ACN Barcelona – L’escriptora i Premi Nobel de Literatura 2018, Olga Tokarczuk, ha inaugurat aquest dimarts el nou cicle de debats ‘Europa!’, organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en motiu de la Presidència Espanyola del Consell de la UE. Tokarczuk ha defensat que Europa “és la millor idea que s’ha inventat en el darrer segle”, tot i que també ha deixat clar que creu més “en les regions”, que no pas “en les nacions”. Durant la xerrada també ha presentat el seu darrer llibre ‘Los libros de Jacob’ (Anagrama), originalment escrit en polonès i traduït per Agata Orzeszek i Ernesto Rubio. Una novel·la que es basa en la història real del jove jueu Jacob Frank, que es va autoproclamar Messies en ple segle XVII.
Tokarczuk ha estat l’encarregada de donar el tret de sortida a aquest nou cicle cultural, que s’allargarà fins al pròxim 30 de setembre i reunirà intel·lectuals com J.M.Coetzee, Enzo Traverso, Olivette Otele o Lea Ypi, entre d’altres.
Durant la seva intervenció, la Premi Nobel s’ha mostrat convençuda de la importància que té Europa, i ha expressat certa preocupació pel que Polònia estigui buscant eixamplar la distància amb tot allò europeu. De fet, en diversos moments també s’ha referit a la situació actual del seu país – a les portes d’unes eleccions – on ha assegurat que hi ha un ambient “tens”. “És un tema molt seriós, no sé què passarà després dels comicis i tinc certa por”, ha admès.
Tot i això, l’escriptora també s’ha referit a les crisis – ja siguin polítiques, socials o climàtiques – com una oportunitat per fer sorgir “el desenvolupament” i ha animat als assistents a buscar la forma de “trobar solucions als problemes”. “Trobar les solucions en les bases, una nova manera de percebre les coses, amb esperança, i pensar que estem en un món viu”, ha insistit.
En aquest sentit, també ha parlat breument de la guerra de Rússia i Ucraïna, una situació que ha admès que toca de ben a prop els polonesos. “És una guerra molt propera i dona una sensació de repetició de la història”, ha apuntat, “a la meva edat la gent ja no esperàvem que es pogués repetir: tancs a les fronteres, una vella de forma de pensar i tractar els problemes”.
<strong>La força de la literatura</strong>
Durant la seva intervenció, Tokarczuk ha subratllat la gran importància de la literatura, però també de l’art i dels artistes que, sovint, “es converteixen en lluitadors perquè miren de descriure la realitat”. Tot i que ha admès que mai va tenir la sensació d’estar “censurada”, sí que ha admès que sempre té molta “cura” en totes les seves expressions que poden ser “malenteses” o reinterpretades com una provocació.
Pel que fa a la literatura, ha assegurat que es tracta d’una eina “forta” i “sofisticada”. “És una vessant molt important de la comunicació, amb un gran impacte que s’estén a través de les paraules”, ha insistit. També ha assegurat que atorga “empatia” a la societat, tot obrint la porta a la possibilitat de fer-li arribar unes idees més profundes.
<strong>La història de Jacob Frank</strong>
L’autora també ha aprofitat la cita per comentar àmpliament la seva darrera obra, ‘Los libros de Jacob’, una novel·la que recull les peripècies d’un personatge real amb una vida històricament documentada. Així, Jacob Frank, va recórrer dos imperis durant la segona meitat del segle XVIII, professant tres religions diferents, qüestionant l’ordre, buscant la transcendència espiritual i practicant diferents tipus de ritus. Tot plegat va acabar quan va ser perseguit i acusat d’heretge. Un personatge carismàtic a qui l’escriptora dona veu després de diversos anys de recerca i documentació.
Segons explica, tot va sorgir d’un descobriment en una petita llibreria, on va trobar la seva història. “El meu coneixement era molt pobre i a partir d’allà vaig anar complementant la informació amb documentació i viatges, resseguint les seves restes per Europa”, ha reconegut, un territori que “és molt similar al que tenim en l’actualitat”.
Amb tot plegat, tenia un objectiu: parlar dels problemes de les persones que arriben de fora i intenten entrar en una societat estable. “A vegades tinc el sentiment que quan aprens història a l’escola, en el cas dels jueus, sempre es fa des de la part fosca de l’Holocaust”, ha lamentat. Un altre punt que la va lligar a la trama va ser una “vinculació íntima i personal” entre la seva família i el personatges, ja que provenia de la mateixa regió.
L’escriptura de la novel·la es va allargar vuit anys i va esdevenir una “obsessió per l’autora”, que fent broma, ha reconegut que es tracta de la millor de les “motivacions” per escriure. Per Tokarczuk és un llibre molt diferent a la resta que ja té publicats, ja que en aquest cas va notar que es tractava d’un deute amb la societat polonesa. “Va ser un repte, i vaig veure de seguida que havia de ser un llibre escrit pels meus compatriotes perquè canvia la percepció de la nostra història nacional”, ha conclòs.
Finalment, pel que fa a futurs projectes, ha explicat que es troba treballant en un nou projecte que – possiblement – serà la seva darrera “gran novel·la”. “Estic fascinada amb el tema i és un plaer treballar en un llibre complicat, però m’estic fent gran”, ha afegit.
