ACN La Torre de Cabdella.-Especialistes en conservació del patrimoni cultural recomanen que l’Hospital de cartró de la Vall Fosca es restauri de forma artesanal, reconstruint peça per peça les parts malmeses de l’equipament. Així, creuen que cal fer servir tècniques d’imatgeria científica i escàner 3D i que hi intervingui un equip format per arqueòlegs, arquitectes i historiadors, a més d’experts en sanitat i en models hospitalaris a Catalunya durant la primera meitat del segle XX, entre d’altres perfils tècnics. El projecte, encarregat al consultor en patrimoni cultural Joan Reguant, s’ha presentat aquest divendres al Museu Hidroelèctric de Capdella, on s’ha destacat el seu valor per ser, probablement, l’únic al món d’aquestes característiques que ha sobreviscut.
L’informe, de caire provisional, l’ha encarregat el Departament de Cultura amb l’impuls del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el suport d’una comissió de treball transversal i interdisciplinària. El projecte argumenta i ordena les decisions i accions que cal seguir per planificar i actuar de manera responsable sobre aquest bé patrimonial. Així, concreta que en primer lloc cal fer un estudi de l’edifici i el seu entorn històric i social. Posteriorment, s’hauria de decidir com ha de ser restaurat i per qui, a més de fer una valoració econòmica i la intervenció pròpiament dita, per, finalment, difondre el valor de l’equipament. De fet, l’objectiu d’aquesta restauració va més enllà de l’edifici i té sentit com a element de vigorització del bé restaurat a través de la seva difusió i de convertir-se en una eina amb capacitat pedagògica. Per aquest motiu, es preveu gravar tot el procés amb un equip autònom ‘LapseCamp’ per documentar-lo i poder generar programes pedagògics posteriors. A més, a banda de l’equip que s’encarregui de dur a terme els treballs, també es veu adient comptar amb el suport de departaments universitaris relacionats amb l’arquitectura i la construcció europees dels segles XIX i XX, així com experts en les grans obres hidroelèctriques del Pirineu.L’estudi també considera imprescindible que el procés es porti a terme de forma participativa, tal i com ja s’està impulsant des del Museu Hidroelèctric de Capdella, amb els veïns de la zona, els quals han d’estar informats permanentment i formar part de la presa de decisions sobre el futur de l’equipament. La implicació ciutadana és, a més, un element fonamental per definir els seus usos i funcions futurs. L’acte de presentació de l’informe ha comptat amb la presència del subdirector general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Jordi Domeque, que ha acompanyat tot l’equip d’experts que ha redactat el primer projecte.L’Hospital de cartró és un edifici efímer de fa més de cent anys que Energía Eléctrica de Catalunya va construir per atendre les 4.000 persones que treballaven a les obres de la central hidroelèctrica de Capdella. L’equipament és singular pels seus materials i pel fet d’haver-se mantingut fins avui dia. Es tracta d’una edificació lleugera prefabricada, modular, pensada per a poder ser transportada en caixes i muntada de manera senzilla amb un manual d’instruccions. Els materials utilitzats, bàsicament la fusta i el cartró, a més d’algunes petites peces metàl·liques d’unió i fixació, garantia un preu econòmic i un transport fàcil.L’equipament, que ja estava en funcionament el 1912, és obra de l’empresa alemanya Christoph & Unmack, que va ser un referent arreu del món en la construcció d’edificis prefabricats a principis del segle XX. Consta d’un entramat de fusta de 5 centímetres, on fan de paret uns panells prefabricats de cartró d’1 metre x 2 centímetres de gruix. La teulada està feta amb els mateixos materials i coberta amb teules de fibrociment. L’hospital consta de dues ales separades per la cuina i els serveis: una destinada a l’atenció de malalts i l’altra dedicada a cirurgia. Al voltant del 1940, l’edifici va caure en desús i va ser utilitzat com a magatzem pels veïns. Aquesta funcionalitat ha derivat en alguna modificació arquitectònica, però també, molt possiblement, ha estat la causa que s’hagi conservat. Per tal de vetllar pel seu manteniment, es va crear un grup de treball integrat per personal tècnic dels museus del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), la Direcció General del Patrimoni Cultural, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i consultors i especialistes externs.
