ACN Barcelona – La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha defensat aquest dilluns que cal un nou pacte social per assolir la “igualtat real” en el treball productiu i reproductiu. En la inauguració de la Time Use Week 2024 -Setmana dels Horaris i el Temps-, Menor ha defensat que “l’organització social del temps és una qüestió política que requereix d’un gran acord col·lectiu per al benestar de tothom” i per tenir una “societat més equilibrada, justa i sostenible”. Durant l’acte també s’ha presentat el nou pla de treball de la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, que es fixa com a objectiu treballar per a una organització més “equilibrada” entre la vida personal i la laboral. La Declaració ja suma gairebé 200 organitzacions.
Durant la seva intervenció, Menor ha denunciat que les dones són “més pobres en temps” i que tenen salaris i pensions més baixos per haver d’assumir les tasques reproductives. En aquest sentit, la consellera ha advertit que no desenvolupar una agenda feminista té un impacte des del punt de vista social i econòmic. Així, ha apuntat que l’organització del temps és una qüestió “política” i que el “repte” és “avançar en la millor distribició del temps”, especialment en el cas de les dones. Per fer-ho, ha dit, cal un “canvi de mentalitat col·lectiva” per a la igualtat en el repartiment del treball productiu i reproductiu.
Per la seva banda, la directora de la Time Use Initiative, Marta Junqué, ha dit que tenen el “compromís de seguir avançant” perquè “allò que fa més feliç les persones és tenir temps i dedicar-lo a allò que més els agrada”. “El temps és clau per a una vida feliç”, ha remarcat, tot subratllant que és important treballar a nivell supranacional.
Gemma Badia, consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha destacat que les polítiques de temps generen un elevat interès en l’àmbit municipal i que “a poc a poc” es va influint en aquesta qüestió, mentre que Raquel Gil, regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, ha dit que és “imprescindible” tenir la mirada posada en les polítiques del temps. “Mentre sigui una qüestió de com les dones conciliem, no anem bé”, ha alertat. Finalment, Alba Barnusell Ortuño, presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, ha posat els municipis com a referència i ha defensat que el dret al temps ha d’estar “en el contracte social”.
<strong>Nou pla d’acció de la Declaració</strong>
Durant l’acte també s’ha presentat el nou pla de treball de la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, que és fins al 2026. El nou pla fixa quatre àrees de treball: fer efectiu el dret al temps des dels ens locals i regionals, fomentar la connexió entre el món de la recerca i les polítiques públiques en matèria de temps, implementar accions per aconseguir una organització equilibrada del temps entre l’àmbit laboral i personal i familiar i, finalment, avançar en el reconeixement del dret al temps, especialment en l’àmbit de la igualtat.
El pacte per garantir el dret al temps ha sumat recentment un centenar de noves organitzacions, cosa que fa que la Declaració s’hagi subscrit ja per gairebé 200 organitzacions. Entre els darrers que s’ha sumat a la Declaració hi ha, entre d’altres, l’Organizació Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CLGU) i 4day week global -la principal associació mundial que treballa per la reducció de la jornada laboral-, així com diverses ciutats i regions d’arreu del món.
La Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps es va signar el 2021 per part de 75 institucions mundials referents en polítiques del temps, entre les que hi havia 15 de catalanes. La Declaració es comprometia a treballar conjuntament per fer del dret al temps un dret de ciutadania, millorar la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre les persones, amb l’execució d’un pla de treball conjunt.
<strong>Iniciatives els últims dos anys</strong>
Dos anys després de la signatura de la Declaració de Barcelona per al 2022 i 2023, Time Use Initiative considera que s’han complert els objectius que es proposaven, segons ha apuntat Junqué. En aquests dos anys s’ha creat el Concepte de Capital Mundial de Polítiques del Temps i una Agenda Urbana i Regional de Temps, que publica anualment bones pràctiques de polítiques de temps i qüestions de conciliació i equilibri vital, mobilitat, governabilitat del temps nocturn i democràcia. En l’àmbit europeu, el 2022 es va presentar una proposta a la Comissió Europea per a la supressió del canvi d’hora estacional i s’ha fet un document per a l’organització equilibrada del temps de treball a nivell internacional, elaborat per experts.
Segons dades aportades per Barcelona Time Use Initiative, la meitat de les persones treballadores europees han manifestat un alt grau d’esgotament. A més, la desigualtat en l’accés al temps afecta especialment les persones en situació econòmica precària i a les dones, alerten, tot remarcant que es calcula que entre l’1% i el 2% del PIB es perd anualment a causa de les conseqüències derivades de la falta de son. Segons dades del Parlament Europeu, la pobresa del temps afecta entre un 20% i un 30% de la població amb persones amb dependència a càrrec.
