ACN Sant Sebastià – La directora Paula Ortiz ha estat la protagonista de la programació d’aquest diumenge al Festival de Cinema de Sant Sebastià, on hi ha presentat la seva nova pel·lícula, ‘La virgen roja’. El film, amb guió d’Eduard Solà i Clara Roquet, narra la tràgica història real de Hildegart Rodríguez Carballeira, una nena prodigi dels anys 30 a Espanya avançada als temps pel seu feminisme i activisme polític d’esquerres. En una entrevista amb l’ACN, Ortiz defensa que només des de l’amor es pot fer la revolució i qui ho negui acabarà exercint la violència. “L’amor romàntic ha reprimit i limitat les dones, però l’amor va molt més enllà del romanticisme”, constata.
Hildegart Rodríguez Carballeira es considera una de les ments més brillants de la història a Espanya. Amb 18 anys, el seu compromís polític l’acosta a Abel Vilella, un militant d’esquerres amb qui comença a experimentar la llibertat en un nou món emocional que l’allunya del ferri niu matern de l’Aurora, a qui dona vida Najwa Nimri. Aterrida per perdre el control sobre la seva filla, fa tot el possible per impedir que Hildegart s’allunyi. Les voluntats de totes dues xocaran en una nit d’estiu del 1933, que suposarà la fi del que la mare anomena el ‘Projecte Hildegart’.
Des de Sant Sebastià, Paula Ortiz reivindica la necessitat de portar aquest cas real a la gran pantalla: “hi ha contradiccions a través de les quals només s’hi pot transitar amb la ficció, que fa que tot sigui possible”. La història, precisa, incorpora una contradicció “radical” des d’allò més “atàvic”, amb ferides físiques i ideològiques entre una mare i una filla.
El film també posa de relleu una generació de dones de les primeres dècades del segle XX que van tenir una “valentia” i audàcies brutal”, van obrir bretxes i debats inèdits de tot tipus, especialment feministes. “Van iniciar teories i encetar debats que encara ara són revulsius i que estan sense resoldre”, lamenta. La seva veu, però, va quedar a l’ombra primer per una guerra civil i, posteriorment, per la dictadura.
Alhora, però, la directora de la cinta -responsable també dels llargmetratges ‘De tu ventana a la mía’ i ‘La novia’- atribueix la falta d’avenços en aspectes com al feminisme al fet que els éssers humans són “fràgils i contradictors”. “Avancem més lentament del que creiem, es feien preguntes i urgien a resoldre debats que avui dia encara tenim pendents”, precisa.
<strong>Najwa Nimri, la mare del ‘Projecte Hildegart'</strong>
L’actriu Najwa Nimri és l’encarregada de posar-se a la pell de la mare d’Hildegart, a qui la progenitora es refereix com “el seu projecte”. “Quan tot està tan desnaturalitzat, no en pot sorgir res de bo”, aprecia la intèrpret en declaracions a l’ACN. Nimri considera que una de les dificultats d’interpretar un paper basat en una persona real és haver de posar paraules concretes a allò que va passar dins d’una casa. “Interpretar és deixar-se posseir i ha estat un repte i un risc personal que he hagut d’assumir, nedant en aigües fosques”, reflexiona.
La intèrpret madrilenya Alba Planas lamenta que la seva mare a la ficció no fos capaç de ser coherent amb les idees que defensava i afirma que ensenyar a algú només el pot fer lliure: “Quan atorgues coneixement a algú, li dones llibertat. L’únic que podrà fer és pensar críticament”, conclou.
El film, inserida a la secció oficial com una projecció especial fora de competició, arribarà als cinemes el 27 de setembre.
