ACN Barcelona.-‘Tami, el maquinista’, amb text de Núria Parera i il·lustracions de Dani Torrent, reivindica la normalització de llibres infantils i juvenils protagonitzats per nens negres. Publicat per Babulinka Books, la idea neix d’una experiència que va viure la llibretera de l’Espolsada, Fe Fernández, amb el seu fill Tami, i de la reflexió sobre la manca de referents de protagonistes negres als llibres infantils i juvenils. Fernández en una conversa amb l’editora de Babulinka Books, Mar González, li va expressar que a la literatura infantil feia falta que nens d’altres ètnies “no fossin una quota, sinó els protagonistes”. Aquesta és la història d’un nen maquinista, que un dia el seu tren descarrila i descobreix nous camins pels quals avançar.
La idea del llibre il·lustrat va néixer d’una carta de la llibretera Fe Fernández, en la qual parlava del seu fill, el Tami: “Acompanyar en Tami en el seu creixement és un repte constant perquè la societat sovint no l’hi posa fàcil, és negre i això que no hauria de ser res més que un adjectiu es converteix, sovint, en un insult, un motiu de burla i sobretot en una manca de referents”. En la carta, Fernández també detallava com un dia anava amb cotxe amb el seu fill, plovia i van veure per la finestra un noi carregat amb cartrons molls: “En Tami, amb aquells ulls desperts que tot ho veuen, em va dir que els negres aquí només els veia al carrer recollint cartrons”. En declaracions a l’ACN, llibretera manifesta que falta literatura creada “des de la diversitat ètnica”. Apunta que els llibres amb nens negres com a protagonistes “estan posats amb calçador o per quota perquè la societat és diversa però no és prou plural”. La idea és que un nen negre “sigui protagonista perquè si” sense que sigui el personatge que s’ha de salvar. “Si mires les llibreries, el fons que tenim costa molt trobar llibres protagonitzats per nens negres”, ha afegit. La guionista i escriptora Núria Parera viatja habitualment en tren a Barcelona i un dia mirant per la finestra es va preguntar: “Què passaria si el tren sortís de la via i seguís circulant com qualsevol vehicle?”. A partir d’aquí se li va ocórrer escriure la història d’un nen maquinista que surt de la via i troba camins alternatius. L’autora va crear la història en ple covid-19 i necessitava escriure, confessa, “alguna cosa lluminosa i esperançadora”, i per això, a través de les aventures del Tami, va decidir centrar-se en la idea de “recuperar l’esperit individual, de llibertat i de trobar camins alternatius a la norma i a tot el que ens imposen”. Després de conèixer la història de la Fe Fernández i la carta que va escriure parlant del seu fill, van pensar que qui millor que el protagonista del conte fos el Tami. En aquest sentit, afegeix, van reflexionar de com és que hi ha tan poca literatura infantil i juvenil amb protagonistes negres o que si ho són és perquè és un llibre sobre el racisme. “La idea era narrar una història, una aventura, en la qual el protagonista no sigui el típic blanc o blanca”. Parera diu que l’objectiu és que els nens es fixin amb el protagonista i el fet que sigui negre sigui un adjectiu més com que és alt, prim o baix, i que la finalitat és normalitzar-ho. “La idea de la història era prèvia a que el nen fos negre”, afegeix. Parera que ve del guió, indica que aquesta és una reflexió que es ve fent des del món audiovisual. “Les produccions catalanes o espanyoles no estan protagonitzades per nois marroquins o negres, i ara comencem a tenir-ho”. En la literatura infantil i juvenil esperem que arrenqui amb força tot això”, remarca.
