ACN Barcelona – L’Institut Guttmann lidera un assaig clínic per reduir les seqüeles de la cirurgia de tumors cerebrals modificant l’activitat del cervell abans de l’operació. Es tracta del projecte Prehabilita, que aplica tècniques d’estimulació cerebral no invasiva i és el primer al món per avaluar aquests mètodes. L’objectiu d’aquestes tècniques és ‘desplaçar’ les funcions de l’àrea que es pot veure afectada per la cirurgia a altres zones del cervell. “Posem el cervell en les millors condicions per actuar des del punt de vista quirúrgic”, ha recalcat Montserrat Bernabeu, codirectora del centre, en la presentació de l’assaig. De moment hi han participat catorze pacients i el projecte està obert a tots els hospitals perquè se n’incorporin més.
Els neurocirurgians s’enfronten a un gran repte quan han d’operar un pacient amb un tumor cerebral. D’una banda, han assegurar l’extirpació màxima del teixit tumoral per reduir-ne el risc de reaparició i, de l’altra, evitar la resecció de teixit sa per minimitzar les seqüeles de la intervenció.
“Els neurocirurgians tenim una missió amb els pacients amb tumor cerebral, que és, no només donar anys de vida, sinó qualitat de vida. Quan tenim pacients amb tumors en regions critiques, com del llenguatge, motor o cognitiu, tenim un gran problema”, exposa la neurocirurgiana de l’Hospital del Mar Gloria Villalba, col·laboradora del projecte.
Per ampliar les possibilitats dels neurocirurgians, l’Institut Guttmann ha impulsat el projecte Prehabilita, que consisteix a aplicar un tractament previ a la cirurgia per preparar el cervell per evitar seqüeles en cas de lesió. Es tracta d’un raonament invers al de la rehabilitació, en què es fa un tractament després d’una lesió. L’assaig està finançat per la Fundació Joan Ribas Araquistain i el seu protocol s’ha publicat aquesta setmana a la revista ‘Frontiers in Neurology’.
Fins ara, aquestes estratègies prèvies a la cirurgia s’havien aplicat amb tècniques invasives com ara la implantació d’elèctrodes intracranials, però aquests mètodes requereixen dues cirurgies en lloc d’una, fet que incrementa el risc d’infeccions i altres complicacions. En aquest projecte, en canvi, els investigadors utilitzen tècniques no invasives que només s’havien aplicat amb aquesta finalitat en dos pacients. Aquest és el primer assaig que vol investigar la viabilitat i eficàcia de portar aquest protocol no invasiu a la pràctica clínica.
<strong>Altres interruptors per si el principal falla</strong>
En la presentació del projecte, Kilian Abellaneda, doctor en Neurociències i coinvestigador principal del projecte, ha explicat que Prehabilita es basa en un concepte clau, la plasticitat cerebral. Es tracta de la capacitat d’aquest òrgan per establir noves connexions que el permetin reestructurar-se i adaptar-se a noves situacions, com per exemple l’envelliment o l’aparició de tumors. La plasticitat del cervell permet ‘desplaçar’ certes funcions, com ara la parla o el moviment, d’una zona a una altra.
El doctor en Medicina i coinvestigador principal del projecte, Josep Maria Tormos, ha posat la metàfora d’una instal·lació elèctrica: “El que fem en la prehabilitació és tapar l’interruptor principal, inhabilitar-lo. Deixem l’habitació en penombra i li demanem al pacient que encengui la llum, que trobi els altres interruptors i les rutes alternatives per arribar-hi. Si després de la cirurgia l’interruptor no s’espatlla, es tornarà a fer servir el de sempre. Però si no funcionés sabria on són els altres”.
<strong>Neuromodulació i entrenament intensiu</strong>
Les catorze persones que han participat de moment en l’estudi eren pacients amb un tumor cerebral que es podia operar i que presentaven risc de desenvolupar seqüeles en funcions motores o cognitives a conseqüència de la intervenció. Aquests pacients van seguir, en les setmanes prèvies a la cirurgia, entre deu i vint sessions de neuromodulació, que inhibeix l’activitat d’una determinada zona del cervell, combinada amb un entrenament intensiu en tasques lingüístiques o motores.
Com que aquella àrea ha quedat ‘en la penombra’ i el pacient està realitzant activitats molt exigents, el cervell es veu obligat a buscar una regió alternativa que li permeti fer-les. Així doncs, el cervell es prepara perquè, en cas que la cirurgia causi una lesió real, altres zones del cervell puguin assumir la funció d’aquella àrea crítica.
<strong>Ciència, pràctica clínica i humanitat</strong>
La doctora Villalba ha destacat que Prehabilita té les “tres condicions perfectes” d’un estudi. D’entrada, la part científica, ja que es fa una pregunta, planteja una hipòtesi, i aconsegueix respondre-la.
Després, la condició pràctica, ja que els resultats de la prehabilitació han permès modificar la planificació quirúrgica dels neurocirurgians, un fet molt insòlit. “Ho hem comprovat a quiròfan i ho hem confirmat i hem pogut fer recessions totals o quasi totals que no eren pensables”, ha subratllat.
I per últim té la vessant humana, ja que els pacients es troben en una situació molt vulnerable en haver-se de sotmetre a una cirurgia que els pot causar moltes lesions i han trobat en aquest projecte “empatia”, amb uns investigadors que “han servit de teràpia sense saber-ho”.
<strong>Un assaig obert als hospitals amb la visió futura de formar part del sistema</strong>
Ara, els impulsors de Prehabilita esperen que en els propers mesos més pacients puguin participar en el projecte, en coordinació amb els equips de neurocirurgia dels hospitals. El gran objectiu, han assenyalat, és que aquest protocol no invasiu pugui incorporar-se en el futur a la cartera de serveis de serveis del sistema sanitari perquè s’integri en els procediments de pacients amb tumors cerebrals que se’n puguin beneficiar de forma sistèmica.
