ACN Barcelona – L’artista visual sud-africà William Kentridge ha presentat aquest divendres la peça ‘Oh to Believe in Another World’, que suposa el seu retorn al Gran Teatre del Liceu. Es tracta d’una pel·lícula que acompanya la ‘Simfonia núm. 10 de Xostakóvitx’ interpretada per l’Orquestra Simfònica del Liceu amb la batuta del mestre Josep Pons. Amb un procés creatiu que combina tècniques d’animació stop-motion i dibuix dinàmic, Kentridge ofereix una estètica única ambientada en un museu soviètic fet de cartró. A través de personatges històrics com Maiakovski, Trotski i Stalin i d’uns collages visuals, l’autor presenta una reflexió sobre el passat soviètic amb diferents capes de significat. La proposta es podrà veure aquest divendres i dissabte.
Tot perseguint l’ideal d’un món més just, Kentridge ofereix una estètica cinematogràfica basada en la història del mitjà mateix, des de l’animació stop-motion fins als primers efectes especials. El dibuix, en particular la dinàmica d’esborrar i tornar a dibuixar al damunt, ha estat un element central de les seves nombroses obres en els camps de l’animació i el cinema, en què les capes de significat es desenvolupen només durant el procés de la seva creació.
Després de la seva producció escènica d’’El nas de Xostakóvitx’ per al Metropolitan de Nova York, torna al compositor per produir aquesta animació ambientada en un museu soviètic aparentment abandonat que està fet de cartró i situat en una taula en un estudi d’un artista.
Es presenta un recorregut per les diverses sales del museu, que inclouen una sala de teatre comunitària, una piscina pública i una pedrera envoltats de figures com són Maiakovski, la seva amant Lilya Brik, Trotski, Xostakóvitx com a estudiant, la seva alumna Elmira Nasirova, Stalin i Lenin. Titelles en un entorn en què s’han d’entendre com collages.
Kentridge s’interessa per analitzar la complicada relació entre Xostakóvitx i l’estat de la Unió Soviètica. Així, es presenten quatre dècades en perspectiva: des dels dies de la Revolució de 1917 fins a la mort de Stalin el 1953, passant per la mort de Lenin, el suïcidi de Maiakovski o l’assassinat de Trotski.
Pel que fa a la música, des del Liceu han explicat que la ‘Simfonia núm. 10 en mi menor, Op. 93’ de Dmitri Xostakóvitx és una obra que reflecteix “profundament el context polític, emocional i personal del compositor”, creada poc després de la mort de Stalin el 1953. “Aquesta simfonia és una de les més interpretades i famoses de Xostakóvitx, i destaca pel seu caràcter intens, dramàtic i fosc, alhora que mostra moments d’ironia i d’alleujament”, han exposat.
En roda de premsa, Kentridge ha explicat que un dels plantejaments que ha tingut alhora d’escenificar una simfonia ha estat fer un film que no impedeixi veure l’orquestra. “No es tracta de tenir una música de fons, ni que les imatges siguin un salvapantalles”, ha afirmat.
El fet de combinar una pel·lícula amb una música no obliga l’orquestra a anar d’acord amb unes imatges. “La gravació està feta amb flexibilitat perquè el director no tingui la por d’haver d’anar seguint les imatges”, ha concretat. A més a més, ha afirmat que cada director treballa a “la seva manera”.
Respecte la guerra entre Rússia i Ucraïna ha explicat que va impactar mentre s’estava rodant la pel·lícula però que no hi ha “referències directes”, només algun “eco”.
En paral·lel al concert del Liceu, l’artista també ha conversat aquest dijous amb l’escriptor Julian Barnes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i aquest divendres ofereix la xerrada ‘L’art que fa sentit’ dirigida a estudiants de secundària. La Fundació Sorigué de Lleida inaugura aquest dissabte una exposició a les 12h que explora l’univers creatiu de Kentridge, basada en el seu fons de col·lecció, el més important de l’artista a Europa.
