ACN Barcelona – El doble grau de Física i Matemàtiques que s’imparteix a la UAB i a la UB són les carreres universitàries amb la nota de tall més alta un any més, amb un 13,438 i un 13,192, respectivament. Es tracta de titulacions amb una oferta inferior a les 40 places. Pel que fa als estudis amb més places, el llistat l’encapçalada enguany el grau de medicina de la UB (Clínic), amb una oferta de 200 places i que té com a nota de tall un 12,946. Aquesta xifra depèn directament del nombre de places que ofereix un grau i la demanda. El 81,5% dels estudiants preinscrits per accedir a la universitat pública i la Universitat de Vic ja té plaça (82,95% el 2023). D’aquests, el 62,13% (62,8% l’any passat) accedeix als estudis triats en primer opció.
Dels graus amb menys de 40 places, el doble grau de dret i relacions internacionals a la UAB té una nota mínima de 12,886, mentre que el d’enginyeria informàtica i matemàtiques a la UB la té de 12,728.
Pel que fa als graus de més de 40 places, després de medicina a la UB, hi ha el grau més el màster d’enginyeria aeronàutica a la UPC, amb 12,858. Altres graus de medicina a la UPF, la UB a Bellvitge, la URV, la UAB, la UdL i la UdG tenen la nota mínima entre el 12,840 i el 12,553. Els altres dos graus no mèdics entre els deu primers són les matemàtiques a la UPC, amb 12,816, i l’enginyeria en vehicles aeroespacials de la UPC, amb 12,574.
Dels 550 graus universitaris en diferents centres, el 27%, 148, tenen una nota de 5, o sigui que tenen més oferta que demanda. El 13% tenen una nota d’entre 7 i 8, i el 26% tenen una nota superior a 10. Un total de 342 centres mantenen la nota de tall respecte el 2023, 90 l’augmenten i 92 la disminueixen. Segons el cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, Josep Maria Prujà, això suposa unes xifres estables.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=942″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id942″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id942″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:1144px” id=”datawrapper-vis-QC04P”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/QC04P/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-QC04P”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/QC04P/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
En el procés d’enguany s’han preinscrit 57.401 estudiants (57.263 el 2023), ja s’han assignat 46.785 places, de les quals 29.067 en primera opció. Per universitats, 11.956 s’han assignat a la Universitat de Barcelona (UB); 9.555 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); 6.429 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); 4.330 a la Universitat Rovira i Virgili (URV); 4.065 a la Universitat Pompeu Fabra (UPF); 3.868 a la Universitat de Girona (UdG); 3.232 a la Universitat de Lleida (UdL); 3.012 a la Universitat de Vic-Central de Catalunya (UVIC-UCC), i 338 a centres mixtos.
La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Laura Román, diu que les xifres són estables respecte els últims anys.
En aquesta primera assignació de places, els alumnes assignats en la segona o següents preferències poden esperar-se a la posterior assignació de places o fer el tràmit d’assignació definitiva i matricular-se en el centre d’estudis.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=943″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id943″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id943″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:520px” id=”datawrapper-vis-Ad9yd”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/Ad9yd/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-Ad9yd”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/Ad9yd/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
La Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), la Universitat Abat Oliba (UAO) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) gestionen directament aquest procés ja que cadascuna estableix el seu propi criteri d’admissió d’estudiants.
<strong>Més universitaris que volen estudiar una altra titulació</strong>
Pel que fa al perfil dels sol·licitants, un total de 47.851 procedeix de les proves d’accés a la universitat (PAU) i de Cicles Formatius de Grau Superior (47.677 el 2023). Per segon any consecutiu, el col·lectiu que experimenta el creixement més gran (un 2,26%) és el de titulats universitaris que volen cursar un nou grau. 1.451 estudiants universitaris (1.419 el 2023) volen fer una altra titulació. El Govern va suprimir els recàrrecs en els preus públics universitaris per a segones i successives titulacions ja per al curs 2023-2024 i atribueix l’augment a aquesta decisió.
