Amsterdam, Londres i Nova York són ciutats a l’avantguarda a l’hora de gestionar la nit de forma menys restrictiva i les primeres a tenir un alcalde de nit. “Per molt sorollós que sigui un bar o per moltes baralles que hi hagi, no es resol res només amb multes i inspeccions, cal aportar solucions i comunicació”. Així ho resumeix en una entrevista a l’ACN Ariel Palitz, la primera alcaldessa nocturna que ha tingut Nova York. També els actuals ‘tsars’ de la nit a Londres i Amsterdam, Amy Lamé i Freek Wallagh, defensen un model més dialogant amb bars i discoteques que promogui una millor relació amb els veïns. És el camí que marquen aquestes ciutats pioneres al nou alcalde de nit de Barcelona.
Jaume Collboni preveu aquest nou càrrec com una de les novetats del futur consistori municipal que sorgeixi del pacte de govern i que quedaria en mans dels socis. La idea dels socialistes és que s’encarregui de mediar i coordinar l’activitat nocturna de la ciutat, especialment en l’àmbit de la cultura i de l’oci. L’alcalde de Barcelona creu que permetria programar cultura en hores nocturnes o oferir més alternatives d’oci als joves. Com va avançar divendres Collboni, Barcelona s’emmirallarà sobretot en el model de Nova York i Londres.
Quin perfil hauria de tenir?
Experiència en establiments de nit, tarannà dialogant i habilitats negociadores. Són algunes de les qualitats que han d’aparèixer al currículum del barceloní que assumeixi el càrrec, segons els entrevistats per l’ACN. Tots tres són animals nocturns.
Amb 15 anys l’holandès Freek Wallagh ja treballava al districte roig, on va estar contacte amb treballadores sexuals, cambrers, ballarins i músics fins que va començar a organitzar els seus propis esdeveniments i a actuar com a poeta. Implicada en el moviment LGTBIQ+, Amy Lamé va portar durant 27 anys un conegut club londinenc.
També Ariel Palitz era propietària d’un local a Manhattan. “Era considerat el bar més sorollós de Nova York perquè un veí trucava constantment per denunciar-me. Només era una persona, però va captar molt l’atenció de les autoritats i em van fer la vida impossible”, explica. D’aquí li ve el seu activisme per defensar el sector i quan el 2018 es va obrir el concurs per gestionar la nit de la ciutat que mai dorm, s’hi va presentar.
Palitz, Wallagh i Lamé van passar un procés de selecció públic. Nova York i Amsterdam tenen una oficina que actua com a enllaç entre el sector de la nit i el govern municipal, mentre que a Londres aquest departament està integrat dins l’ajuntament de Sadiq Khan. Malgrat la seva relació en el passat amb el partit laborista, Lamé no havia concorregut a les eleccions municipals i va optar al càrrec a través d’un concurs obert.
Precisament divendres Collboni va dir que el càrrec no l’ha d’ocupar “necessàriament” un polític i que “pot ser una persona reconeguda en l’àmbit de l’oci nocturn i el món cultural de la ciutat”.
Punt d’enllaç
“No només es tracta de sexe i ‘rock and roll’, sinó de com les nostres comunitats es poden retrobar i anar a l’una”, apunta Wallagh. Així és com conceben a Amsterdam, Londres i Nova York l’oficina de nit: un punt de trobada entre totes les “creatures de la nit”, l’ajuntament i els veïns. Això vol dir bars, pubs i clubs, però també treballadors d’altres sectors, com infermeres o conductors.
Tot plegat implica treballar llargues hores. Tenen un horari partit, fent gestions durant el dia amb l’administració i recorrent bars, clubs i llocs d’espectacles a la nit. “Tinc una de les millors feines de Londres”, assegura Lamé, que és responsable del que passa entre les sis de la tarda i les sis del matí a la capital britànica. El seu gran repte des que va començar el 2016 va ser salvar els negocis nocturns de la pandèmia.
“Si perdem els locals independents, de música en directe, clubs, espais LGTBIQ+ a Londres, perdríem el cor i l’ànima de la nostra ciutat”, alerta Lamé.
Queixes de veïns
Pandèmies a banda, Wallagh creu que un dels grans reptes d’un alcalde de nit és “intentar posar seny a la irracionalitat”: “És a dir, decidir quines queixes són vàlides i quines són de gent que només es queixa perquè té massa temps lliure”.
El soroll és una de les més habituals. “La idea de silenciar la nit és poc realista”, opina Palitz. La novaiorquesa va apostar per millorar la comunicació entre els veïns i els locals de manera que, abans de trucar a la policia, parlessin entre ells. A més, va implementar un programa per acabar amb les macroredades en establiments de nit i buscar solucions dialogant amb els propietaris, els veïns i la policia.
Per la seva banda, Lamé s’està fixant en Barcelona per promoure una nit més llarga a Londres. “Ens agradaria seguir les passes de Barcelona, flexibilitzar les regulacions i permetre que l’hostaleria obri fins més tard”. Reconeix que la cultura juga un paper en els horaris, especialment tenint en compte que la gent sopa “cinc hores més tard” a Barcelona. Però malgrat les diferències, Lamé vol que els londinencs puguin gaudir d’una nit més llarga: “Hi ha llocs a Londres que obren fins tard, però en volem més”.
Turisme i col·lectius en risc
“El turisme és un gran problema. S’han fet polítiques que fan la ciutat menys habitable, però després ens girem i culpem la nit”, lamenta Wallagh. En canvi, Lamé no creu que sigui problemàtic a la seva ciutat i, de fet, diu que els turistes són molt importants per a l’economia. Ara bé, reconeix que el cas de Barcelona és diferent perquè és un punt d’arribada de creueristes. “Un alcalde de nit serà un gran benefici per Barcelona perquè permetrà integrar la planificació del turisme, l’hostaleria i la cultura i tenir algú que ajudi a coordinar”, anticipa.
La tercera preocupació més comuna que expressen els ‘tsars de la nit’ és la seguretat de les dones, de les persones LGTBIQ+ i d’altres col·lectius discriminats. Wallagh explica que està impulsant un programa per fer “més segures” les discoteques i els bars, fixant-se sobretot en l’assetjament sexual. També té en el punt de mira l’augment d’atacs pel carrer a drag queens i homosexuals.
Lamé es mostra “molt orgullosa” d’haver posat en marxa una “Carta de Seguretat Nocturna per a les Dones” que han firmat més de 2.500 negocis per comprometre’s a garantir un oci segur per a les dones.
Barcelona se suma al club
Des que Amsterdam va institucionalitzar la figura de l’alcalde de nit el 2014, ciutats de tot el món han seguit les seves passes. “L’economia nocturna és una gran font d’ingressos i també de noves idees, d’art. Quan això està en risc, les ciutats busquen un alcalde de nit que tradueixi els problemes en mesures concretes”. És l’explicació que dona Wallagh al fenomen creixent dels ‘tsars de la nit’ en l’última dècada.
Ara Barcelona se suma al club i mira el model d’altres metròpolis. “Durant massa temps les nits han estat massa regulades i poc planificades”, diu Lamé. “Una perspectiva purament d’ordre públic no funciona (…). La tendència a crear alcaldes de nit existeix perquè allà on s’ha creat aquesta figura s’ha demostrat que funciona i millora la qualitat de vida dels ciutadans”, remata Palitz.
