Avui s’ha presentat a Barcelona el programa de l’any de la Colla de Sabadell amb la presencia de la consellera de Cultura, Laura Borràs. El director de la Institució de les Lletres Catalanes, Joan-Elies Adell, l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i el comissari de l’Any Colla de Sabadell, Joan Safont.
Aquest 2019 Sabadell i altres municipis catalans rememoraran el centenari de la fundació de la Colla de Sabadell. Un cèlebre grup d’intel·lectuals format per Joan Oliver (Pere Quart), Francesc Trabal, Armand Obiols, Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet, Miquel Carreras, Lluís Parcerisa, Josep M. Trabal i Joan Garriga. La Institució de les Lletres Catalanes i el consistori sabadellenc col·laboraran en les activitats de l’Any Colla Sabadell, comissariat pel periodista Joan Safont, i que durà per lema ‘Estem envoltats de pocavergonyes’, el mateix que exhibien els membres del grup a la seva seu, el Casino dels Senyors. L’obertura de l’Any consistirà en un acte festiu de presentació aquest diumenge 17 de febrer a Sabadell amb activitats i concerts.
Entre les activitats programades destaca el vermut-festa de presentació del mateix Any, diumenge vinent a Sabadell; un simposi acadèmic i posterior publicació dels debats que tindran lloc a la ciutat vallesana el 4 i 5 d’octubre, impulsat pel Col·lectiu Pere Quart; l’estrena d’un documental divulgatiu que ressegueix la història de la Colla, a finals d’any als Cinemes Imperial de Sabadell; una exposició que s’estrenarà a Barcelona i una altra que itinerarà en espais culturals i la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Generalitat de Catalunya ; o un acte institucional també a la capital catalana en el marc del qual s’estrenarà una peça teatral creada per a l’ocasió.
Què va ser la Colla de Sabadell?
La Colla de Sabadell va ser un grup heterogeni d’intel·lectuals que entre 1919 i 1929 van sacsejar la cultura sabadellenca mitjançant dos tipus d’activitats aparentment ben diferents. D’una banda, fent facècies amb un humor provocador i, d’altra banda, organitzant concerts, programant obres de teatre i editant llibres, per presentar la cultura del moment a la ciutat. Amb aquests dos fronts pretenien despertar els sabadellencs i fer-los avinent que, a més de treballar, calia modernitzar la cultura com a eina clau per fer avançar la societat. Pretenien convertir Sabadell en una ciutat rica i activa també en el camp cultural i que altres poblacions catalanes fessin el mateix, per construir un país més equilibrat, culte i civilitzat, en el marc de la idea noucentista de la Catalunya-ciutat. En definitiva, pretenien destruir l’immobilisme i el conservadorisme locals amb l’humor, per construir amb propostes i accions culturals modernes i regeneradores.
A més de col·laborar activament durant més de cinc anys al Diari de Sabadell, els membres de la Colla van ser els impulsors de l’Associació de Música de Sabadell, entitat que, amb sis-sents socis, organitzava un concert al mes al Teatre Principal i gràcies a la qual la ciutat va poder conèixer l’avantguarda musical francesa. També van crear els Amics de la Poesia i els Amics del Teatre, a part de les Edicions La Mirada.
Més endavant, del 1936 al 1939, Oliver, Trabal i Obiols van esdevenir peces fonamentals en la defensa de la cultura catalana i del Govern de la Generalitat, amb un ferm compromís antifeixista. Així, van impulsar la creació i l’activisme de la Institució de les Lletres Catalanes, que va convocar els premis literaris oficials de la Generalitat el 1938, va publicar una dotzena de números de la Revista de Catalunya amb Armand Obiols de redactor en cap i va col·laborar amb el Servei de Biblioteques al Front –que aportava llibres als soldats– i va comprar el primer bibliobús de la península, a més de buscar ajuts a l’estranger per als escriptors.
