ACN Barcelona – El nou programa ‘Museu habitat’, ideat per Manuel Borja-Villel, reflexiona sobre el futur dels museus i la seva transformació a través d’exposicions, activitats, dos congressos i publicacions. La programació, que començarà aquest mes de juny i s’allargarà fins el 2026, té com a plat fort una gran mostra que tindrà lloc el febrer de 2025 als nous espais culturals dels Tinglados del Port de Barcelona i, simultàniament, al Museu Marítim, al Palau Moja i al pavelló Victòria Eugènia. Manuel Borja-Villel, que va ser director del Museu Reina Sofia, és el director del programa temporal d’assessorament museístic del Departament de Cultura des d’octubre del 2023.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha dit que la idea és configurar “un programa que permeti engrandir el debat sobre el futur dels museus i quin és el lloc que ocupen a la societat i sobre tot en relació a la societat”.
Manuel Borja-Villel ha assenyalat que l’encàrrec que li van fer va ser com repensar aquestes estructures museístiques, la memòria, la governança i els públics. El director del programa temporal d’assessorament museístic ha indicat que “vivim una època de crisi estructural” i en aquestes èpoques de crisi la societat sempre mira cap al passat per entendre millor el present i veure cap a on es va”.
El projecte prendrà forma a través d’una sèrie d’activitats, exposicions i intervencions artístiques que tindran lloc entre els anys 2024 i 2026. Implicarà especialistes locals i internacionals, persones provinents de diferents camps de la cultura (museòlegs, gestors, artistes, comissaris, pensadors…), col·lectius socials i altres xarxes d’agents públics.
Des d’aquest mes de juny, a través de tallers, conferències, arts en viu, cicles de cinema i altres formats, aquestes investigacions s’activaran públicament en emplaçaments catalans. Algunes d’aquestes propostes tindran lloc en espais com els Tinglados del Port Vell, el Museu Marítim de Barcelona, el Palau Moja, el pavelló Victòria Eugènia i més centres i localitzacions per tot el territori. El programa també s’acompanyarà d’intervencions artístiques de llarga durada, desplegades tant a la ciutat de Barcelona com a centres -no necessàriament artístics- del país.
‘Museu habitat’ tindrà com a resultat final un document amb aportacions diverses fruit de la participació dels professionals del sector, de diversos col·lectius socials i agents públics. Aquestes conclusions finals seran públiques i estaran a l’abast de tota la ciutadania.
<strong>Gran exposició</strong>
El programa constarà d’una gran exposició que tindrà lloc simultàniament als nous Tinglados del Port Vell, al Museu Marítim de Barcelona i al Palau Moja. Els organitzadors han destacat que amb la voluntat de reflexionar sobre els temes centrals del museu social en l’àmbit català, es treballarà sobre casos concrets. Cadascun d’aquests espais abordarà temes com les fronteres, la redistribució, la memòria i l’arxiu, i la industrialització i la colonialitat.
Als Tinglados, un nou espai de Barcelona dedicat a usos culturals, es reflexionarà sobre la representació visual a través de la interrelació de les nocions de paisatge, desplaçament i identitat. Aquesta mostra posa en diàleg obres històriques com les d’Isidre Nonell, Colita o Anna Turbau amb la producció d’artistes contemporanis com Allan Sekula, Malgorzata Mirga-Tas, Efrén Álvarez o el col·lectiu Ayllú.
<strong>Assajos expositius</strong>
A part d’aquesta exposició, el programa compta amb més assajos expositius que tindran lloc al Palau Moja, al Museu Marítim de Barcelona o al Pavelló Victòria Eugènia, entre d’altres espais tant de la capital com de la resta de territori. També es realitzaran projectes puntuals amb altres institucions com la Fundació Tàpies o el Museu d’Història de Catalunya. Al Palau Moja es treballarà al voltant de la idea de memòria, monument i espai públic, amb obres com les d’Aline Motta, Jorge Ribalta, Oriol Vilanova, entre d’altres.
Al Museu Marítim de Barcelona, una mostra reflexionarà sobre processos extractius i memòria material, prenent com a cas d’estudi el paper de Catalunya en diferents campanyes colonials. Entre els temes que es tractaran, tindrà especial importància l’impacte de la importació de matèries primes com ara la fusta de Guinea en el disseny tant de productes i d’arquitectura durant els anys cinquanta i seixanta. A més de material històric, l’exposició inclou treballs d’artistes contemporanis com Antoni Muntades, Carlos Pazos o Claudia Claremi.
Al Pavelló Victòria Eugènia es presentaran una sèrie d’intervencions artístiques a partir de les quals es reflexionarà sobre les grans exposicions internacionals que van tenir el seu apogeu en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, i sobre la seva influència en la nostra manera d’entendre el món.
<strong>Congressos</strong>
El programa comptarà amb dos congressos, nombroses activitats i debats, i estarà obert a la participació d’altres institucions, que s’hi podran anar sumant a mesura que avanci el procés de reflexió. Les activitats començaran aquest mes de juny amb accions i tallers de debat, mobilitzats per col·lectius com IDRA, Transductores i Entrar Afuera (juntament amb altres grups amb els que col·laboren) i abordaran diversos temes creuats pel fet artístic: formes de relació entre cura i cultura, la comensalitat, la decolonialitat, el trànsit ecosocial o allò rural, entre d’altres.
El primer congrés, que tindrà lloc entre el 26 i el 28 de novembre de 2024, servirà per situar el debat i compartir idees i propostes. El segon, previst per al juny de 2025, actuarà com a “conclusió” del programa, ha indicat l’assessor Borja-Villel. “La idea no és només criticar el museu enciclopèdic i les institucions, sinó ser capaços d’imaginar un altre món, i només es pot fer si tenim una imaginació radical a nivell artístic, epistemològic i polític”.
També es crearà la col·lecció de publicacions ‘Museu habitat’, que recolliran propostes, documents i testimonis que, des de diverses posicions, repensen el paper del museu al segle XXI a partir de la realitat de Catalunya i en relació amb altres contextos. Un dels números, editat per Xavier Acarín, versarà sobre el ‘Museu social de Barcelona’.
