ACN Estrasburg – L’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha negat que la sortida al conflicte al Pròxim Orient sigui una “solució militar” i ha demanat “reforçar” les estructures polítiques del Líban “aprofitant l’ocasió de debilitat de Hezbollah”. En una intervenció al ple de l’Eurocambra a Estrasburg, ha denunciat que Israel ha envaït el Líban fins a tres ocasions anteriorment i ha recordat que Hezbollah “va néixer de la invasió de 1982”. “Després de cada invasió, Israel s’hauria de preguntar si la seva seguretat ha augmentat, molts pensen que no”, ha dit. Populars i socialdemòcrates han instat la UE a assolir un alto el foc, mentre que els grups d’esquerra han exigit trencar els acords comercials amb Israel.
“La història demostra que no hi ha solucions militars a conflictes polítics profundament arrelats en regions com el Pròxim Orient, i això és el que hem de tenir en compte a l’hora de valorar la nostra acció”, ha defensat Borrell en la seva intervenció a l’Eurocambra, que aquest dimarts ha celebrat un debat sobre l’escalada de la violència a Gaza i el Líban.
L’alt representant per la política exterior de la UE ha denunciat la intensificació dels bombardejos israelians a la capital libanesa, Beirut, i ha alertat que el nombre de civils del Líban desplaçats ja representa el 20% de la població del país, mentre que les víctimes civils s’han enfilat fins a les 2.000 persones. “Els bombardejos sobre la ciutat no només afecten els barris xiïtes -on suposadament Hezbollah té tota la seva estructura militar-, també a parts molt centrals de Beirut”, ha afirmat.
“La situació al Líban està deteriorant-se”, ha insistit Borrell, que alhora ha avisat que el país va pel camí de convertir-se en “la nova Gaza” si els esforços diplomàtics per un alto el foc no fan efecte. En aquest sentit, ha alertat també de les “debilitats” de l’exèrcit del Líban que, segons ha dit, no té capacitat militar “per fer contrapès a Hezbollah, ni molt menys defensar la integritat territorial davant Israel”.
Així, Borrell ha recordat que el maig passat la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, va comprometre 1.000 milions d’euros d’ajuda humanitària i ha demanat “fixar un calendari” pel pagament d’aquestes ajudes.
