La causa penal oberta contra quatre guàrdies civils de Pollença (Mallorca) acusats de no atendre i protegir degudament a una víctima de violència de gènere està a punt de tancar-se després que el fiscal hagi demanat que s’arxivi el cas. Segons la Fiscalia, els agents del cos de policia espanyola no haurien comès un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes ni tampoc un altre de denegació d’auxili, aquest últim plantejat per l’Audiència de Palma en reobrir el procediment el maig de 2018. El Ministeri Públic limita el cas, doncs, a una infracció disciplinària.
Lucía Patrascu va ser assassinada a ganivetades pel seu marit a casa seva (al Port de Pollença) el 29 de maig de 2016, quatre hores després d’acudir a la caserna de la Guàrdia Civil per denunciar-lo per violència de gènere i dir que l’estava seguint. La dona va marxar de la caserna només una hora després d’arribar sense que li recollissin la denúncia per escrit. Durant la seva declaració com investigats en un jutjat d’Inca (Mallorca), els agents van excusar-se dient que la dona sempre va estar protegida i que no la van veure nerviosa. La Fiscalia, amb tot, diu que durant el servei prestat només hi va haver “deficiències i disfuncions”: la víctima va arribar a entrevistar-se amb quatre agents diferents, l’entrevista es va produir a l’entrada de la caserna i no en una habitació a part, un agent sortint de torn va abandonar el seu lloc de portes abans que arribés el seu relleu, el guàrdia entrant va arribar tard a la caserna en haver-se quedat adormit, hi va haver manca de comunicació entre els agents sortints i entrants, etc.
Ara, el Ministeri Públic ha sol·licitat a la magistrada encarregada del cas el sobreseïment provisional de les actuacions i, com els fills de Patrascu -que exerceixen d’acusació particular- no s’hi han oposat, el cas acabarà previsiblement arxivat. La Fiscalia només proposa a la família de la dona assassinada que reclami a l’Estat per una presumpta responsabilitat patrimonial i el fet que es dilucidin també les possibles responsabilitats disciplinàries dels agents de la Guàrdia Civil perquè s’imposin sancions reglamentàries.
Després de tres anys d’instrucció del procediment, la Fiscalia conclou doncs que no ha quedat degudament acreditada la comissió d’un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes ni un altre de denegació d’auxili. I és que, segons la seva versió, no s’ha acreditat mala fe per part dels guàrdies civils ni una manca o desistiment absolut de les seves funcions i la simple negligència no és suficient per imposar un càstig.
