illes Balears demanen “més protagonisme i transversalitat” de les polítiques de joventut

Els governs dels tres territoris reclamen més finançament i “autonomia” per compartir programes entre comunitats

Avatar
Agències 27/11/2020

Els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears aposten per donar “més protagonisme” a les polítiques de joventut i creuen que cal que tots els departaments i institucions s’impliquin en el seu disseny. Aquesta ha estat una de les conclusions del XXIIè Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, on han participat els màxims responsables de Joventut dels tres executius. Els titulars de Joventut dels tres governs també han coincidit en recordar que les polítiques de joventut són de competència de les comunitats i que, per tant, cal “un finançament just i una major autonomia” per poder compartir programes entre governs autonòmics.

En el marc de l’espai virtual ‘Compartint estratègies de polítiques de joventut’, la directora general de Joventut de Catalunya, Laia Girós, ha recordat la “governança compartida” entre institucions, entitats i joves durant l’estiu per tal de garantir les activitats de lleure en plena pandèmia i l’ha fixat com un exemple a seguir en l’elaboració de polítiques de joventut.

Per la seva banda, el director general de l’Institut Valencià de la Joventut, Jesús Martí, ha remarcat que calen més recursos econòmics i fixar el dret d’incidència de les polítiques de joventut cap a la resta d’acció pública, com l’habitatge, l’educació o la mobilitat. En aquest sentit, la directora general d’Infància, Adolescència i Famílies del govern de les Illes Balears, Marta Carrió, ha apuntat la dificultat que representa que aquestes polítiques recaiguin en diferents àrees governamentals i fixar-les com a “prioritat”. Durant la cloenda de les jornades, la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya, Georgina Oliva, també ha apostat per construir “un nou pacte social” que permeti aconseguir “una plena ciutadania de les persones joves.

“L’estigmatització” dels joves als mitjans durant la pandèmia

L’última jornada del Fòrum de la Joventut ha tractat la presència de les persones joves a l’espai públic mediàtic i digital. A través d’estudis i experiències reals, dues taules rodones han analitzat els problemes de “l’estigmatització i la invisibilització” als mitjans i, per contra, de les possibilitats de creació i compromís social dels joves a l’espai digital en base a un acompanyament i una bona educació mediàtica.

A la taula ‘Joves i pandèmia. Entre l’estigma mediàtic i l’acció del jovent a la comunitat’, s’ha discutit com el discurs dels mitjans durant la pandèmia “sovint ha abundat en la posició adultocèntrica” i ha trobat en la gent jove “l’ase dels cops i el buc expiatori per criminalitzar-los i trobar culpables”. Durant la jornada també s’ha debatut sobre com els mitjans “no només no han posat de relleu que la crisi sanitària ha augmentat la vulnerabilitat del col·lectiu sinó que han invisibilitzat l’allau d’iniciatives solidàries i xarxes de suport protagonitzades per gent jove”, segons els ponents.

A la taula s’han compartit també les ‘Experiències de joventut activa en temps de confinament’, un recull elaborat per Joventut que mostra 12 experiències de joves (d’una tria de més de 100 experiències arreu de Catalunya) que es van implicar en accions de solidaritat: cangurs a famílies amb dificultats de conciliació de vida laboral i familiar; compres domiciliàries per a gent gran o dependent; suport a persones amb problemes de salut o mobilitat; activitats d’entreteniment; projectes artístics compromesos amb la comunitat, o impuls de xarxes de suport mutu.

Relacionats