Ahir, dimarts 4 de setembre, es van inaugurar la majoria d’exposicions del festival d’art jove, i també es va celebrar la festa d’inauguració del festival al Cafè Ocaña de la plaça Reial. L’organització va portar la performance radiofònica “Emergència” de Xavi Rodriguez Martin i Enrique Doza al cafè. En una festa que va ser el punt final d’una tarda d’inauguracions.
Les exposicions de Bombon Projects, Nogueras Blanchard, RocioSantaCruz i Ana Mas Projects han centrat l’atenció del món de l’art. Alhora que figures com Pablo del Pozo entren amb força en un sector endormiscat per les vacances. L’exposició de Julia Llerena: El tot com a objecte ha estat una de les més destacables. L’artista Sevillana va inaugurar la seva última exposició a la Blue Project Fundation a principis d’estiu, i en aquesta nova, aconsegueix mantenir el seu inconfusible estil, alhora que renovar-se totalment. Llerena, amb el seu llenguatge animista, crea un univers entre bàscula entre Borges i el conceptualisme. Un art que refresca el cos i l’esperit.
La calorosa tarda d’ahir va fer retrobar a la majoria d’artistes de la ciutat en els diferents esdeveniments d’Art Nou. Les inauguracions van estar marcades per la cordialitat i qualitat habitual. Però també per la posada al dia obligatòria. Entre els psicodèlics quadres de Francesc Ruiz a la galeria Nogueras Banchard vam poder descobrir la nova aventura de Guim Tió: Noom Books, una editorial creada per imprimir catàlegs i assajos d’art. El primer ha estat el catàleg de l’exposició d’Abad.
La festa del Cafè Ocaña va ser un èxit en aquest sentit. Tot i que la calor i l’aglomeració van convertir el saló del cafè en un banc ultra dens de posidònies movent-se al ritme de l’small-talk. Les ganes d’hom de retrobar-se va fer que ningú hi faltés. Hi vam trobar Xevi Vilaró, artista gironí que només exposa als Estats Units i que està pensant en un retrat republicà de la família reial. Chamo San, que aquest estiu ens ha delectat amb els seus dibuixos de viatge. Així com a Estela Ortiz: recomanem fervorosament que entreu al seu Instagram on el masclisme sàtir es pot veure davant del mirall. Estela Rahola, arquitecta i creadora, que pròximament podrem veure a la Fundació Vila Casas. Entre els crítics i comissaris hi vam veure a Clàudia Elies, que actualment exposa a Abel Jaramillo a la galeria Estrany de la Mota i Gisela Chillida, una de les comissàries més actives del panorama actual. Entre els grups que peregrinaven a la barra, les parelles assegudes o els fumadors que copaven l’entrada, es podia veure l’alegria d’uns artistes que amb la seva força estan renovant l’art català. Però també la camaraderia entre creadors, comissaries, crítics o flâneurs. Parafrasejant a Miqui Puig, una festa sense deixalla de principi a fi, com un bon porc.
La decoració del Cafè Ocaña, la gestió d’Art Nou d’Anna Pahissa i la bona voluntat de galeristes i artistes, han fet que l’inici del festival hagi estat un èxit. L’art ha tornat de vacances. Art Nou només és el principi del curs. Estiguem preparats per l’aventura.
