ACN Barcelona.-L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) ha homenatjat aquest diumenge a la tarda el compositor Joan Guinjoan, mort el 2019. Coincidint amb el dia exacte del 90è aniversari del naixement del compositor, s’ha fet un concert al Petit Palau de la Música amb obres seves a càrrec de dues formacions de l’ESMUC com són el Conjunt de percussió, amb la direcció musical de Lorenzo Ferrándiz i Ramon Torramilans, i l’Ensemble Contemporani sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo, que ha batejat el concert com “les dues ànimes de Guinjoan”. Una està vinculada al món tel·lúric i un llenguatge “eclèctic”, obert al flamenc o el jazz, i una altra ànima, més intel·lectual, el fa interrelacionar amb obres de compositors com Ligeti o Berio.
Guinjoan és considerada una de les personalitats més destacades de la música catalana de la segona meitat del segle XX. El músic va ser deixeble de Cristòfor Taltabull i gràcies al mecenatge de Francesc Cases va poder-se traslladar a París on va estudiar amb Pierre Wissmer a l’Schola Cantorum de París. Les dues ànimes de Joan GuinjoanDes d’un posicionament eclèctic i mediterrani, el compositor nascut a Riudoms el 1931 no va dubtar a integrar en la seva obra elements provinents d’altres universos sonors com el flamenc o el jazz. Guinjoan també va mostrar el seu esperit més transgressor amb la composició d’El diari (1977) per a soprano i conjunt instrumental fortament influït pel món del cabaret que, en el concert, també s’ha representat de la mà d’una de les obres cabdals del món de l’anomenada música clàssica d’aquest univers: una suite de Die Dreigroschenoper (L’òpera dels tres rals, 1927), de Kurt Weill. Amb text de Bertolt Brecht, Weill no va dubtar a dialogar amb el món de la música popular, representada per un melodisme estàtic i una alta intensitat rítmica, però també del món del jazz i el cabaret al Berlín previ a la Gran Depressió de 1929. L’altra ànima de Guinjoan, però, era també la d’un intens món intel·lectual, calculat i manifestat amb la brillantor de la seva escriptura. Aquesta, evidentment, va venir del coneixement exhaustiu i profunditat de les obres de personalitats musicals europees que, en el concert, s’han trobat representades a Chemins IV (1975) per a oboè i onze instruments de corda.
