ACN Madrid – El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès a tràmit les recusacions dels governs de la Comunitat de Madrid, la Xunta de Galicia, la Generalitat Valenciana, la Junta d’Andalusia, la Junta de Castella i Lleó, el govern de Cantàbria, la Junta d’Extremadura i el govern de les Illes Balears contra la magistrada progressista Laura Díez, a qui provaven d’apartar de les deliberacions sobre els seus recursos contra la llei d’amnistia. Els magistrats rebutgen la petició amb els mateixos arguments que van utilitzar el 22 d’octubre, quan van desestimar la mateixa petició de 50 diputats i senadors del PP. Anteriorment el TC ha desestimat també les recusacions contra el seu president, Cándido Conde-Pumpido, i el conservador José María Macías.
Les comunitats del PP argumentaven que Díez havia de ser apartada per considerar que la magistrada ha estat vinculada políticament al PSC i al PSOE, i per una suposada vulneració de l’article 219 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix com a causa de recusació tenir un interès particular en la causa, haver ocupat un càrrec públic relacionat amb el litigi, o haver estat subordinada d’una de les parts implicades en el cas.
El TC es remet a la decisió que ja va emetre el 22 d’octubre, quan va concloure que “cap dels arguments examinats aconsegueix constituir ni tan sols un principi de prova de la manca d’aparença d’imparcialitat que s’al·lega, sense que sigui admissible esgrimir diverses causes de recusació sense argumentar mínimament les raons per les quals es consideren concurrents”.
A més, els demandants atribuïen a la magistrada una possible intervenció en els indults parcials concedits als condemnats pel procés independentista català, per la sentència del Tribunal Suprem de 2019. El TC rebutja aquest raonament perquè “no s’apel·la a una intervenció acreditada i definida de la recusada, sinó a una suposició sobre la seva implicació en les decisions del Ministeri de la Presidència”.
La interlocutòria conclou que aquests arguments es basen en circumstàncies hipotètiques i en actuacions desconnectades del recurs d’inconstitucionalitat. Subratlla que una eventual afinitat ideològica no disminueix la imparcialitat dels magistrats, i que aquesta no constitueix, per si sola, una causa de recusació.
