La defensora admet que no pot entendre com la situació de la noia sota guarda pública es va perllongar durant dos anys
Fa massa anys que sento que el sistema canviarà i no canvia”. Així s’ha expressat la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, sobre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). En declaracions a Catalunya Ràdio ha constatat que “tot el sistema ha quedat una mica obsolet”. “Fa molts anys que es parla que s’ha de renovar i fer les coses diferents”, ha subratllat Giménez-Salinas, que ha posat èmfasi en la necessitat de treballar molt més amb les famílies perquè l’ingrés en un centre sigui l’últim recurs. “I no és l’últim recurs”, ha dit. En el cas concret de la noia sota guarda de la DGAIA que va ser víctima d’una trama de prostitució, ha admès que no pot entendre com la situació es va perllongar durant dos anys.
Giménez-Salinas ha subratllat que hi ha un “cert convenciment que això no és només un cas aïllat”. “Quan coneixem, coneixem la punta de l’iceberg”, ha lamentat la síndica, que ha reconegut que no pot entendre com la situació de violència sexual va durar tant. “Entenc un tema puntual que pugui passar, però no una cosa prolongada en el temps”, ha assenyalat.
La defensora ha parlat de raons múltiples, però en tot cas ha demanat una reflexió “profunda” sobre el sistema d’atenció a la infància. Al seu parer, els centres han de ser més petits, més personalitzats, i que els educadores puguin estar molt de temps. Ara, ha dit, hi ha molta rotació i són relativament joves. En centres grans, a més, hi ha torns de matí, tarda i nit.
Però sobretot, ha apostat per treballar en la prevenció, fer molta feina amb les famílies de forma prèvia per evitar l’ingrés en un centre. “No parlo de maltractaments o casos molt clars”, ha matisat. Giménez-Salinas ha constatat que “créixer en un centre no és el millor per a un nen”.
Un altre exemple que ha posat sobre la necessitat de reformar el sistema és que hi hagi nadons en centres de menors. Segons ella, “això hauria d’estar prohibit”. “Com a mínim, els menors de tres anys haurien de créixer amb una família acollidora, i fa aproximadament deu anys que tenim les mateixes”, ha indicat.
La síndica també ha critica la lentitud en els processos, també en les peticions d’informació que fa ella a les institucions. “Tot és molt lent, tu fas la petició, t’acaba arribant, però tot arriba molt tard”, s’ha queixat la defensora, remarcant que en un tema com aquest justament és més necessari que mai que la informació arribi a temps.
