ACN Barcelona – Les televisions i les ràdios principals de Catalunya dediquen a l’economia i al treball menys del 10% del temps dels informatius, àmbit que, en el millor dels casos, se situa en el tercer lloc de les prioritats informatives, segons un estudi del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que, a més, detecta que l’economia social té una presència residual en els mitjans, malgrat que aquest sector representa el 10% del PIB estatal i el 12,5% de l’ocupació. Les veus amb mes presència són les corresponents a l’empresa, seguides dels sindicats i del món polític.
L’informe semestral ‘Els pluralismes i la diversitat en els continguts de la televisió i de la ràdio lineals. Juliol-desembre del 2023’ inclou un monogràfic especial sobre la informació relativa a l’economia i el treball. Des de l’abril del 2023 el CAC afegeix als informes periòdics de pluralismes un apartat monogràfic per analitzar aspectes diferents. Així, els tres monogràfics realitzats prèviament han estat dedicats al gènere, a la cultura i als processos electorals.
L’informe monogràfic actual analitza la informació econòmica de tres televisions (TV3, TVE Catalunya i Betevé) i de dues ràdios (Catalunya Ràdio i RAC1). Els programes analitzats són els teleinformatius i les connexions amb canals d’informació contínua, en el cas de la televisió, i els butlletins horaris i les seccions de programes dedicades íntegrament a les notícies, en el cas de les ràdios. El resultat més destacat és que els mitjans d’abast nacional dediquen una atenció relativament reduïda a l’economia i al treball, en comparació amb altres temes considerats prioritaris, com ara la política, internacional o la cultura.
En concret, la televisió d’àmbit nacional que més atenció dona al món econòmic és TVE Catalunya, amb el 9,7% del temps total dels teleinformatius, sent el tercer tema en importància. Els altres tres mitjans d’àmbit nacional (TV3, Catalunya Ràdio i RAC1) dediquen al voltant del 6,5% del temps a les informacions econòmiques, que se situen entre el tercer i el sisè lloc en la relació de prioritats informatives. La televisió local Betevé esdevé l’excepció, atès que dedica a l’economia i el treball el 15,2% del temps dels informatius. Les notícies econòmiques se situen en el segon lloc de prioritats informatives en aquest canal, després de l’àmbit social.
L’anàlisi retrospectiva permet constatar la influència de la conjuntura econòmica en els resultats, de manera que els pics màxims coincideixen amb esdeveniments de gran abast, com la crisi financera (2008-2012), i, de manera més puntual, el conflicte bèl·lic a Ucraïna (iniciat el 2022), ateses les repercussions en els preus de l’energia i de certs productes alimentaris. De fet, l’informe actual, referit al segon semestre del 2023, estableix un mínim absolut per a l’economia des de l’any 2008.
<strong>Preferència de les notícies laborals</strong>
En un segon nivell d’anàlisi, l’informe constata que el món laboral és el tema al qual dediquen més temps els informatius en 4 dels 5 mitjans analitzats. En concret, el món laboral suposa entorn del 30% de la informació econòmica i del treball a les ràdios i d’un 20% a les televisions. Pel que fa a la tria de les veus que protagonitzen aquestes notícies sobre economia i treball, l’informe indica que corresponen als representants de les empreses, amb proporcions que basculen entre el 34,9% i el 66,4%. De fet, les veus dels representants de les empreses suposen la majoria (més del 50%), en el cas de les tres televisions analitzades.
Aquestes dades posen de manifest una presència àmplia i diversificada de l’empresariat en la informació econòmica, que abasta un ventall ampli de temes, més enllà del desenvolupament d’iniciatives empresarials, com ara el consum i el turisme. I dins d’aquest apartat hi prevalen les intervencions de les petites i mitjanes empreses.
En segon lloc, en ordre d’importància, se situen les veus dels sindicats, que tenen entre el 12,1% i el 20,3% del temps total d’intervencions. El valor màxim (20,3%) el té Catalunya Ràdio. I en tercer lloc a la relació de veus en les notícies econòmiques hi ha els representants polítics, per sota del 16%, amb l’excepció notable de RAC1, que els dedica el 39,3%.
Amb una presència gairebé residual se situa l’economia social, concepte que inclou les fundacions, les associacions, les mutualitats, les cooperatives i les empreses d’inserció, entitats que tenen un arrelament especialment important en la realitat econòmica de Catalunya. En concret, les televisions donen a l’economia social entre l’1,3% i el 4% del temps de notícia, mentre que a les ràdios el temps de notícia és zero.
Finalment, l’informe detecta que el desequilibri endèmic pel que fa al gènere s’agreuja en aquest tipus d’informació econòmica, amb valors entre 10 i 14 punts percentuals més baixos a les tres televisions.
