ACN Barcelona – Tres eixos guien la programació del MNAC del 2023: la reflexió sobre la humanitat “en crisi”, el treball sobre les col·leccions medievals (Romànic) i la pròpia història i col·lecció del museu. Del primer, destaca la gran exposició ‘Quina humanitat’, que posarà context internacional a l’art de la postguerra a Catalunya amb obres de Moore i Giacometti entre molts altres. El pla d’intervencions al Romànic s’estendrà fins el 2025 i arrenca enguany amb 4 projectes, d’entre els quals sobresurt el reintegrament de pintures murals que no s’han vist mai al museu. A destacar, també, la gran instal·lació de Laia Estruch a la Sala Oval i la descoberta de dues artistes (Josefa Tolrà i Madge Gill) que qüestiona la historiografia convencional de l’art.
Encara sense el pressupost pel 2023 concretat (per la proximitat de l’acord de pressupostos de la Generalitat) però veient més a prop l’increment de l’aportació pública que s’hi recull, el MNAC ha presentat aquest dijous el seu programa per aquest any. Un programa que al parer de Pepe Serra està especialment “connectat al present i a les qüestions rellevants d’avui, sigui amb l’art de postguerra, amb el Romànic o amb les temporals”. I que és mostra de la “complexitat” de la missió del museu i la “multi-dimensió” de fronts: “el local i l’internacional, científic i comunitari, creació d’artista i patrimonial…”
<strong>Intervencions sobre l’art romànic</strong>
El director del museu ha presentat la programació del 2023 en tres eixos. Les intervencions a la col·lecció d’art romànic són un projecte de tres anys que arrenca ara coincidint amb el centenari del redescobriment de les pintures murals romàniques i la formació del nucli principal de la col·lecció actual. Els projectes i les intervencions que es portaran a terme per iniciar aquest cicle combinen aspectes patrimonials, de recerca, restauració i conservació, i també la incorporació de noves obres a les sales d’exposició, així com dues accions a les valls d’Àneu i Boí, a més de l’organització d’un important congrés internacional, en col·laboració amb la UAB i la Sapienza Università, de Roma. Però enguany, el més destacat és el reintegrament al recorregut de fragments molt importants, “grans”, de figures, arrencades fa un segle i que s’han pogut identificar i restaurar.
<strong>Humanitat “en crisi”</strong>
L’exposició més gran de l’any serà ‘Quina humanitat’, un gran projecte en el qual conviuran els grans noms de l’art de la postguerra catalana i espanyola amb els artistes internacionals del seu entorn. “L’esforç és notable pels préstecs i per construir aquest relat”, ha remarcat Serra. El projecte forma part de l’esforç del museu per anar bastint l’art d’aquest període dins de la seva col·lecció, però també amb mostres temporals.
Aquest mateix inclou també dues exposicions temporals dedicades a Josefa Tolrà i Madge Gil, “dues dones artistes però que quan vivien no ho eren”, que per Serra “qüestiona les jerarquies artístiques, la història de l’art, els cànons i la pròpia genealogia”. Un projecte de revisió de com s’interpreta la història artística del país, remarca el director.
I també inclou el projecte de Laia Estruch, una artista de 40 anys que produirà una instal·lació específica pel museu anomenada ‘Trena’, que també qüestiona els conceptes clàssics de l’art. La seva és una creació que és alhora una escultura sonora, una peça interactiva que demana la participació dels usuaris i la seva pròpia.
En conjunt, les obres de dones artistes guanyen cada vegada més una presència molt estacada al programa del Museu, enguany amb la mostra dedicada a Josefa Tolrà i
Madge Gill, la instal·lació ‘site specific’ de Struch, però també amb les intervencions sobre la col·lecció de Marta Cardú, Raquel Friera, Núria Güell, Cristina Lucas i Pia Sommers.
<strong>Reflexió sobre la col·lecció i noves adquisicions</strong>
Finalment el MNAC exposarà dues mostres endarrerides de l’any passat, les dedicades a Borrassà i Anglada Camarasa, que permeten mostrar noves incorporacions d’obres i arxius d’artista, al mateix temps que transformen les narratives de la col·lecció amb nous temes i punts de vista. Al segon semestre es mostraran també les obres del fons de Pere Formiguera, recentment donat al museu.
D’altra banda, el Museu desplegarà un programa científic que permetrà donar resposta a les preguntes que, cada vegada amb més força, sorgeixen des de la societat i el propi sector sobre els museus i el patrimoni, com ara l’origen i la condició de les col·leccions, la història de la institució o l’estudi dels seus fons documentals.
<strong>Els detalls del “nou museu”, a la primavera</strong>
Pepe Serra ha avançat que a la primavera es donaran nous detalls de canvis organitzatius a l’equipament i de l’ampliació del museu al Pavelló de Victòria Eugènia, una operació que des del MNAC ja anomenen “nou museu”.
El MNAC no es bolcarà en les celebracions de l’Any Picasso, però sí que col·laborarà amb una exposició de la Fundació Palau (Caldes d’Estrac), per la qual cedirà el seu fons de retrats de Picasso fets per altres artistes. Serà a l’octubre.
