ACN Montcada i Reixac – Els índex de reciclatge a la metròpoli de Barcelona segueixen estancats i molt lluny de l’objectiu del 55% de recollida selectiva que marca Europa per al 2025. Segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el 2023 es van recollir selectivament el 40% dels residus, només un 0,7% més que el 2022. A més, dels 36 municipis de l’AMB, només n’hi ha onze que assoleixen l’objectiu europeu, especialment els més petits que ja han implantat sistemes com el porta a porta o els contenidors intel·ligents. En aquest sentit, el conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, apunta a un “relaxament” de la ciutadania des de l’any 2010 i insta la resta d’ajuntaments a implantar aquests sistemes de recollida individualitzats.
La ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més proper van generar l’any passat 1,5 milions de tones de residus, l’equivalent a 444,3 quilos anuals per habitant. Aquesta xifra s’ha reduït un 10% des de l’any 2010, però se n’ha estancat el seu reciclatge.
Justament el 2010 es va donar un “pic” de separació de residus, arribant llavors a un històric 37,2%. Des de llavors, però, la tendència va a ser a la baixa i no es van assolir xifres similars fins l’any 2019. Els darrers anys, les millores han estat molt “lleus” per un “relaxament” de la ciutadania i ara tot just s’arriba a un 40,1% de reciclatge.
La xifra queda lluny del 55% que marquen les normatives ambientals europees per al 2025. De cara al 2035, l’exigència comunitària és arribar al 65%. En clau catalana, el PRECAT20 marcava com a objectiu assolir un 60 % de recollida selectiva bruta dels residus municipals per a l’any 2020, mentre que a nivell metropolità, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25)<strong> </strong>té com a objectiu superar el 55 % de reciclatge el 2025.
“Cal ser més conscients de tot l’impacte ambiental que tenen els residus”, ha ressaltat López a la presentació de les dades feta aquest divendres, quan ha fet una crida a la ciutadania i als productors a implicar-se en la reducció de generació de residus i en la recollida selectiva per reduir l’activitat als abocadors.
<strong>Envasos i orgànica, reptes de futur</strong>
La situació és especialment preocupant en el cas de l’orgànica i els envasos. López explica que mentre hi ha una conscienciació molt alta pel que fa al vidre i el paper i cartró, amb índexs de reciclatge del 69,3% i el 45%, respectivament, només es separa correctament el 35,1% de la matèria orgànica i un 40,1% dels envasos.
En aquest sentit, el conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB destaca la “paradoxa” que actualment s’aconsegueix recuperar més envasos des del tractament dels ecoparcs que no pas amb els que la ciutadania deposita directament al contenidor groc.
Pel que fa a l’orgànica, el “repte” és majúscul, ja que a banda del conseqüent impacte ambiental, es produeix també un important impacte econòmic. Mentre que tractar una tona de resta té un cost de 130,2 euros, el tractament de cada tona de matèria orgànica ben separada als contenidors marrons costa 62,9 euros.
<strong>Les dues Santa Coloma, cara i creu en reciclatge</strong>
En l’anàlisi de les dades per municipis, actualment només onze dels 36 ajuntaments de l’AMB complirien amb els objectius europeus, amb dades superiors al 55% de recollida selectiva. Són especialment municipis petits com Tiana (79,3%), Santa Coloma de Cervelló (76,5%) o Corbera de Llobregat (71,6%).
A la franja baixa hi ha grans ciutats de la metròpoli com Badalona (30,6%), Hospitalet de LLobregat (28,5%) o Santa Coloma de Gramenet (27%).
Entre els municipis més propers a arribar al llindar europeu del 55% hi ha Pallejà (53,4%), la Palma de Cervelló (50,6%), Montgat (50,3%) i Sant Cugat del Vallès (50%).
<strong>Estalvi mediambiental i econòmic</strong>
Segons l’AMB, si els municipis apostessin per sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost de tractament de residus podria arribar a baixar uns 20 milions d’euros el 2025. El motiu és l’elevada despesa que actualment suposa gestionar l’abocament incontrolat o la incineració.
La separació de residus també té un impacte directe en els impostos que paga la ciutadania, ja que l’índex de reciclatge modula l’import de la taxa metropolitana de tractament i disposició de residus. En aquest sentit l’AMB apunta que els municipis que reciclen més poden pagar fins a tres vegades menys que aquells on gairebé no hi ha recollida selectiva. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 i 140 euros per llar i any,<strong> </strong>en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
