ACN Barcelona – Jordi Díaz Alamà acaba d’estrenar una exposició al MEAM que far baixar el visitant fins als diversos nivells de l’Infern de Dante Alighieri a través de la pintura. La mostra ensenya la seva sèrie ‘Si volse a retro’, creada al llarg dels últims tres anys i que conté les diferents escenes infernals de la Divina Comèdia. Per al seu creador aquest ha estat un viatge inesperadament “dur” i llarg, amb la pandèmia pel mig, que ha viscut com un procés interior de canvi i, també, d’evolució de la seva obra. En aquest camí l’ha acompanyat l’escultor polonès Grzegorz Gwiazda, autor d’una dotzena de figures que representen Dante des de diferents punts de vista, i que a l’exposició acompanyen les diferents escenes de l’Infern.
L’exposició al MEAM és el reflex d’un projecte de tres anys de Díaz Alamà, el jove pintor de Granollers que dirigeix la Barcelona Academy of Art, fet en col·laboració amb el col·lega i reconegut escultor polonès Gwiazda.
Com han fet altres artistes al llarg de la història, inclosos grans noms com Dalí o Barceló, el granollerí també ha volgut aportar el seu punt de vista “en clau contemporània” aquesta obra magna de la literatura universal, ‘La Divina Comèdia’ de Dante, i concretament a la representació de l’Infern.
De fet, Alamà es va apropar per primera vegada a l’obra quan era més jove i s’estava formant com a pintor a Florència. Diàriament travessava la plaça de la Santa Croce, presidida per l’escultura de Dante d’Enrico Pazzi. La lectura posterior de ‘La Divina Comèdia’ ja el va fer pressentir aleshores que algun dia hi tornaria per interpretar-la a través del seu art.
<strong>Un viatge interior més dur del previst</strong>
I avui reconeix en declaracions a l’ACN que quan s’hi va capbussar no s’imaginava com de dur seria, “sobretot a nivell psicològic”, aquest viatge. La incursió en els inferns del poeta italià ha agafat tints personals i s’ha convertit en un “procés de canvi” per a l’artista. Per si la duresa del material ja era manifesta, la coincidència amb la pandèmia del coronavirus en el tram final del procés creatiu van fer que la resolució de la sèrie es fes feixuga.
Alamà ha representat a través de 54 pintures el viatge que Dante fa amb Virgili a través de l’infern, amb els seus diferents nivells i personatges. La recerca va conduir el pintor en un viatge interior del qual “ha sortit” content amb el resultat, i que li ha fet fer també alguns canvis estilístics.
En aquest viatge l’ha acompanyat l’escultor polonès Grzegorz Gwiazda. Admirat per Alamà, el pintor li va suggerir que creés una escultura amb la figura de Dante Alighieri, però el polonès n’ha acabat creant nou. La col·laboració va començar a Barcelona, on compartien procés creatiu en dos estudis en un mateix edifici. Però amb l’esclat de la pandèmia Gwiazda va tornar al seu país, i va ser allà on va acabar totes les escultures.
L’escultor diu que, com Alamà, també es va arribar a “obsessionar” amb aquest projecte. Amb les seves diverses escultures ha volgut representar diferents cares de Dante Alighieri, l’artista, el creador, el demiürg, l’humà que ha perdut quelcom, el que afronta un procés creatiu, enumera.
