Dilluns, 25 de gener de 2021 - Edició 914
La República

Aquesta és la plaça de Gràcia que homenatjarà una militant republicana

La plaça del barri barceloní de Gràcia Dones del 36 dedicarà una paret mitgera a la memòria de les dones amb un paper actiu en defensa de la República durant […]

Redacció
Redacció 20/08/2018
Hans Gutmann - 1936

La plaça del barri barceloní de Gràcia Dones del 36 dedicarà una paret mitgera a la memòria de les dones amb un paper actiu en defensa de la República durant la Guerra Civil, que il·lustrarà amb un mural d’una imatge de la miliciana antifeixista Maria Ginestà.

El mural reproduirà una fotografia de Hans Gutmann de la miliciana quan tenia 17 anys, ha detallat l’Ajuntament en un comunicat, després que ho anunciés el regidor del districte, Eloi Badia, en la descoberta d’una placa a la mateixa plaça en memòria de les dones que van participar en la Guerra Civil.

“Elles ens han ensenyat que la resistència contra qualsevol tipus de totalitarisme radica en la defensa de la memòria històrica”, segons Badia, que considera que recuperar aquesta memòria és un deure de tots i que el paper de les dones no pot quedar enterrat en el silenci ni l’oblit.

Així, aquesta paret mitgera vol “plasmar una imatge que representa la valentia, el coratge, la il·lusió, la determinació i la força de les dones del 36”, idea que ha sorgit del concurs d’idees de la Setmana de l’Arquitectura 2017.

Les tasques de transformació de la paret es faran a principis del 2019 i s’aprofitaran per incrementar la presència de biodiversitat mitjançant la construcció d’una façana verda, i per instal·lar una central de plaques fotovoltaiques.

A més, amb aquesta actuació els habitatges contigus milloraran el seu aïllament tèrmic i l’estalvi energètic, mitjançant un projecte que té un pressupost de 230.000 euros i forma part del Pla de Remodelació de Parets Mitgeres 2018-2019 impulsat per l’Institut Municipal de Paisatge Urbà.

Proposta de projecte de la paret mitgera – Ajuntament de Barcelona

Marina Ginestà (Tolosa, 1919 – París, 2014) va arribar a Barcelona el 1930 amb els seus pares. El 1936 s’allistà al PSUC. Durant la República va estar involucrada en l’organització de les Olimpíades Populars de Barcelona. El 21 de juliol de 1936 fou retratada per Hans Gutmann. Durant la guerra exercí de periodista i traductora pel corresponsal del Pradva Mijaíl Koltsov (executat per Stalin el 1940). Al final de la Guerra Civil fou ferida i tractada a Montpeller. S’exilià a la República Dominicana d’on es va haver d’exiliar el 1946. Casada amb el diplomàtic belga Carl Werck el 1951. Acompanyà al seu marit en els seus diferents destins, entre ells: Quito, Londres i Nova Orleans. Werck va ser cònsol de Bèlgica a Barcelona entre 1972 i 1976, moment en que la parella va viure a Barcelona. El 1976 va publicar la novel·la Els antípodes amb la que va obtenir el premi Fastenrath dels Jocs Florals de Barcelona de 1977. La seva segona novel·la; Els percussors va obtenir el Premi Salvador Seguí en els Jocs Florals de la llegua catalana a l’exili de 1977. Morí a París el 2014 a l’edat de 94 anys. El retrat que li feu Gutmann va estar ocult als arxius de l’agència EFE fins al 2002, moment en què va sortir a la llum. El 2006 es va identificar la model, gràcies a la tasca de l’arxiver Julio García Bilbao.

Relacionats