Dilluns, 3 d'agost de 2020 - Edició 739
La República

Amnistia Internacional exigeix al Gobierno la llibertat immediata dels “Jordis”

Considera que la justícia espanyola vulnera el dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacifica

Redacció
Redacció 13/05/2020
Pla general del tribunal del judici de l'1-O al Suprem, amb el jutge Luciano Varela a l'extrem esquerre

Amnistia Internacional remet a tots les parts un informe tècnic demanant la llibertat immediata dels ‘Jordis’. També l’envia a mecanismes internacionals i regionals de drets humans

Amnistia Internacional ha remès a totes les parts del procediment judicial un informe tècnic sobre la base del dret internacional en què demana de nou la llibertat dels ‘Jordis’, un cop el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d’empara dels condemnats pel procés. L’entitat subratlla la “vaguetat” del delicte de sedició en el Codi Penal, i considera que la sentència del Tribunal Suprem vulnera el dret a la llibertat d’expressió i reunió pacífica de tots dos. Al seu parer, han de ser posats en llibertat de forma immediata. A més d’enviar-lo a fiscalia, Advocacia de l’Estat, defenses i acusació, Amnistia Internacional també ha traslladat aquest informe a mecanismes internacionals i regionals de drets humans.

La justícia espanyola incompleix els mecanismes més elementals de protecció dels drets

Segons Amnistia Internacional, la definició i interpretació del delicte de sedició resulten “contràries al principi de legalitat”. La seva aplicació per part del Suprem en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, continua, suposa una “restricció desproporcionada” dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. A més, destaca que no compleix amb els requisits que els instruments internacionals de drets humans estableixen per poder imposar restriccions al seu exercici, i cita aquí l’article 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i l’article 11.2 del Conveni Europeu de Drets Humans.

La sentència del procés pot comportar una degradació dels drets dels ciutadans de l’estat espanyol

“En excloure els fets atribuïts a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de l’àmbit de protecció de la llibertat de reunió pacífica, el Tribunal Suprem omet la seva obligació d’analitzar la sanció a la llum dels criteris de legalitat, finalitat legítima, necessitat i proporcionalitat, com exigeix el dret internacional dels drets humans”, remarca l’informe.

Malgrat tot el Gobierno del PSOE i Podemos segueix sense reaccionar a la pèrdua de drets i llibertats

L’entitat alerta que amb la sentència del Suprem s’obre la porta a la possibilitat que les autoritats imposin un límit il·legítim al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar pacíficament. Suposa la “criminalització d’un ampli ventall d’accions directament relacionades amb l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica, com la desobediència civil o la protesta obstructiva”, afegeix Amnistia Internacional, que indica que definir els límits del delicte de sedició en funció del caràcter multitudinari de les accions suposaria “una limitació al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar de manera pacífica”.

 

A més, subratlla que el dret internacional dels drets humans protegeix la desobediència civil pacífica, i estableix que les restriccions al dret de reunió pacífica han d’estar previstes en la llei, i ser necessàries i proporcionades per a un interès públic específic. “Les conductes il·legals portades a terme en contextos de reunions o manifestacions poden ser objecte de sanció penal, però en la mesura que no impliquin actes violents, segueixen estant protegides per la llibertat de reunió”, diu l’informe.

 

El director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, ha opinat que “cal revisar substancialment la definició del tipus penal de sedició per garantir que no criminalitza indegudament l’exercici de les llibertats d’expressió i reunió pacífica, ni imposa penes desproporcionades a actes de desobediència civil pacífica”.

 

Aquesta “vaguetat” de la definició del delicte de sedició, ha continuat la coordinadora d’AI a Catalunya, Adriana Ribas, el que ha acabat amb una sentència “que criminalitza uns actes de protesta legítims”.

Relacionats