ACN Barcelona – La periodista musical i directora de Ràdio Primavera Sound Marta Salicrú (Barcelona, 1980) ha publicat ‘Rosalía de la A a la Z’ (Libros Cúpula), una enciclopèdia que recull els conceptes més utilitzats per l’artista i que desxifra el seu llenguatge musical i verbal. A partir de les diferents lletres de l’abecedari, Salicrú proposa un viatge per l’ascens de la cantant de la mà d’àlbums tan icònics com ‘El Mal Querer’ (2028) o ‘Motomani’ (2022). En una entrevista a l’ACN, Salicrú reconeix que la inspiració va sortir precisament de la cançó ‘Abcdefg’, que li va servir per estructurar un relat cronològic centrat en l’univers d’una cantant que descriu com a “visionària”. “No només crea tendències, sinó que les detecta abans que ningú”, sosté.
Salicrú explica que el procés d’escriptura del llibre va ser llarg i que li va portar ben bé un any de feina. Entre les dificultats principals: la selecció de les paraules que havien de sortir, les quals l’autora volia que reflectissin el món de la Rosalía. El resultat li va permetre, finalment, crear una fórmula que parla dels inicis de la cantant i acaba amb un final que s’interroga una mica sobre la direcció que emprendrà en un futur.
La periodista ha trepitjat els talons de Rosalía des de bon principi, i per això afirma que el seu ascens a la fama no l’ha sorprès. “Cada pas que ha fet més enllà, cada fotografia on sortia carregada de premis… d’alguna forma és com que seguia el seu curs, no?”, defensa, “no resulta una sorpresa perquè no podia ser de cap altra manera”. Un dels motius, segons l’autora del llibre, és per la seva obra musical, però també per la seva visió, que sempre ha anat més enllà. “Sovint hi ha aquesta estranyesa quan pren una nova direcció fins que t’adones que era allà on volíem anar com a audiència”, afirma.
De fet, l’èxit de la cantant passa també per un triplet que es compon de la seva “multidisciplina, l’aposta que fa per la multiplataforma i també la multipantalla”. Per Salicrú l’obra de l’artista incorpora un component visual “inseparable” que va acompanyat del contingut musical. Un altre punt a favor ha estat la seva aposta per barrejar gèneres musicals, una pràctica que segons la periodista “no és nova”, però que ella ha aconseguit “combinar” amb molta “naturalitat”.
Preguntada per la seva aturada actual, en què ha publicat diverses col·laboracions sense anunciar un treball propi, Salicrú veu “saludable” que un cantant es pugui “retirar una mica”. “A vegades les xarxes socials generen molt soroll i el soroll dificulta la concentració”, afegeix. Després dels temes signats amb Björk, Lisa i Ralphie Choo, Salicrú no s’aventura a dir cap a on pot anar tot plegat, però sí que deixa clar que Rosalía està en constant transformació. “És una cosa que ella mateixa va dir i que esdevé una declaració d’intencions de la seva carrera”, explica, “això sí, en cada etapa no crema les naus que ha fet anteriorment, sinó que va incorporant nous elements”.
<strong>Rosalía, creadora del Piromusical d’enguany</strong>
Un dels darrers focus que es van posar sobre Rosalía van ser precisament la setmana passada, quan la capital catalana va tancar les Festes de la Mercè amb un Piromusical creat per la cantant. En aquest va estrenar el seu nou tema ‘Omega’, interpretat amb Ralphie Choo, però acabat l’esdeveniment, va rebre algunes crítiques per xarxes socials qüestionant que la catalana no hagués inclòs més cançons en aquesta llengua a excepció de ‘Milionària’.
Salicrú opina que va ser una llista similar a les seleccions que havia fet per desfilades o altres esdeveniments, on posava música pròpia, combinada amb altres artistes. “Personalment, considero que no es pot coartar la llibertat artística de cap cantant independentment del seu origen”, assenyala, “cada música ha de poder triar expressar-se amb el llenguatge i que la llengua que senti que li funciona millor”.
“Precisament la Rosalía exerceix una llibertat d’una manera tan clara que és una divisa per ella, ho fa en aspectes musicals, però també en la creació, com quan va estrenar ‘Motomami’ en una plataforma de vídeos com TikTok”, conclou la periodista, “crec que no se li pot qüestionar quina llengua fa servir per expressar-se ni amb quins gèneres ho vol fer”.
