ACN Barcelona – L’escriptora, periodista i filòloga Blanca Busquets (Barcelona, 1961) ha publicat ‘El dies robats’ (Proa), una novel·la que explora com les situacions límit remouen les relacions humanes. Es tracta de la dotzena novel·la de l’autora, que aquesta vegada situa l’acció en un petit poble dels Pirineus, on un grup de persones vingudes de llocs diferents hi fan un recés dedicat al ioga i al pilates. Una ordre governamental – derivada de l’esclat d’una pandèmia – els obligarà a allargar la seva estada de forma indefinida. Segons Busquets, es tracta d’un llibre que té una “càrrega de psicologia” més accentuada que la resta i, avança, que a un dels personatges li passa una cosa “que és bèstia”.
L’autora explica que en general li agrada posar els seus personatges “en contextos estranys” els quals, sense una amenaça externa, els permeten “revisar el passat” i fer aflorar “totes aquelles ferides que tots tenim a dins”. En aquest cas, la conjuntura la pandèmia de la covid li va facilitar la idea i afegeix que, de fet, el llibre està dedicat “a les persones que van quedar tancades la primavera del 2020”.
Tot i això deixa clar que a la novel·la ‘Els dies robats’ no surten “malalts ni morts”, sinó únicament persones que estan obligades a conviure i canviar els seus plans, ja que l’aïllament i la incertesa acaben transformant la relació de tot un seguit de protagonistes d’edat, tarannà i trajectòria diferent. Pel que fa a l’estructura, aquesta s’assimila a la de ‘Tren a Puigcerdà’, formada per una sèrie de monòlegs que formen part d’una roda.
D’altra banda, Busquets admet que es tracta de la novel·la que té una major “carrega psicològica”, que beu directament de la seva altra feina al programa ‘L’ofici de viure’ de Catalunya Ràdio, on fan moltes coses relacionades amb la psicologia. Finalment, pel que al fons, aquest es basa en la realitat ja que l’autora admet que li agraden aquelles coses que són “inversemblants”.
Busquets va començar a publicar el 2003, i des de llavors ha tret un total de dotze novel·les comptant aquesta darrera. L’escriptora admet que es tracta d’un número especial per ella, ja que precisament va començar a escriure als 12 anys. “Representa una espècie de culminació, que no és un punt final”, detalla. També recorda que per ella la literatura va formar part durant molt de temps de la seva “vida secreta” fins que es va convertir en la “vida real”.
