ACN Barcelona – El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha constatat aquest dijous una recuperació irregular del sector cultural amb una facturació que ja frega les xifres prepandèmiques – en global – situant-se només un 3% per sota de les assolides el 2019. En l’informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts de 2022, l’òrgan sosté que les arts escèniques i musicals, i el patrimoni i els museus han recuperat el volum de facturació previ a la covid, mentre que el sector del llibre, fins i tot, l’ha incrementat en un 13%. D’altra banda, el pressupost destinat a cultura del conjunt de les administracions catalanes el 2022 ha arribat fins a 1.235 milions d’euros (MEUR), un 19,3% més que l’any anterior.
A l’informe anual sobre el sector el 2022, el CoNCA apunta que durant l’any 2022 s’ha produït el retorn a una certa normalitat en la major part dels sectors culturals. Els festivals de música tornen a estar plens, les vendes de llibres no han parat de créixer i el teatre, els museus i les exposicions mostren una tendència creixent de visitants. L’exhibició cinematogràfica en sales, però, és un dels grans damnificats de la pandèmia, amb uns resultats molt allunyats als anteriors a la covid. De fet, els àmbits que més pateixen són l’audiovisual i el multimèdia, així com el de la creació artística i literària, la fotografia i el disseny, amb una davallada del 14% en el primer cas i del 13% en el segon.
En el cas dels cinemes, el membre del Plenari de CoNCA, Salvador Casals, ha explicat que de cara al 2023 s’haurà de veure què passa amb l’episodi de ‘Barbie’, la pel·lícula que va portar milers d’espectadors a les sales durant els darrers mesos, i si aquest efecte “es consolida”.
Tot i això, ha assenyalat que els canvis d’habits que ja s’estaven produint a la societat són “evidents”. Aquests s’exemplifiquen, amb una caiguda d’espectadors de cinema d’un 41% respecte d’abans de la covid, mentre que l’increment de subscripcions a les plataformes digitals s’ha enfilat fins el 70% en els darrers quatre anys.
Tot i això, després dels anys 2020 i 2021 – en què la pandèmia va imposar dures restriccions – durant l’any passat es va registrar una clara millora en conjunt del volum de facturació. Segons el document, aquestes dades econòmiques s’haurien de complementar amb un estudi en profunditat que ajudi a diferenciar entre els efectes reals de la covid i la tendència de canvi que aquesta ha accelerat, com la disminució de públics de la cultura en viu o l’increment de l’accés a continguts digitals.
<strong>Més inversió i recursos</strong>
D’altra banda, si el 2021 es va caracteritzar per una aturada a causa de les eleccions, que van donar com a resultat un canvi de govern i una conselleria renovada, el 2022 ha estat un any de funcionament ordinari dels òrgans legislatiu i executiu. També de més recursos públics, així com l’aplicació de processos participatius en la definició de polítiques culturals.
El primer pressupost que va portar al Parlament el 2022, incorporava un augment dels recursos del Departament de Cultura d’un 35,8%, fet que situava la despesa pública en l’1,3% del pressupost total de la Generalitat. En el moment de tancar l’informe, la Generalitat ja ha destinat en el pressupost aprovat per a l’any 2023 un 1,5%, refermant el compromís d’incrementar els recursos econòmics públics destinats a aquest àmbit.
La presidenta de CoNCA, Vinyet Panyella, ha desitjat que de cara al 2025 es pugui arribar “al mític 2%” que fa temps que “s’esta reclamant”. “També esperem que els 158 euros de despesa pública per habitant i any s’acabin equiparant a la mitjana europea”, ha afegit.
El pressupost destinat a cultura del conjunt de les administracions catalanes el 2022 ha arribat fins a 1.235 MEUR, un 19,3% més que l’any anterior. Aquesta quantitat situaria la despesa pública en cultura en 158 euros per habitant i any, 25 euros més per habitant i any que l’exercici anterior. Pel que fa a la despesa privada, al 2021 es va situar en 4.062 MEUR, un 4,2% de la despesa total realitzada pels catalans. Aquesta xifra suposa un increment del 17%, tot i que encara només representa un 73% de la que els catalans realitzaven abans de la pandèmia.
El 2020 a Catalunya hi havia 45.295 empreses dedicades a activitats culturals, un nombre molt similar al de l’any anterior. Pel que fa al nombre de persones ocupades, aquell any es va produir un retrocés del 4,4%, de manera que el nombre de treballadors en el sector cultural es va situar en 108.963. En quant a l’evolució del valor afegit brut, també ha estat negativa per al sector cultural, el qual va generar 4.006 MEUR el 2020, és a dir, va aportar l’1,9% del total del VAB català.
