ACN Barcelona – El Consell de Garanties estatutàries ha avalat per unanimitat el decret llei de la Generalitat que regula els pisos turístics en aquells municipis on n’hi hagi una excessiva concentració i que obligarà als propietaris a renovar una llicència cada cinc anys. Concretament, el CGE considera que el decret llei 3/2023 de 7 de novembre no vulnera el principi d’autonomia local ni la Constitució, reafirma que la Generalitat té competències exclusives en matèria d’urbanisme i habitatge i que tampoc afecta el dret de la propietat ni la llibertat d’empresa. Junts, PSC, Vox i PPC havien demanat al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciés sobre diversos d’aquests aspectes.
La norma preveu la regulació en 262 municipis que concentren 95.000 pisos turístics i que els ajuntaments només hi puguin donar llum verda si el planejament justifica que hi ha prou sòl per a habitatges. Les llicències estaran limitades a un màxim de deu pisos turístics per a cada 100 habitants, un topall que se supera en 47 poblacions, on hi sobrarien 28.000 apartaments turístics, segons la Generalitat.
El dictamen assenyala que la Generalitat justifica “de manera satisfactòria l’explicació de la situació d’extrema necessitat” que l’han portat a aprovar aquesta mesura amb caràcter urgent i extraordinari i n’enumera algunes com la “insuficiència del parc d’habitatges d’ús residencial per cobrir la demanda”, el creixement de la població catalana “molt per sobre la mitjana europea” o el deteriorament de la convivència veïnal, la gentrificació i el “trencament de l’equilibri de l’entorn urbà”.
A més, diu que la Generalitat cita “l’explosió” de la modalitat del turisme urbà i de les plataformes que permeten el lloguer, així com dades de l’Eurostat que senyalen Catalunya com una de les tres regions amb més pernoctacions el 2019.
No obstant això, el CGE també constata que no es fa cap menció a “procediments legislatius alternatius” al decret llei en la seva exposició de motius ni en la memòria justificativa ni la documentació complementària.
D’altra banda, el dictamen descarta que el decret llei del Govern tingui una incidència en el dret de la propietat de l’habitatge perquè “no efectua una regulació general ni directa” sinó que es tracta “d’una regulació puntual i sectorial en matèria d’urbanisme i habitatge que preveu una mesura d’intervenció administrativa per a l’exercici d’una activitat” en una sèrie de municipis llistats per la Generalitat i “no necessàriament amb caràcter permanent”.
A més, considera que no s’afecta el “contingut essencial del dret a la propietat” sinó que es reguen una “sèrie de condicionaments” que impedeixen el propietari destinar-lo a ús turístic. En aquest sentit, apunta que es deixa “intacta” la resta de facultats com per exemple habilitar-lo per al lloguer de temporada o per a residència habitual.
Sobre la llibertat d’empresa, el CGE conclou que en aquest cas està “indefectiblement lligada” al dret a la propietat i com que no s’afectava el nucli essencial d’aquesta “tampoc no s’infringeix el nucli essencial de la llibertat d’empresa”.
