ACN Barcelona – La presidenta de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), Alejandra Kindelán, ha defensat la solidesa del sector financer a l’Estat i ha descartat “rotundament” que hi hagi risc de contagi sistèmic per la crisi de Credit Suisse. La presidenta de la patronal bancària ha reiterat que “fa mesos que s’escolten informacions” sobre l’entitat suïssa que “tenia les seves dificultats”. Kindelán també ha aclarit que Silicon Valley Bank (SVB), que va fer fallida la setmana passada, és una entitat “molt particular, que no té res a veure” amb els bancs espanyols. “Estic més convençuda que mai que Espanya té els millors bancs d’Europa i, possiblement, del món”, ha afirmat Kindelán en un esmorzar informatiu organitzat per Nueva Economia Forum.
Tot i la incertesa i volatilitat les borses europees durant les últimes hores, Kindelán ha pronosticat que el Banc Central Europeu anunciarà aquest dijous més alces dels tipus d’interès perquè “la inflació continua alta”, després “d’un gener i febrer dolents”. Amb tot, ha precisat que desconeix si els esdeveniments recents poden portar a canviar el ritme d’aquests augments que anunciarà la presidenta de la institució, Christine Lagarde.
La dirigent de l’AEB ha remarcat que el marc regulador europeu és diferent del dels Estats Units perquè s’aplica a “totes les entitats” i per això ha subratllat que la situació del Silicon Valley Bank “no es pot comparar” a la del sistema espanyol, que està format per “bancs sòlids, amb visió de futur, capaços de competir en una època de tipus d’interès 0 i amb una gestió de risc molt sòlida”.
Kindelán ha fet una defensa de la necessitat que els bancs siguin rendibles per poder generar riquesa i donar suport a l’estat del benestar. “És molt important que els bancs siguin capaços de generar beneficis, per generar capital per continuar prestant, per pagar dividends i impostos”, ha indicat.
Sobre les jornades “dures” a la borsa que s’estan vivint aquesta setmana, la presidenta de l’AEB ha assegurat que hi ha “una crisi global de confiança” als mercats generada per incidents “concrets” però ha remarcat que la fortalesa del sector a l’Estat.
Kindelán ha reiterat en la seva intervenció que després del xoc financer es va refer l’arquitectura de revisió del sector per reduir la probabilitat de crisi i el seu cost. Ara, la dirigent de la patronal ha reclamat continuar aquest camí i consolidar la unió bancària amb el fons de garantia de dipòsits. “Tenir la unió bancària donaria un senyal molt clar que tenim una banca integrada, forta i capaç de fer front als reptes que tenim al davant”, ha dit.
L’encariment de les quotes hipotecàries a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès va provocar un acord “preventiu” entre les entitats i el govern espanyol per millorar les condicions dels clients més vulnerables. De moment, hi ha hagut 15.000 mostres d’interès per acollir-se a les mesures i 9.000 s’estan tramitant. “Pot ser que algú pensi que és poc però la situació econòmica no s’està deteriorant tant. L’ocupació aguanta i és la variable crítica per la morositat a Espanya”, ha detallat.
D’altra banda, ha fet palès el rebuig de la banca a dues mesures anunciades pel govern espanyol, l’impost als beneficis del sector i l’autoritat en defensa del client financer. En el primer dels casos, ha afirmat que els resultats positius del sector mostren la “normalització” dels comptes de resultats després d’una dècada de tipus d’interès negatius i ha negat que la banca rebés un rescat generalitzat.
“No volem noves càrregues al nostre sector, com aquest impost que ve justificat sobre fal·làcies”, ha reblat.
De la mateixa manera, ha criticat la “complicació” que suposa una nova autoritat per a gestionar les queixes dels clients, fet que pot “gener un incentiu a la reclamació que generi més incertesa”. Amb tot, ha celebrat que el ministeri d’Afers Econòmics s’hagi mostrat obert a revisar la taxa de 250 euros que haurien de pagar els bancs per cada reclamació.
Pel que fa a la presència de caixers a les zones més rurals, ha promès que s’ha cobert un terç dels 243 municipis de més de 500 habitants on s’havien compromès a instal·lar un punt físic.