L’any 2020 el VAB català va caure un 14,7% respecte de l’any anterior. El 2021 el comerç exterior de les indústries culturals catalanes mostra un saldo positiu de 193 MEUR. Les exportacions es van incrementar un 25% respecte de l’any anterior, mentre que les importacions només van augmentar un 16%, fet que va ajudar a la millora de la balança comercial en un 47%.
<strong>Llibres i videojocs, a l’alça</strong>
L’any 2021 el sector editorial català va incrementar la facturació un 6,2% respecte de l’any anterior. Així mateix, el nombre de títols editats i el d’exemplars van augmentar un 8,6% i un 8,4% respectivament. D’altra banda, les 429 biblioteques del sistema públic de lectura català durant l’any 2021 van rebre 13,3 milions de visites i van realitzar 11,4 milions de préstecs presencials. Aquestes xifres suposen una recuperació respecte de les dades de l’any anterior, però encara queden lluny de les xifres prèvies a la pandèmia: un 25% menys d’usuaris actius i un 14% menys de préstecs realitzats.
Un cas similar al de les empreses desenvolupadores de videojocs catalanes, que continuen mostrant bones xifres. Amb dades de l’any 2021, la facturació de les 132 empreses actives amb seu a Catalunya va arribar als 660 MEUR, un augmenta del 20%, i el nombre de treballadors d’aquestes empreses va ser de 4.249, un 7% d’increment.
<strong>Bones sensacions en arts escèniques i visuals</strong>
Superada la pandèmia, l’any 2021 els teatres de Catalunya van recuperar el volum d’activitat pel que fa al nombre de representacions programades. D’altra banda, la informació de la ciutat de Barcelona facilitada per ADETCA de la temporada 2021-2022, recull que la recaptació ja ha superat la de la temporada 2018-2019.
L’any 2019 hi havia 134 galeries d’art a Catalunya, onze menys que el 2016. El conjunt d’aquests establiments culturals va organitzar 1.080 exposicions, un 5,3% menys que l’any 2016, però van exposar 4.066 artistes, un 48,1% més que l’any 2016. Pel que fa a la facturació, el 61,2% de les galeries manifesten tenir uns ingressos inferiors a 30.000 euros anuals i només el 5,2% declaren que assoleixen uns ingressos superiors a 300.000 euros anuals.
Durant el 2022 la xarxa de centres d’arts visuals públics catalans ha rebut 158.444 visitants, una xifra que encara queda lluny de l’aconseguida l’any 2019. La mateixa tendència de creixement, però sense arribar a xifres de prepandèmia, es va produir al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (311.310 visitants) i a l’Arts Santa Mònica (25.593 visitants).
<strong>Menys cinema, però més consum a plataformes</strong>
Segons l’informe, l’exhibició cinematogràfica està molt lluny de recuperar la situació d’abans de la pandèmia. Els 8,1 milions d’espectadors de l’any 2021 suposen una pèrdua del 58% dels assistents a les sales de cinema catalanes. Malgrat que no es disposa de dades oficials a Catalunya de l’any 2022, les xifres del conjunt d’Espanya indicarien que continuen assistint a les sales de cinema menys de la meitat dels espectadors que hi assistien l’any 2019.
Pel que fa al cinema en català, segueix en situació de mínims. El 2021 la quota de pantalla es va situar en l’1,9% (incloent-hi espectadors de versió original, de versió doblada i de pel·lícules subtitulades), mentre que els espectadors de versió original només representen el 0,3% del total dels espectadors de cinema. La producció en versió original en català es va incrementar un 50%, ja que el nombre de produccions en català ha passat de 18 el 2021 a 27 l’any 2022.
Per contra, el nombre de persones abonades a una plataforma de continguts digitals de pagaments ha augmentat un 70% entre el 2020 i el 2022. Actualment el conjunt de plataformes digitals que ofereixen els seus serveis al territori català ha aconseguit superar els dotze milions de contractes.
<strong>Música i museus es recuperen</strong>
Les dades de la música en viu del 2021 reflecteixen que el sector encara es continua recuperant de forma activa de l’impacte de la covid. En aquest sentit, el volum de concerts programats de música en viu s’ha incrementat significativament. Les dades de la indústria discogràfica fa tres anys que es mantenen estables. La facturació es situa al voltant dels dotze milions d’euros, dels quals un 80% provenen de les vendes digitals. És destacable la tendència en l’increment del nombre d’àlbums editats, que han passat de 1.401 l’any 2019 a 2.053 l’any 2021.
