ACN Barcelona – El poeta, traductor i crític Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) ha publicat una nova edició de ‘Triomf del present’ (Quaderns Crema), un recull que aplega bona part de la seva obra entre el 1965 i el 2000. Els poemes i proses poètiques que l’integren provenen de diferents títols de la seva biografia literària, a més d’incloure també un llibre inèdit que fins ara no havia vist la llum. Entre les temàtiques que aborda hi destaca sobretot el pas del temps, però també la reflexió sobre un mateix, l’amor o el paisatge. En una entrevista a l’ACN, Parcerisas explica que en els darrers anys se li ha “accentuat” la tendència de buscar referents més antics. “Una de les coses més diferencials del moment actual és l’acceleració”, sosté.
L’autor explica que la idea de tirar endavant una nova versió del recull publicat el 1991 va sorgir arran del fet que una part del material que contenia ja no es podia trobar. “Vaig pensar que era un bon moment per recopilar de nou els llibres i afegir-ne alguns més”, relata, “per tenir-ho jo i, naturalment, també els lectors”. A la pràctica, Parcerisas va acabar afegint també un llibre inèdit que va escriure el 1990, però que no s’havia publicat fins al moment. Respecte al títol, va optar per mantenir l’original.
“Soc molt presencialista i em sembla que la poesia és un triomf del present”, afirma, “allò que hem viscut en el passat té una importància perquè marca la nostra manera de ser en el present”. A punt de complir els vuitanta anys, la publicació del nou volum també li ha servit al poeta per mirar enrere i reflexionar sobre una part molt extensa i llunyana de la seva obra. Pel que fa als primers poemes els troba “frescos i autèntics”, propis d’un “jove” a qui recorda i coneix. Més endavant també ha trobat una versió seva més sòlida, que al voltant dels anys setanta mostrava una voluntat de “voler anar més enllà”.
Si bé la “temptació” de reescriure alguna cosa estava allà, Parcerisas va optar per deixar tot com estava per reivindicar “una acceptació” de la seva trajectòria. “L’emoció que et va moure a escriure en aquell moment no es pot recuperar, i aleshores s’estaria fent com una mena de maquillatge, de ‘photoshop'”, admet. La publicació del llibre també l’ha portat a pensar sobre la seva relació amb la poesia i l’escriptura. “Tenim una lluita contra el temps perquè sempre volem trobar una manera de perpetuar-nos, però al final tot el que hagi fet al llarg de la vida no té cap mena d’importància”, afegeix, “he viscut entre papers i en aquest sentit estic molt satisfet”.
De fet, el poeta reconeix que no sempre està al dia de tot el que s’està fent, en gran part perquè es publica “incomparablement” més que abans, un fet que atribueix en certa manera a “l’acceleració” del segle XXI. “La novetat m’atrau, però també m’agrada rescatar clàssics”, subratlla. Pel que fa als referents que l’han acompanyat durant la seva extensa trajectòria, cita noms com Joan Salvat i Papasseit o Salvador Espriu, juntament amb d’altres de més contemporanis com Carles Miralles, Narcís Comadira o Marta Pessarodona.
Pel que fa a futures obres, promet la continuïtat dels dietaris, i també publicar més poemes, tot i que deixa clar que ara mateix es troba en un moment d’impàs després d’haver publicat un volum important. “No tinc una disciplina a l’hora d’escriure i, per altra banda, potser una de les causes de la meva dispersió és que tinc massa projectes”, conclou.
