ACN Barcelona – El fotoperiodista Gervasio Sánchez continua amb el seu projecte de mostrar les seqüeles de les mines antipersones i de retratar les “proeses” dels qui n’han patit les conseqüències per tirar endavant. Sánchez publica ara el llibre ‘Vides minades. 25 anys’ (Blume) on comparteix la història d’11 víctimes de les mines antipersones. Una exposició amb el mateix nom es pot veure a Saragossa des del passat 28 de setembre, i es podrà visitar, del 29 de maig al 25 d’agost de 2024, al Palau Robert. Sánchez ha explicat que la raó per la qual segueix treballant en aquest projecte és perquè li serveix “d’ancoratge moral i ètic per no abandonar el periodisme”.
Sánchez ha explicat que ‘Vides minades’ va néixer l’any 95 quan li van proposar des d’una revista del cor sensacionalista fer un reportatge sobre una víctima infantil de mines antipersona. “Al començament em va semblar un acudit”, ha admès Sánchez, que es preguntava què feia una revista del cor amb aquest projecte. Finalment, va acceptar i va anar fins a Angola. La guerra a Angola s’havia acabat, però cada dia es multiplicaven el nombre de víctimes per les explosions de mines antipersones que els diversos exèrcits havien plantat a les zones desallotjades pels combats i on els desplaçats tornaven per reemprendre les sevs vides com a camperols.
Sánchez ha dit que tots els protagonistes d’aquest projecte són civils i han estat ferit durant les postguerres. Les 11 víctimes han estat escollides a l’atzar a països africans com Angola i Moçambic, asiàtics com Cambodja, Afganistan i Iraq, llatinoamericans com El Salvador, Nicaragua i Colòmbia o europeus com Bòsnia i Hercegovina.
Al pròleg del llibre, Sánchez ha destacat que ‘Vides Minades’ és “un projecte inacabable, de la mateixa manera que són infinites les seqüeles que provoquen les mines antipersones”. Els anys 1997, 2002 i 2007 el fotògraf va presentar diverses versions d’aquest projecte que recorre la major part de la seva vida professional. Ara estrena el llibre ‘Vides minades. 25 anys’ (Blume).
En roda de premsa, ha remarcat que el periodisme ha de servir en aquest cas per mostrar amb contundència i dignitat les proeses d’aquestes persones que han lluitat per la supervivència.
Sánchez ha explicat que la raó per la qual segueix treballant en aquest projecte és perquè li serveix d’ancoratge moral i ètic per no abandonar el periodisme. “Estic cansat del comportament dels mitjans de comunicació”, ha declarat. “Mai arribem a temps a explicar les històries que hem d’explicar perquè estem subjugats a agendes polítiques i a agendes d’interessos que no interessen per a res. Som els vigilants del poder polític i econòmic i no els seus millors aliats”.
<strong>Víctimes</strong>
A la presentació als mitjans al Palau Robert, Sánchez ha estat acompanyat per Sofia Elface Fumo i Manuel Orellana, dues víctimes de les mines, que han tirat endavant amb la vida . Manuel, d’El Salvador, Orellana tenia 20 anys quan va perdre totes dues cames, al desembre de 1991, mentre recollia cafè en una hisenda situada al costat del volcà San Salvador, pocs dies abans que se signés la pau entre la guerrilla i l’exèrcit, després de 12 anys de guerra civil.
Sofia Elface Fumo, de Moçambic, tenia 11 anys quan va trepitjar una mina antipersones un dia de novembre de 1993, mentre recollia llenya amb la seva germana petita Maria, a prop de casa seva a Massaca. La Sofia va perdre les dues cames i la Maria, que tenia 8 anys, va morir un mes després de l’accident.
Manuel Orellana ha manifestat que el projecte servirà si es dona a conèixer a nivell mundial. “M’agradaria que el llibre es difongués a nivell mundial perquè tots els països que fabriquen mines s’adonin que no ho han de fer perquè és molt dur”.
<strong>L’autor</strong>
Nascut a Còrdova l’agost del 1959, Gervasio Sánchez es va llicenciar el 1984 en la branca de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors, ha treballat com a periodista independent per a diversos diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats. Ha rebut més d’una trentena de premis i guardons de prestigi nacional i internacional, proposat diverses exposicions i publicat desenes de llibres, a banda de cobrir bona part dels conflictes d’arreu del món.