Els museus i les col·leccions de Catalunya han rebut un total de 9,1 milions de visitants l’any 2021. Aquesta xifra, tot i que és el doble de la de l’any anterior, representa un 38% del nombre de visitants del 2019. El nombre de participants a les activitats realitzades també ha augmentat, però continua representant només un 45% dels que van assistir-hi l’any abans del confinament.
<strong>La paritat en òrgans de govern </strong>
Segons l’informe del CoNCA, segons dades del 2023, les dones ocupen un volum menor de càrrecs que els homes als òrgans de govern d’organitzacions, empreses i associacions culturals. En el cas del sector públic, el total de dones amb càrrecs és del 43%, una dada que en el cas del sector privat i associatiu cau fins a valors molt allunyats de la paritat. Concretament, un de cada quatre llocs de representació en òrgans de govern de les empreses culturals estan ocupats per dones i, en el cas de l’associacionisme cultural, les dones ocupen un de cada tres llocs dels òrgans de representació de les federacions representatives del sector.
El 75% d’organitzacions públiques, el 36% de les empreses i el 20% de les federacions de cultura popular compleixen amb la paritat en els òrgans de govern, mentre que la resta presenten òrgans de govern en què són majoria els homes o, en menor mesura, les dones. En els sectors privat i associatiu, són majoria els òrgans de govern on hi ha més homes que dones: concretament hi ha un 69% de federacions de cultura popular amb un biaix a favor dels homes, i un 56% d’empreses on es dona la mateixa situació.
<strong>L’acció legislativa i la regulació pendent </strong>
El CoNCA constata i lamenta un any més la inexistent activitat legislativa sobre temes culturals, al seu parer. Així, el document recorda que des de l’any 2018, el Parlament de Catalunya només ha aprovat dues lleis vinculades a la política cultural, i en tots dos casos solament es refereixen a aspectes organitzatius del Departament de Cultura.
Al Pla normatiu del Govern de la Generalitat per al cicle 2021-2023 hi apareixen tres avantprojectes de llei vinculats amb el Departament de Cultura que es preveu que siguin aprovats al llarg del període indicat: l’avantprojecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Ca[1]talunya; l’avantprojecte de llei del patrimoni cultural immaterial, i l’avantprojecte de llei de drets culturals. Tot i això, sosté que no hi ha constància que n’hagi arribat cap al Parlament per ser-hi tramitat, ni s’ha demanat al CoNCA que elabori cap dictamen preceptiu per fer-ne la tramitació parlamentària.
En referència a aquests processos, tot i valorar positivament la inclusió en la tramitació de propostes significatives per a la ciutadania, cal evitar que aquests acabin en frustració i decepció, i per tant és necessari fer una selecció correcta i àmplia de participants, establir de forma molt clara quins són el seu àmbit d’actuació i els objectius perseguits i gestionar tot el procés i tota la informació resultant seguint criteris de màxima transparència. En els darrers informes anuals del CoNCA s’indicava que hi ha renovacions de lleis que estan pendents des de fa anys i que no estan assenyalades en el pla normatiu vigent.
Finalment, assenyala que el dèficit i l’obsolescència de la legislació cultural catalana són greus i aquesta no pot ser substituïda per plans sectorials o estratègics, que acaben caducant al cap del temps o esdevenint estèrils sense una base jurídica ferma. D’altra banda, sectors com ara les arts escèniques o la música no han comptat mai amb una normativa específica que en garanteixi el desenvolupament. Caldria obrir un debat sobre la conveniència de regular aquestes activitats en el marc dels diferents plans sectorials.
<strong>Tendència negativa en l’ús del català</strong>
Segons CoNCA existeixen nombrosos indicadors que mostren una tendència negativa en l’ús de la llengua. Així, creuen que per afrontar la complexa situació del català en una societat de ràpida evolució, cal actualitzar i modernitzar les eines que l’han fet progressar fins ara. Aquest és el context en el qual es desenvolupa el Pacte Nacional per la Llengua, que té com a objectius principals incrementar els nivells de coneixement col·lectiu del català, facilitar el màxim ús d’aquesta llengua en tots els àmbits i potenciar-ne l’adopció entre les persones que no en són parlants.
Durant la presentació de l’informe, Panyella ha insistit que “esperen resultats” del Pacte, afegint, però, que celebren que hi hagi “accions estratègiques” si van acompanyades finalment d’un “marc jurídic”, perquè sense aquest tot plegat es pot quedar en “paper mullat”.
