Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) ha publicat aquest febrer el seu primer àlbum il·lustrat, ‘Un cirerer’ (Editorial Flamboyant), un relat màgic però personal alhora protagonitzat per dos nens, la Gea i el Yuki, que comparteixen un món oníric en què la natura hi té molt pes. El volum aborda l’amistat, la pèrdua, la vulnerabilitat i la fortalesa de la pròpia fragilitat, que esdevé un recorregut emocional per la infantesa. En una entrevista a l’ACN, Palomas reconeix que s’ha estrenat ara amb un àlbum il·lustrat seguint l’instint per provar “coses noves” i “formats diversos” i reivindica el gènere per a tots els públics. “Tots portem un nens dins, més ferit o més guarit”, assegura.
La publicació coincideix amb la revelació que ha fet l’escriptor que va patir abusos per part d’un religiós a La Salle de Premià de Mar (Maresme). L’autor assegura que no ho ha explicat públicament per arribar a la “pau personal”, que afirma que ja la té, sinó per les víctimes que encara no saben “com accedir-hi ni com dir-ho”. “Malgrat que no li agrada el protagonisme que això em fa tenir, estic molt serè perquè sé per què ho estic fent i per qui”, diu a l’ACN.
Tampoc creu que la literatura li hagi servit de teràpia. “Un escriptor ha de venir ‘terapiat’ de casa, no pots fer teràpia quan escrius perquè prens el pel a la gent”, ironitza. En aquest sentit, escriu quan ja ha fet la teràpia. “Els abusos els explico de manera serena perquè ja ho puc fer, però hi ha molta gent encara ancorada als sentiment de coses que no sap com ordenar”, adverteix.
Una reflexió a l’entorn del dol
Palomas explica que s’endinsa ara amb un volum il·lustrat seguint l’instint per provar “coses noves” i “formats diversos”. L’escriptor reconeix que no en té prou amb la novel·la: “sempre estic investigar formes de dir i comunicar per públics diferents”.
El volum parteix precisament de la necessitat de fer una reflexió a l’entorn del dol, en aquest cas, per la pèrdua d’un ésser estimat. “Vaig haver de pensar com m’ho faria per sobreviure a la mort de la meva mare i vaig decidir explicar a l’Alejandro petit com és perdre algú tan estimat”, reconeix.
Segons Palomas, els nens coneixen “molt més bé” la relació natural entre vida i la mort perquè són curiosos. “Els nens demanen veritat i pregunten només quan estan preparats”, opina.
Els protagonistes, uns nens solitaris i especials que s’inventen un món propi, s’inspira amb una amiga de la seva infantesa. “Cap dels dos érem populars a classe però érem molt amics i vam crear el nostre espai”, explica.
Aprendre a “desescriure”
Una de les dificultats amb les quals s’ha topat l’autor de la premiada novel·la ‘Un amor’ (Destino) ha estat la síntesi. Una vegada va tenir el text preparat, l’editorial li va dir que l’havia de sintetitzar i calia que aprengués a “desescriure”, un repte que va entomar amb “il·lusió”.
Les il·lustracions són d’Albert Arrayás. ‘Un cirerer’ també està disponible també en castellà amb el títol ‘Un cerezo’.
