ACN Barcelona – Isidre Manils (Mollet, 1948) és el protagonista de la nova exposició del museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas. L’obra dels darrers anys del pintor, sempre inspirada pel món de la imatge, centra la mostra ‘Fora de camp’ a partir de dimarts i fins el 15 de maig. La pintura de Manils no neix de l’observació de la realitat sinó de la seva representació a través de la imatge. “El meu paisatge són les imatges que trobo, el que veiem a la televisió, als mitjans, al cinema”, recorda l’artista. Però com a pintor que és Manils interpreta i plasma aquests elements sobre un llenç, amb pintura i pinzell. Amb tècniques plàstiques diverses, amb una factura aparentment realista i una presència sempre “discreta” de la matèria.
Aquesta és la segona exposició que la Fundació Vila Casas dedica a Isidre Manils en solitari, un fet inusual, després de la mostra que se li va organitzar als Espais Volart l’any 2006. Ara fa quatre anys l’avui ex-directora d’art de l’entitat, Glòria Bosch, i Manils van començar a parlar d’aquesta nova exhibició que no s’ha materialitzat fins ara degut en part a la crisi de la covid-19.
“Jo treballo dia a dia, com un pagès, i el que hem fet és collita del que ha passat els últims anys al taller”, raona l’artista en relació al contingut de l’exposició. La mostra és doncs una mirada en present a l’obra de Manils on es reflecteix el seu gust de sempre pel món de la imatge com a base d’inspiració per a la seva pintura.
Amb una mirada fixada en el món cinematogràfic -al qual ha estat vinculat des de petit perquè la seva família era propietària del cinema ‘Ateneo’ de Mollet-, l’obra del pintor juga amb la dimensió molt realista de les imatges i alhora amb la capacitat de generar miratges. “Jo em sento pintor, i pinto, però m’agraden les imatges, i crec que la imatge encara pot ser pintada i no tan sols projectada en pantalla”, reflexiona.
Manils comenta també que l’aparença de moltes de les seves obres és “realista”, a partir de les imatges que “l’interpel·len i alimenten” creativament. No ho és, de realista, diu l’artista, per com juga amb les ocultacions, els acoblaments d’imatges, les absències i les presències. Això sí, l’aire molt fotogràfic de la seva pintura és buscat, en el sentit que aconsegueix una presència discreta de la “matèria” pictòrica.
<strong>Un món d’imatges</strong>
L’exposició s’inicia amb la sèrie ‘Acoblaments’, un conjunt de 36 peces polaroids que són de fet el punt de partida del treball posterior. Acompanya la sèrie la pel·lícula ’91m’, construïda a partir de l’acoblament de tires d’imatges extretes de revistes de moda. Les dues creacions il·lustren el treball de Manils al taller, on guarda imatges de revistes i diaris a l’espera de ser manipulats algun dia per construir aquestes unions improbables d’imatges, vinculades a través de la seva intuïció.
La sèrie ‘Dibuixos’ són representacions humanes que s’esvaeixen a partir del treball del clarobscur, amb una tècnica que Manils diu que li ha permès aconseguir el mateix resultat de lleugeresa matèrica (com si fos una fotografia) obtingut amb pintura que fins llavors se li havia resistit amb el dibuix
Una altra sèrie que forma part de l’exposició s’anomena ‘Palimpsest, i engloba les obres elaborades en paral·lel a altres sèries, totes elles a partir de la idea que la llum és la base tant del cinema com de la pintura. L’exposició també recull les obres de la sèrie ‘Croma’, que s’han d’observar amb ulleres 3D.
La mostra clou amb l’obra ‘Fora de camp’ (2021), creada expressament per a l’exposició, acompanyada de l’audiovisual ‘La persistència de la mirada’, realitzat per Pol Penas al taller de l’artista. La peça vol copsar l’univers del pintor des d’una vessant plàstica, a través d’imatges alentides de flames i cabells en moviment, així com retrats d’aire espectral.
