ACN Barcelona – La Brimo dels Mossos d’Esquadra no ha participat en cap desnonament de col·lectius vulnerables durant el 2023. Ho ha assegurat la secretaria general d’Interior, Tamara Garcia, en la seva compareixença a la Comissió d’Interior del Parlament, en què ha fet balanç del Protocol Normalitzat de Treball (PNT) d’Interior. Ha revelat que els Mossos han participat en el 30% dels llançaments efectuats a Catalunya des del 2020 i fins el tercer trimestre de 2023 i ha remarcat que l’ARRO ha intervingut en un 25% de les actuacions policials relacionades amb desnonaments. Alhora, ha apuntat que la presència de la divisió de Mediació i Diàleg en aquesta mena de conflictes s’ha disparat i ha passat de nou l’any 2019 a 163 el 2023.
En la seva intervenció, Garcia ha recordat que la intervenció dels Mossos en conflictes d’habitatge arriba en resposta a un requeriment judicial “quan han fracassat els mecanismes per fer possible la conservació de l’immoble per part de les persones que l’ocupen”. En aquest sentit, ha remarcat que els recursos coercitius només s’utilitzen en situacions extremes i “d‘acord amb principis de congruència, proporcionalitat i oportunitat”.
La secretària general d’Interior ha apuntat que tenint en compte les dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2020 i fins el tercer trimestre de 2023, els Mossos han participat en el 30% dels llançaments a Catalunya.
Garcia ha assegurat que les unitats d’ordre públic “no intervenen d’ofici”, sinó que només actuen quan hi ha un requeriment judicial o el cap de l’operatiu determina que existeix un risc greu per a les persones o els béns, quan s’estan duent a terme accions que poden comprometre l’ordre públic o en episodis que poden dificultar o impedir l’ordre judicial.
En aquest sentit, ha apuntat que l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) ha participat en el 25% de les intervencions policials relacionades amb desnonaments a Catalunya.
La responsable d’Interior ha indicat que, des de la implantació del nou protocol, el paper de l’Àrea de Brigada Mòbil (Brimo) en aquesta mena de conflictes ha passat a ser “residual, limitant-se als casos en què un òrgan judicial ho requereix expressament o aquells en què existeix un risc elevat”. Així, ha explicat que el 2023 aquesta àrea del cos no va participar en cap desnonament amb persones vulnerables implicades.
<strong>Increment de la mediació</strong>
Garcia ha assegurat que el protocol estableix una sèrie de pautes molt ben definides que inclouen actuacions prèvies proactives per part de la policia per avançar envers una resolució positiva del conflicte.
Ha explicat que tot i que la interlocució amb els afectats correspon als estaments judicials, els Mossos es coordinen amb els Serveis Socials i entitats del territori per detectar i atendre possibles casos de vulnerabilitat
En aquest sentit, ha destacat que la participació del servei de Mediació i Diàleg del cos en aquesta mena de situacions s’ha incrementat notablement i ha indicat que ha passat de nou actuacions l’any 2019 a 163 el 2023.
<div>
<strong>La CUP retreu la participació de l’ARRO i Interior respon que no tenen alternativa</strong>
</div>
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha retret a la responsable d’Interior que l’ARRO sí que hagi participat en desnonaments. “Les persones desnonades no distingeixen entre la Brimo i l’ARRO, vostè fa trampa”, li ha recriminat el cupaire, que ha argumentat que els ciutadans veuen un agent antidisturbi, tant si és de la Brigada Mòbil com de l’Àrea de Recursos Operatius. No ha transcendit la dada del nombre de desnonaments en què ha participat l’ARRO quan es tracta de famílies vulnerables.
Pellicer ha recordat l’acord entre ERC i la CUP per investir president Pere Aragonès el 2021 que l’ARRO i la Brimo no intervindrien en desnonaments de famílies o persones vulnerables. Davant els retrets de la CUP, Garcia ha justificat que és “impossible” que l’ARRO no intervingui en el moment en què una ordre judicial demana “actuar amb la força necessària perquè la diligència es dugui a terme”. “No podem actuar d’una altra manera”, ha resolt.
<strong>67 comptadors socials</strong>
D’altra banda, el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós, ha informat que a Catalunya s’han instal·lat 67 comptadors socials. En els últims mesos, les entitats socials parlaven d’una cinquantena de comptadors, de manera que aquesta és la dada oficial més actualitzada disponible fins ara.
Amorós ha reconegut que són “pocs”, ha parlat de “moltes dificultats tècniques” per implementar aquesta mesura i ha assenyalat que cal treballar per trobar-hi solucions.
El conveni signat per Drets Socials i Endesa fa prop de tres anys estableix que la companyia es compromet a garantir l’accés d’urgència al subministrament bàsic d’electricitat amb la instal·lació d’un comptador a aquelles persones o famílies en situació de risc d’exclusió residencial sense un contracte de lloguer o títol propietat. Són els anomenats comptadors socials i entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) han lamentat en moltes ocasions que se n’hagin instal·lat molt pocs.
