ACN Barcelona.-L’escriptora Gemma Lienas va voler escriure el llibre ‘Drets fràgils’ (Edicions 62) perquè “els drets de les dones són molt fràgils i en qualsevol moment es poden perdre”. En roda de premsa, Lienas ha alertat que aquesta és “una època de retrocés” pel que fa als drets de les dones “de la mà d’aquest període tan de dretes que es viu en molts països. Quan vaig escriure al llibre, volia escriure sobre la fragilitat dels drets i amb la covid-19, els drets encara estan més en perill”. L’obra s’estructura en tres parts a través de tres veus narratives que van de 1951 fins al 2020.
El llibre està estructurat en tres parts i cadascuna té una veu narrativa. La primera part que va des 1951 fins a 1975 es viu a través dels ulls d’una i adolescent que va néixer als anys 50 i observa com és la societat del seu voltant i l’entén a través de les lleis que hi ha. El mateix fa la veu narrativa de la segona part que és una jove que observa el període de 1975 al 2000, i la protagonista de la tercera part, que és una dona adulta que viu l’etapa del 2000 al 2020. ‘Drets fràgils’ acaba amb un decàleg sobre coses per resoldre com la violència de gènere. Lienas explica que quan li van plantejar fer un llibre sobre el feminisme, va pensar en un primer moment que n’hi havia molts de publicats. En aquest sentit, ha afirmat que va voler escriure el llibre perquè “els drets de les dones són molt fràgils i en qualsevol moment es poden perdre”. Ha posat com exemple que això és el que els hi va passar a les dones a la Segona República que vivien en “una relativa igualtat” que els igualava als homes i després Franco “va establir unes lleis que conculcaven tots els drets de les dones i es van trobar sense drets”. Lienas al llibre parla d’uns canvis que s’han produït fruit de la lluita d’una generació de dones. L’autora volia donar-los veu a elles, però també a les dones joves que segueixen lluitant i que poden veure a través del llibre “d’on venim i on no volem tornar”. Així mateix, ha manifestat que “no és un llibre només per a dones, sinó per homes. Estaria molt bé que els homes se’l llegissin per veure com vivien les dones durant la dictadura i com es va trigar durant la democràcia a tenir una sèrie de drets”.Lienas ha assegurat que les dones no són un col·lectiu, sinó la meitat de la població i pateixen violència per haver nascut amb un sexe femení i han patit sempre la violència de gènere. “Els estereotips de gènere estan pensats pel patriarcat per sotmetre les dones als homes”, ha criticat. Covid-19Lienas creu que la covid-19 també ha implicat un retrocés en aquest context: “El teletreball ha significat més càrrega de feina per les dones perquè la feina de la casa i dels fills encara recau molt sobre les dones i estan tenint menys possibilitats professionals”.
