ACN Barcelona – La periodista Laura Calçada s’estrena al món literari amb el seu primer llibre ‘Fucking New York’ (Destino), unes memòries on parla de solitud, relacions familiars, drogues, sexe i diners. Es tracta de la primera obra de l’autora que narra la seva pròpia experiència a la ciutat de Nova York, on va arribar amb vint-i-tres anys carregada amb una maleta plena de dolor. En una entrevista a l’ACN, Calçada sosté que tracta sobre “una cerca obsessiva de la valoració en tots els llocs equivocats”. En aquest sentit, creu que és també va ser un viatge que li va servir per trobar respostes després de patir una situació molt dolorosa com és “la sensació d’abandonament”.
L’autora explica que el procés de creació ha estat llarg – entre quatre i cinc anys – i acompanyat d’una recol·lecta de records. Si bé es tracta d’una autobiografia, Calçada també detalla que en tot moment està explicat des del seu punt de vista. “Tots els protagonistes tenen la seva veritat i jo, al final, l’he explicat com he sabut”, apunta
Pel que fa a la ciutat, Calçada creu que Nova York és un lloc ple de “velocitat” i també “voracitat”. “Han estat un anys molt intensos, he viscut la part més fulgurant, i em quedo amb això, però també he sentit una gran solitud, és una ciutat d’extrems”, assenyala.
El llibre està estructurat en diferents capítols que es divideixen en funció del lloc on vivia la protagonista, la mateixa Calçada, en cada moment. En tot moment, ella es defineix a si mateixa com una “nena de casa bona” que arriba a una ciutat escapant de Catalunya, amb sentiments envers el que considera una mare “feridora” i un pare “absent”. Un cop allà, s’haurà de buscar la vida tota sola, tot i que en cap moment renunciarà a una realitat marcada pels excessos, ja sigui amb les relacions, la festa o el sexe.
De fet, la relació amb els pares marca bona part de la trama, ja que la seva relació amb ells “travessa” la història. L’autora, filla del periodista Miquel Calçada, reconeix que en aquest llibre explica els seus “sentiments” envers els progenitors, amb qui la comunicació “és difícil” i defensa que si opta per fer-ho d’aquesta forma, és perquè prèviament no l’han entès.
“Com amb tots els temes parlo sense filtres, però sí que és veritat que un cop publicat et fas conscient que les paraules estan escrites i que poden ferir les persones”, admet. Tot i això també recorda que “no és un llibre que parli d’ells”; sinó d’ella, i de com surt d’una situació de “vulnerabilitat extrema”.
Finalment, Calçada espera que el llibre “acompanyi” als lectors i desitja que un futur es pugui arribar a traduir a l’anglès perquè “pugui arribar” al seu ‘pare americà’, que juntament amb la seva parella, la van acollir durant un temps a casa seva i la van ajudar molt. Tampoc tanca la idea de fer més projectes en un futur, ni de tornar als Estats Units, tot i que això darrer no ho contempla “ni a curt, ni a mitjà termini”.