Els estudiants procedents de les proves per a més grans de 25 i 45 anys són 787 (828 el 2023). El nombre d’alumnes universitaris que ha demanat un canvi d’estudi de grau ha estat en aquesta convocatòria de 7.312 (7.339 el 2023).
Per sexes, les dones són majoria en totes les assignacions segons la procedència, un 59%. En el cas dels que procedeixen de la selectivitat, són el 58%.
Pel que fa als sol·licitants i assignats totals de fora de Catalunya, que inclouen també els estudiants de batxillerat internacional, aquest 2024 n’hi ha hagut 13.190, un 23% del total, però per sota del 25% del curs passat. D’aquests, 8.747, el 15%, procedeixen d’altres comunitats autònomes, i el 7,7%, 4.443, són d’origen estranger. Pel que fa a les assignacions, el 19,5% són d’estudiants de fora de Catalunya, per sota del 21,5% del curs passat. La Generalitat atribueix aquest descens sobretot a la creació de noves universitats a la resta d’Espanya.
També hi ha certes persones que per les seves circumstàncies personals tenen places reservades. Es tracta dels estudiants amb discapacitat, amb 709 sol·licituds, tot i que quasi la meitat, 318, han obtingut la seva plaça en la convocatòria general i sense cap tipus de discriminació positiva. Els esportistes d’alt nivell també han demanat 335 places, i 227 l’han obtinguda gràcies a la reserva específica per al seu col·lectiu. Els estudiants tutelats o extutelats per la DGAIA han demanat 40 places i 33 l’han obtinguda per la reserva de plaça. Finalment, estudiants d’origen gitano han demanat 21 places, i 14 l’han obtingut amb la reserva, mentre que 7 l’han obtinguda en el procés general.
<strong>Centres d’estudis més sol·licitats</strong>
Pel que fa als centres d’estudi més sol·licitats en primera preferència, es tornen a situar en els primers llocs els que ofereixen graus de l’àmbit de les ciències de la salut, com ara medicina, psicologia, infermeria i odontologia i, d’altres àmbits, els graus d’administració i direcció d’empreses (ADE), dret i arquitectura. Així, el més demanat en primera preferència és el grau de medicina al Clínic (UB), amb 200 places i 1.591 sol·licitants, o sigui que només podran fer-lo un de cada vuit sol·licitants. El segon grau més demanat és el d’ADE a la UB, amb 1.200 peticions i 780 places, seguit de psicologia a la UB, amb 1.092 sol·licituds per a 432 places.
La branca d’estudis més demanada és la de ciències socials i jurídiques, amb un 35% d’assignacions, 16.691 en total, majoritàriament per part de dones. Les següents més demanades són ciències de la salut i enginyeria i arquitectura, amb poc més de 10.000 cadascuna, seguides d’arts i humanitats, amb un 10% de les sol·licituds, i ciències, amb un 7,5%. Només en enginyeria i arquitectura els homes són majoria.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=945″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id945″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id945″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:623px” id=”datawrapper-vis-HmxFs”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/HmxFs/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-HmxFs”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/HmxFs/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
<strong>Errors en els exàmens</strong>
En la roda de premsa de presentació dels resultats de les assignacions, Román ha admès que es van produir errors en els exàmens de literatura castellana i disseny de la passada selectivitat. Ha assegurat que pel curs vinent augmentarà la revisió, però ha dit que quantes menys persones tinguin accés a les proves més fàcil és mantenir la confidencialitat. En el cas de l’examen de literatura castellana, es va oferir la possibilitat de repetir-lo, cosa que van demanar 102 alumnes, però només 70 ho van acabar fent.
Pel que fa a les proves de l’any que ve, un 10% de la nota de les respostes on s’hagi de “produir” text tindrà a veure amb la gramàtica, l’ortografia, la presentació, l’argumentació i la coherència, sobretot en les assignatures lingüístiques.
